EGO: "Ens sentim molt orgullosos de no tenir pèls a la llengua"

Avui ha plogut i sembla que la color ens vol dir adéu; tanmateix, encara queden moltes coses per fer. Avui entrevistem als EGO al Gran Records de Lleida. Ells són sis, però avui parlarem amb l'Helena (cantant), l'Oriol (cantant) i el Pau (guitarra). Quan arribo l'Helena i l'Oriol ja són allí i mentre esperem al Pau, ens demanem alguna cosa per beure. El Pau ja ha arribat, deixo la meva gravadora al mig de la taula, i comencem a parlar.

Expliqueu-me què és EGO i quina és la seva història?

Pau: EGO som 6 músics: Dos guitarristes, un baix, un bateria i dos veus i amb aquesta formació portem des de l'abril d'aquest any. Però el projecte va començar ja fa quasi un any, amb l'Oriol i jo. Tots dos vam coincidir a un altre grup, i ell tenia un munt de cançons i de lletres. Com no podíem donar sortida a tots aquests temes des d'aquell grup, vam anar quedant, i finalment vam decidir crear EGO.

Quin tipus de música feu?

Els tres: Fem funk punk.

A quin grup diríeu que us assembleu?

Pau: És inevitable agafar influències de grups que t'agraden, suposo que Rage Against the Machine seria un bon exemple. Tot i que dins del grup hi ha tot tipus d'influències.

Ori: És això, vas agafant influències de tot el que veus i escoltes i al final et vas modelant.

Helena: Grups com Mafalda també ens inspiren molt.

D'on ve el nom d'EGO?

Ori: És l'ego, el sentiment, ja que fem música tan reivindicativa, doncs ens diem EGO.

Quin és el significat del vostre logotip?

Helena: L'Oriol i jo venim del món del teatre, i també ens agrada incorporar la vessant teatral a la música, I llavors vam pensar que el nostre logotip podia ser la màscara neutra.

Ori: Exacte, la màscara neutra el que fa és netejar els teus vicis teatrals i buscar només l'essència, per això vam pensar que seria una bona idea que fos el nostre logo. Després li hem fet algunes petites modificacions, però principalment ve d'aquí.

Les vostres lletres són en català i castellà, per què?

Ori: Majoritàriament qui escriu les lletres sóc jo, i quan les escric, les escric en l'idioma que em surt de dins. No hi ha cap problema.

Pau: A més, així potser és més fàcil transmetre el nostre missatge a la gent que és l'important.

El grup sempre està d'acord amb les lletres?

Ori: Principalment si, a vegades es canvien algunes coses, però sempre anem a una.

Pau: Jo mai havia sentit unes lletres tan sinceres

Helena: Són lletres que et punxen.

Quin és el missatge d'EGO?

Ori: EGO és un mirall d'allò que em fa mal, de tot el que crec que és injust. També hi han lletres d'amor, perquè també m'enamoro. Però principalment volem que la gent prengui consciència del que passa. A nosaltres ens agradaria que la gent cantés les nostres cançons, perquè això vol dir que han interioritzat el nostre missatge.

És a dir, teniu un missatge sociopolític.

Pau: Crec que la música, que és al que ens dediquem, és l'arma més poderosa que tenim per a crear consciència i lluitar contra el que és injust.

Ori: Fer música perquè la gent s'ho passi bé, està molt bé, però ja hi ha molts que es dediquen a això.

Podríem etiquetar-vos com a un grup polític?

Ori: No, nosaltres volem mantenir-nos al marge, no portar cap bandera, i no posicionar-nos al costat de ningú. A més així, ens garantim que el nostre missatge arribi a tothom.

Pau: Tot i això crec que és molt important ser conseqüents amb el que diem.

Teniu por que les vostres lletres us puguin tancar portes? Us heu autocensurat algun cop?

Ori: No, mai, simplement el que fai, és ficar-li una mica més de metàfora. En comptes de ser tan directe, acaricio les coses.

Llavors, sou conscient també de què això us pot portar cap a un mercat molt delimitat

Ori: Ens sentim molt orgullosos de no tenir pels a la llengua. Com sabem que hi ha gent que no ens vol escoltar, podem cridar tot el que vulguem. Però si aconseguíssim, que alguns d'aquests que no ens volen escoltar ho fessin, hauríem guanyat un tresor.

Què transmet EGO damunt de l'escenari?

Pau: Rabia, és una bomba.

Ori: Però no és una rabia perquè si, és una rabia amb un motiu. Són ganes de dir que les coses han de canviar. Volem aixecar a la gent del sofà.

Helena: I molta poesia també.

És fàcil començar a Lleida?

Helena: És bastant difícil, sobretot per les poques sales que et programen concerts i perquè és molt complicat que als grups que comencem ens contractin, per exemple, per les festes majors. A més, crec que falta una mica més de connexió entre nosaltres, entre els grups, per anar tots a una.

Ori: El que diu l'Helena és cert, però això no passaria si aquí hi hagués una gran cultura musical.

Ara que parleu de cultura musical, creieu que s'està abusant de la música de festa major i borratxera?

