Jump to navigation
Ha nevat a Lleida i bé podria ser aquesta la notícia, però no. La notícia és que avui hem quedat, per entrevistar-los, amb la banda lleidatana de Folk, Thinkin' Wild. Ells són 4, però avui ens acompanyen en Toni (guitarra i veu) i en Pol (guitarra i veu).
Quina és la història de Thinkin' Wild?
Toni: Tant el Pol com jo fem INEF aquí a Lleida i un dia estàvem parlant del fet que tots dos toquem la guitarra i vam pensar que seria bona idea quedar algun cop per tocar algunes cançons, versions d'altres grups sobretot, i així vam començar.
Pol: Llavors va arribar un dia que li vaig dir al Toni que tenia una lletra i que a veure si em podia ajudar a ficar-li música. Entre els dos vam fer la cançó i els hi vam ensenyar als nostres amics i familiars i a tots els hi va encantar. Va ser en aquell moment quan vam decidir formar un grup i començar a crear les nostres pròpies cançons.
Toni: Podríem dir que Thinkin' Wild es va crear a finals del 2016 i el gener de 2017 vam fer el nostre primer concert oficial.
Quin és el vostre estil de música?
Toni: Al principi quan només érem el Pol i jo podríem dir que el nostre estil era l'Indie folk. Ara que hem incorporat bateria i baix, diríem que estem més a prop del que seria Folk rock.
Quins són els vostres referents?
Tots dos: Bear's Den, Mumford&Sons i Passenger.
Toni: I més personalment a mi m'agraden guitarristes com Jonny Buckland de Coldplay o Daniel Wayne d'Imagine Dragons.
Pol: Jo sóc més de l'escola d'en Bon Iver.
D'on va sorgir el nom de Thinkin' Wild?
Toni: Això va ser a la cafeteria de la universitat. Estàvem els dos intentant decidir quin nom podíem ficar-nos, i no hi havia manera. El que teníem clar és que volíem que la paraula "Wild" hi estigués, però tots els noms que ens agradaven ja existien. Llavors un company nostre va dir: Què us sembla Wild Thinkin, i nosaltres vam pensar, home Thinkin' Wild millor. I així va sorgir el nostre nom.
Teniu un logotip que representa molt bé el que feu. Qui us el va fer?
Toni: Un amic meu de Mallorca que es diu Arnau Fernández i que estudia Belles Arts a Barcelona, ens el va fer.
Pol: Li vam comentar que ens agradaria que al nostre logotip s'hi pogués distingir la naturalesa, que està relacionada amb la paraula "Thinkin'" i també alguna cosa que estigués relacionada amb quelcom salvatge. I la veritat és que la va clavar. És senzill, clar i directe. Ens defineix molt bé.
Quin és el missatge que vol transmetre Thinkin' Wild amb les seves cançons?
Pol: Quan escric les cançons procuro traslladar les meves experiències personals de tal manera que intento que la gent es pugui fer una fotografia mental del que estem cantant. I que aquesta fotografia sigui capaç de provocar una emoció.
Canteu amb anglès, per què?
Pol: Principalment perquè ens agrada cantar amb anglès. La gran majoria de música que escolto és anglesa i a més, ja fa bastant temps, jo vaig estar dos anys vivint a Anglaterra. També és una manera de fer més internacional la nostra música, de fer que pugui arribar a més gent.
Toni: De fet en la nostra intimitat el Pol escriu en castellà i jo en mallorquí, però l'anglès és un terme mitjà que ens fa sentir molt còmodes i ens aporta tot el que ha comentat ell abans.
Vau guanyar el Directe de l'any passat, què ens podeu explicar d'aquella experiència?
Pol: Va ser molt motivant. Quan ens vam apuntar només faltava un mes pel concurs i vam haver de fer les tres cançons amb un mes. Va ser increïble poder guanyar, ens va donar un extra de motivació molt important.
Toni: El moment de pujar a l'escenari quan diuen que has guanyat, és immillorable. Guanyar el Directe, ha fet que molta gent ens conegués i ens ha permès avançar moltíssim. Per això vam decidir afegir dos membres més a la banda, per aprofitar aquest moment i crear coses noves i millors.
Exacte, després de guanyar el Directe en solitari, vau decidir afegir dos membres més. Per què?
Toni: El fet d'afegir dos membres més va ser per poder fer un salt de qualitat. Ficar un baix i una bateria fa que el nostre estil de música sigui més ric i dinàmic. A més, també ens ajudarà a tocar a escenaris més grans. És una manera d'enriquir-nos per a poder treure un material més bo.
