La pedra, l'ànima artística de Maldà

"El festival neix d'una idea de l'humorista gràfic Ermengol que també és un artista que treballa a partir de la poesia visual en la transformació d'objectes. Amb el Sebastià Mata Molinero, de l'Ajuntament de Maldà, una persona amb gran sensibilitat per l'art, van decidir fer valdre la pedra com a element autòcton que ha marcat la història humana d'aquest territori" diu Nàdia Tolsà Montedoro, la coordinadora de la iniciativa. "En el nostre territori s'ha fet molta construcció amb pedra seca, facilitant la construcció de temples religiosos les terrasses agrícoles per conservar l'aigua dels conreus les palleres els estables els molins els rentadors o les cabanes" detalla Nàdia. A més, cal destacar les restes romanes properes del paratge de l’Oliva, que també demostren la importància d’aquest material que, posteriorment, va ser utilitzat en la construcció del poble medieval, amb el seu castell, la torre de guaita, l’església barroca de Santa Maria i les ermites de Sant Pere i de Sant Joan.

"Amb aquesta idea de custodiar les tècniques ancestrals i la mateixa història, volíem sumar patrimoni contemporani al territori. Té sentit fer-ho sobretot si ho enllacem amb la comunitat que hi viu" diu Tolsà Montedoro. De fet, un dels aspectes més interessants és que les escultores són acollides en cinc nuclis familiars locals, que obren portes de cada seva durant aquests quinze dies. "Així les escultores coneixen la idiosincràsia del poble i les persones que les acollim, ens enriquim amb les persones que venen a casa nostra" explica, qui assegura que es volen consolidar com una proposta contemporània destacable i de país. "En les sis edicions que portem, el festival ha evolucionat molt" explica la coordinadora general. "El primer any, vam considerar que era important que les escultores treballessin immerses en la natura i al mig de l'ecosistema on es trobava la pedra en qüestió. Aquell any va ser molt desgastant en l'àmbit logístic, perquè teníem cinc escultores repartides per diferents punts del terme, amb la infraestructura que això comportava. Després, vam descartar aquesta opció i vam reunir la zona de treball al nucli del poble on hi havia més accés a la llum i a la logística. Posteriorment, les escultores tornen la peça feta al camp i és allà on queda exposada" diu aquesta organitzadora, que assegura que el projecte que ja ha acollit vint-i-cinc d'artistes s'està convertint en tot un museu a l'aire lliure. Una cosa que hem potenciat molt és l'itinerari entre les vint-i-cinc escultores amb aquest museu "És un museu a cel obert que tot l'any es pot visitar de forma gratuïta. El poble es transforma en un taller obert" manifesta.

El festival va començar el passat dijous 7 de maig i, des d’aleshores, les escultores participants continuen treballant en directe les peces de pedra davant del públic. Durant aquests primers dies, les activitats programades han tingut molt bona acollida i desenes de persones s’han apropat a la zona de treball per seguir de prop el procés creatiu. "Volem trencar amb la mirada elitista de l'art" diu Tolsà, que també afegeix un punt de vista feminista al festival. "Sempre hem pensat que era importat la participació de les dones escultores, trencant amb la creença que els picapedrers és una professió molt masculinitzada" explica. "Cada any, participa una escultora internacional i una figura jove que denominen "currículum zero". Les que porten més anys treballant-hi, faciliten recursos i idees a les noves, i es produeix un intercanvi molt bonic" manifesta. Aquest punt de vista integrador també s'aprecia amb la col·laboració amb els pobles veïns. "Enguany, també hem enfortit la nostra xarxa de vinculació amb el territori i hem proposat a les poblacions veïnes que participin en el festival apadrinant una de les peces" diu. En aquest cas, una de les escultures anirà a parar al poble de Sant Martí de Riucorb, just al costat de Maldà.

De la roca mare a una història per explicar
"Partim d'un bloc de pedra que es diu floresta i que és de color gris i marronós; té molt bona qualitat perquè té una duresa bona, però que es pot treballar molt bé" explica. Aquests blocs de pedra són entregats a les artistes que el convertiran en una escultura segons la seva mirada i bagatge personal. "No repetim artistes i cada artista té el seu propi estil i tracta temàtiques ben diferents" relata. "Aquest any tenim la Marta Fresneda que està fent un treball d'investigació entorn de les malformacions facials i el rebuig de la societat cap a aquestes formes tan visibles. També hi ha la Rita Pereira que està fent un homenatge al dol perinatal" assegura, seguint en aquest cas una petició de l'Ajuntament de Maldà per fer un espai al poble dedicat al dol perinatal.

La tècnica de la pedra seca ha estat declarada Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. "Creiem que en el món rural passen moltes coses i hem de fer valdre tot el que som capaces de fer de forma organitzada i posant la vida al centre" clou Nàdia Tolsà Montedoro.

Foto: 

Cedida

Exposició

Sense comissariat: el sentit o sense sentit d'abolir la figura del comissari

Foto: 

Cedida

Iniciatives

Varietès Col·lectives, recuperant l'essència del cabaret artístic

Foto: 

Cedida

Residències artístiques

La guerra d'Ucraïna a través dels ulls de la mare

Foto: 

Flaminia Pelazzi

Art contemporani

Lo Pati estrena un espai expositiu en una façana

Foto: 

Cedida

Artesania

Julián Sañudo: "Ha d’agafar més força el producte local que el neoliberalisme aferrissat"

Foto: 

Cedida

Els 5 articles més llegits del 2020 a Ponent