Jump to navigation
Després de la voràgine del 9-N i de la injecció d'adrenalina que va suposar (sobretot per als que hi vam participar d'una manera o altra), tinc la sensació que tot el que envolta el procés català s'ha relaxat. Potser dins els despatxos l'activitat sigui frenètica dia rere dia per arribar a un acord o el mínim consens necessari per no desencantar els milers i milers de persones que s'han tornat a il·lusionar amb la política els darrers temps, però de portes enfora la sensació és que el camí cap a Ítaca no es ressegueix amb la mateixa intensitat que setmanes enrere. A hores d'ara ens trobem en un punt mort.
Després de les conferències que van oferir amb una setmana de diferència el president de la Generalitat, Artur Mas (qualificada com una "trempera col·lectiva" a les xarxes socials), i el cap de l'oposició, Oriol Junqueras (que més aviat va generar l'efecte contrari entre els tuitaires), sembla que trobar el punt en comú que ens permeti fer un pas més endavant és més complicat que mai. De moment, ahir mateix el conseller de la Presidència, Francesc Homs, anunciava que no hem d'esperar novetats significatives durant les properes setmanes. El conseller va explicar que "el calendari d'aquest Govern és que les eleccions toquen el 2016 i el propòsit nostre és tirar endavant els compromisos que va adoptar al començament de la legislatura". Apa, aquí la teniu. Després d'unes setmanes en què semblava que els esdeveniments es precipitarien, la cosa es refreda i la corda es destensa.
Per tant, podrem celebrar les festes de Nadal sense patir perquè els torrons no se'ns posin malament (almenys si no traiem el tema durant un àpat familiar que aplegui gent d'ideologies diverses) i, un any més, podrem demanar als Reis la independència (en el cas dels independentistes), una òptima solució per al conflicte (quan el remitent sigui un partidari de la tercera via) o un rentat de cervell per als independentistes (en el cas dels nacionalistes espanyols que més voldrien que tot plegat fos un malson). A veure si enguany atenen els nostres precs.
Qui segur que farà una carta als tres Reis d'allò més llarga serà el president del Govern central, Mariano Rajoy, que pateix per la seva poltrona a Moncloa (segons les enquestes li podrien arrabassar el PSOE, el seu etern rival, o Podem, la nova força política que amenaça de capgirar-ho tot), veu perillar la seva autoritat entre els seus per ser massa tou i permissiu amb Catalunya i observa com els casos de corrupció esquitxen el Partit Popular una vegada i una altra, o potser s'estima més una pantalla de plasma nova per substituir l'actual, ja massa desgastada? Mireu si té coses per demanar als Reis!
El 2015 no sembla pas que hagi de ser un any fàcil, ni per a Rajoy i el PP, ni per a ningú. Ja cal que aquestes festes, l'esperit nadalenc de les quals és capaç de convertir en una bassa d'oli la batalla més cruenta, agafem forces perquè l'any que ve les necessitarem. No ho dubteu.
De petita "m’empassava" els llibres que donava gust. Sempre tenia temps per llegir una pàgina més i per escoltar les històries i llegendes que m'explicava el meu avi Miquel. Una jove Lourdes va decidir estudiar Comunicació Audiovisual perquè volia canviar el món. Però de moment ha estat el món qui m'ha canviat a mi i la meva manera d'entendre la vida.