Pol: Tot i que podria donar-se el cas que, per circumstàncies del guió, només actuéssim el Toni i jo en algun petit concert, Thinkin' Wild som 4.
Què pot esperar el públic de Thinkin' Wild en un dels vostres concerts?
Pol: El que volem quan estem tocant, és que qui vingui a veure'ns visqui un viatge d'emocions amb cada una de les nostres cançons. Que cada cançó sigui una història, una emoció i un viatge diferent.
Toni: Quan només tocàvem nosaltres dos, les emocions jugaven un paper molt important als nostres concerts. Ara, a més d'això, en ser quatre membres, també podem jugar amb la intensitat de les nostres cançons, i trencar amb la típica imatge que la música folk és avorrida.
Últimament esteu penjant diverses coses al vostre canal de YouTube, què hi podem trobar allí?
Pol: YouTube el fem servir com un mitjà de difusió. La nostra idea es anar penjant a poc a poc els nostres vídeos de cançons pròpies i versions. Vídeos com per exemple els que hem gravat als Bucs d'assaig, ens agraden molt.
Existeix el panorama folk a Lleida? Us sentiu sols degut al vostre estil de música?
Pol: La veritat és que no existeix un panorama Folk a Lleida, i menys amb anglès. No hi ha oferta però tampoc hi ha demanda. Aquest és el problema.
Toni: Però crec que no és un problema només nostre, sinó que és un problema en general en aquesta ciutat. Exceptuant certs estils de música, no se li estan donant oportunitats a l'escena local lleidatana. A Lleida hi ha grans músics, però poca indústria musical.
Quins plans teniu a curt i llarg termini?
Toni: De moment tenim tancat un concert el 29 de juny a Alpicat.
Pol: I de mentre anar practicant amb la banda per acabar de coordinar-nos tots quatre i a finals d'aquest any o a principis del que ve, volem gravar ja el nostre primer EP.
Alguna vegada us heu plantejat deixar-ho?
Toni: La veritat és que no, jo el que tinc clar és que si puc viure de la música, ho faré, sigui amb Thinkin' Wild o no.
Pol: Ara per ara apostem per això. Però la veritat és que el Toni és de Mallorca i l'any que ve acabem la carrera, i els plans de futur són una mica incerts. Però sí que és cert que tot dependrà de la progressió del grup. De moment tenim clar que la prioritat és Thinkin' Wild.
L'actualitat mana i no puc no preguntar-vos pel cas Valtonyc.
Pol: Doncs és molt trist que al món de la música i la cultura hi hagi aquest tipus de censures. És indignant.
Toni: Jo sóc de Mallorca i tot i no ser amics, sí que era un conegut, i em sembla increïble que una persona, només pel fet d'escriure i cantar el que pensa sigui condemnada a presó. Pots estar més o menys d'acord amb el que diu, però no pots tancar a una persona a la presó per això.
Digueu-me un grup o artista favorit amb el qual us agradaria tocar una cançó vostra damunt d'un escenari.
Els dos: Bear's Den.
Quin és el vostre artista favorit?
Toni: Antònia Font.
Pol: Bon Iver.
I un lloc on us agradaria tocar?
Toni: A un carrer d'Irlanda que es diu Grafton Street.
Pol: Al Red Rocks o a la naturalesa a un paratge de Nova Zelanda.
Quin ha sigut el millor moment que heu viscut amb Thinkin' Wild?
Els dos: El millor moment que hem viscut fins ara amb el grup, va ser a la final del Directe, quan vam tocar una cançó nostra que es diu "Edimburg" i que encara no hem publicat enlloc, baixant de l'escenari, en acústic i barrejant-nos amb el públic. El silenci es podia tallar amb un ganivet, va ser impressionant i molt bonic.
I ara per acabar, recomaneu dos grups.
Els dos: Bear's Den i Blind Pilot.
Tanco la gravadora i tinc la gran sort que abans de marxar, toquin una cançó només per a mi. Tant de bo triomfin, i tant de bo arribin ben lluny, perquè sens dubte grups com Thinkin' Wild, són essencials per al panorama musical del nostre país.
I com sempre, recordeu, salut i música de valent!
Sempre he pensat que hem de treure temps d'allà on sigui per fer feliços als altres. Per això vaig estudiar comunicació, per a intentar, mitjançant la paraula, fer més amè tot aquest camí que és la vida. Lleidatà i de casa. No puc viure sense música i sense saber que està passant al món. Per cert, em dic José Manuel, encara que a tothom li agrada dir-me Pepe. Si em llegeixes, millor a la nit i amb un bon cafè.