Jump to navigation
Avui us porto la nova novel·la de la Montse Sanjuan, el tercer títol de la sèrie de la sergent Anna Grimm, desprès de ‘La sergent Anna Grimm’ i ‘El misteri del bressol buit’. Inclosa dins la col·lecció ‘Lo marraco negre’ de Pagès Editors, a Memòria Mortal, aquest cop, la Grimm haurà d’enfrontar-se a dos casos alhora que transcorren paral·lelament. Per un costat, tenim un crim amb quatre morts: una prestigiosa família de joiers de Lleida. Els Boronat han organitzat recentment una exposició de peces antigues de gran valor, una col·lecció de la qual, gairebé ningú, en tenia constància. Un matí, apareixen morts per sorpresa els pares, fill i xicota d’aquest. Aparentment no sembla haver-hi cap motiu. No hi ha robatori ni res que indiqui alguna venjança, només quatre cadàvers morts a trets. A partir d’aquí, la sergent Grimm es veurà immersa en uns crims on el passat esdevindrà clau per desllorigar el cas al present.
Per altra banda, i en mig d’aquesta complicada investigació, en Pau Caralt, company agent de la sergent, li exposa un greu problema. És un cas relacionat amb el seu germà petit, assassinat vint-i-cinc anys enrere. En Pau vol que es resolgui d’una vegada un cas que la Guàrdia Civil va haver de deixar obert al seu dia. De fet, aquest va ser el motiu principal pel qual es va fer mosso: capturar l’assassí del petit Genis, anomenat el “Dolcet” per la família. La Grimm no li nega pas l’ajuda perquè pot estar en joc la vida de més criatures innocents.
En els dos casos, s'entrellacen passat i present, certament una cosa que m’ha agradat molt. El pes que el passat té sobre cada cadascun dels protagonistes de les dues històries és transcendent; en ell hi trobarem els orígens de tot, i els marcarà per complet el seu present.
"Suportava amb resignació l'olor de col bullida que impregnava l'escala des de la matinada fins al vespre. Però li costava acostumar-se als plors dels nens quan reclamaven el dret a la seua infantesa que la guerra els havia arrabassat."
Anirem descobrint la trama al mateix temps que ho fa l’Anna Grimm, a qui per cert, els més fidels seguidors trobaran aquest cop no tan freda i una mica més empàtica. El cas dels joiers és el principal, queda clar, tot i que, personalment, la colpidora història del petit Genis és la que m’ha agradat més de les dues. També diria el mateix en la resolució de les trames, així com la del “Dolcet” té un brillant final, la dels Boronat poder és més previsible, ja te la veies a venir. De tota manera, la combinació de les dues històries contades al mateix temps, resulta tant original com brillant.
La Montse Sanjuan té una prosa que no es fa gens difícil ni pesada de llegir. Ens dibuixa uns personatges versemblants i sap dosificar la informació a un ritme àgil, amb capítols breus però no mancats d'intensitat. Tot això, amb l’afegit pels lleidatans de veure una història que transcorre principalment a la seva ciutat, fa que el lector no vulgui tancar el llibre fins a veure desentrellades ambdues trames, que queden resoltes gairebé al mateix temps. Enhorabona, Montse.
Enamorat dels llibres, apassionat de les paraules. Dins l'immens univers literari hi habiten milions d'històries, només cal que trobis la teva i començar-ne a gaudir. En aquest racó, et faig algunes propostes que potser t'ajudaran a escollir, i, si més no, recorda, passi el que passi, mai deixis de llegir.
