CUL-TU-RA

07/02/2017

Sí, jo vaig veure la gala dels Goya. I no, ni la criticaré ni parlaré de cinema, parlaré de cultura. Cada any quan arriben aquestes dates, comencen les crítiques a actors i directors per, suposadament, viure de subvencions i de fer uns treballs de dubtosa qualitat; és a dir, es critica a creadors de cultura. No vull enredar-me en pressupostos, però és obligatori dir que, a Espanya i a Catalunya, el pressupost destinat a cultura és ben baix. Una misèria si el comparem amb la gran majoria de països europeus, com França o Alemanya. Encara així, tots i, recalco, tots els treballs que es realitzen són magnífics, i són magnífics pel simple fet que estan creant cultura.

El que jo no puc arribar a entendre és que hi hagi gent que critiqui el cinema i, per tant l'art, i per tant els artistes. Diuen que som humans perquè podem raonar, no, això és el que ens han volgut fer creure, som humans perquè tenim sentiments, i els expressem mitjançant l'art, és a dir, creant cultura. M'és indiferent de quina manera, música, cinema, poesia, literatura, pintura, teatre, escultura, esport... Art, senyores i senyors. I encara m'és més indiferent si és de manera professional o amateur, l'art no entén de classes. Això i no cap altra cosa hauria de preocupar-nos, la poca vida que li queda a l'art, si no ens preocupem de cuidar-lo. Tenim l'obligació, tots nosaltres, d'aconseguir que la cultura estigui al capdavant de qualsevol discurs polític o social. Repeteixo, això ens fa humans, i humans que estimen la cultura són humans que estimen el món i a la seva gent.

Més cultura és més felicitat i millor educació. Més cultura sempre és més.  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.