Helena: Crec que sí, ara s'abusa d'aquest tipus de música, i s'estan perdent, per exemple, els concerts de sala.

Ori: Sí, ara la gent només vol ballar, beure, follar i sortir de festa.

I quina penseu que podria ser la solució per revertir aquesta situació?

Ori: Des del grup, la nostra solució és tocar la nostra música allà on puguem i cantar les nostres cançons tantes vegades com ens deixin. I la gent que té sales de concerts, que no pari mai de programar-los.

Pau: La cultura espanyola sempre ha sigut de pandereta i borratxera, s'ha portat tota la vida. Ara estem venint nosaltres a canviar-ho, que ens agrada la música americana, anglesa i que li donem importància al missatge. No ens agrada ni la repressió ni la censura.

En què esteu treballant ara mateix?

Pau: Actualment hem gravat el nostre primer single i tenim decidit gravar un EP amb cinc cançons del qual ja en tenim enregistrades 2, les altres tres les acabarem de gravar cap al gener.

Ori: La idea és treure aquest single amb un bon videoclip, i anar estirant-lo fins a treure les cinc cançons de l'EP.

Què us sembla el mètode de treballar single a single en comptes d'anar traient àlbums?

Ori: Jo crec que ara ja no es pot treballar com abans. Anar single a single, potser li dóna més valor a les cançons, i fa que la gent les rebi millor. Tot i que, com he dit abans, de moment el que volem és estirar aquest single, i després treure l'EP. Més endavant ja ho veurem.

Helena: De fet, ara mateix, per exemple, no podem treure 11 cançons, perquè no som coneguts i seria massa arriscat. Primer ens han de conèixer.

Pau: A un EP hi pot haver molta palla, llavors creiem que la solució de moment és anar una a una i després treure-les totes de cop. Tot i que crec que un EP pot donar professionalitat.

Podeu viure de la música?

Pau: Tots els diners se'ls emporta el grup. És impossible viure d'això ara mateix.

Probablement arribi un moment en el qual haureu d'escollir entre EGO o continuar amb la vostra vida. Sou conscients?

Ori: Jo crec que tots apostaríem per EGO

Helena: El plan A, és EGO, no hi ha més.

Pau: Jo sóc músic, i durant el meu temps lliure, sóc infermer.

Us estimeu entre vosaltres?

Ori: Cada dia més. Com fa poc temps que estem tots junts, cada dia ens descobrim una mica més, i ens estimem una mica més.

Helena: Clar que sí, jo crec que al seu moment vam fer la purga, i ara ja estem tots els que creiem veritablement en el projecte.

Pau: Ara som la formació perfecta.

Quin ha sigut el vostre millor moment amb EGO?

Ori: Un dels millors moments que he viscut, va ser quan, a l'estudi, vaig veure els nostres temes gravats amb qualitat. Allí vaig adonar-me'n de què aquell treball era molt bo. A més estar tots allí gravant, va ser impressionant.

Helena: Jo he estat uns dies malalta de la veu, i no he pogut assajar. Doncs l'altre dia, mentre veia com assajaven, estava mirant-los i vaig flipar. I vaig pensar, som un gran grup.

Pau: Quan vam fer el primer assaig, amb tot el grup complet i definitiu, les sensacions van ser increïbles. Mai havia sentit una cosa així.

Però crec que el millor moment que he viscut amb EGO va ser quan un productor va contactar amb nosaltres perquè deia que li agradaven les nostres cançons, i vam quedar amb ell. Una vegada reunits, era un productor de pop, ens va dir que teníem el contracte fet, però si complíem algunes condicions. Havíem de fer les lletres només amb català, no havien de ser tan agressives, i havíem de retallar els nostres solos de guitarra.

Quan va acabar la reunió vam sortir d'allí per fer una birra i decidir entre tots quina resposta li donàvem. Ho vam decidir molt ràpidament, vam dir, a la merda, aquest no és el nostre camí ni la nostra filosofia, nosaltres apostem pel que fem nosaltres, i això és el que li vam dir. Per mi veure com tot el grup pensava igual, i anàvem tots a una, va ser el millor moment que he viscut amb la banda.

Amb quin grup o artista, viu o mort, us agradaria compartir escenari, cantant una de les vostres cançons?

Ori: Bob Marley i David Ruiz, cantant de La MODA.

Pau: Chester Bennington.

Helena: Donna Missal.

Quin és el vostre artista o grup favorit actualment?

Ori: La MODA.

Pau: Crim.

Helena: Crim.

Un lloc on voldríeu tocar?

Ori: Bioritme.

Pau: Reading.

Helena: Glastonbury.

Aconselleu dos grups

Helena: The Wonder Years i Julien Baker.

Pau: Jo dic tres: Smoking Souls, Pup i Thrice.

Ori: They Might Be Giants i La MODA.

Tanco la gravadora i ens quedem una bona estona més parlant. Tant parlem que comença a desaparèixer la llum del sol. Ha sigut un plaer descobrir als EGO, grup que sens dubte, si continua amb aquesta força i energia arribarà ben lluny.

I finalment, com sempre, recordeu, salut i música de valent!