L’infern de Ponent

Quan avui en dia travessem bona part del pla de Lleida, podem gaudir de les vistes sobre els camps d’arbres fruiters que, en èpoques com la primavera, decoren el paisatge amb desenes de colors. Però això no sempre ha estat així, i és que les terres que avui rega el Canal d’Urgell havien estat conegudes com el “Clot de l’Infern”. Ja us podeu imaginar el motiu: secans, calor... terres dures i aspres que es van transformar radicalment amb la construcció d’aquesta obra, donant pas a la zona de regadiu més gran del país. Al segle XIX es feia realitat un projecte que s’havia començat a plantejar segles enrere però que mai s’havia dut a terme.

I ja us hem explicat que l’obra del Canal d’Urgell fou de dimensions colossals per l’època en que va fer-se i pels mitjans que es van utilitzar, i especialment ho va ser la construcció del túnel (o també conegut com la mina) de Montclar, ja que a les dificultats de l’obra calia afegir-hi la perillositat d’estar sota terra.

Abans d’endinsar-vos en el túnel, us recomanem que us endinseu en la lectura de “Els llops”, una novel·la històrica amb tocs de literatura fantàstica, que centrada en la fictícia (o potser no tant?) família Llop, fa un bon repàs de la història de Ponent (i també més enllà) des del segle XIX fins al segle XXI. La construcció del Canal d’Urgell hi té un lloc destacat, i les pàgines dedicades al túnel de Montclar il·lustren molt bé la duresa de les condicions de treball.

“Déu meu, va pensar, Déu meu, això és un infern. Es va aturar en notar que l’engolia la fosca i va guaitar cap endavant: al fons, al ventre fosc de la muntanya, quilòmetres enllà, es distingien els llums de les parets on picaven pedra el gruix dels reclusos. D’allà li arribaven la fetor del petroli i la remor dels crits i les imprecacions, dels pics i les pales.”  Francesc Puigpelat; Els Llops: Ed. Proa (2005)

Gaudiu de la lectura i gaudiu del túnel de Montclar! 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Em dic David Sancho. Sóc Llicenciat en Història i Màster en patrimoni cultural per la UdL, treballo de professor de secundària intentant transmetre als meus alumnes que això de la història no és tant horrible com ells pensen. Sóc autor i col·laborador de diverses guies excursionistes. Les meves dèries muntanyenques les explico a www.segueixpujant.blogspot.com

17/02/2015
Quan avui en dia travessem bona part del pla de Lleida, podem gaudir de les vistes sobre els camps d’arbres fruiters que, en èpoques com la primavera, decoren el paisatge amb desenes de colors.
23/01/2015
No, no, no ens hem tornat bojos. Podem afirmar que a la Noguera hi ha tot un mar... fossilitzat. Fa aproximadament més de 150 milions d’anys la zona en què ens trobem estava sota l’aigua, ja que formava part del prehistòric Mar de Thetys.
22/12/2014
Caminem per camps i boscos i de sobte... trobem un forn de calç en mig del no-res? Tot té una explicació. La zona per on hem fet l’excursió és rica en pedra calcària, matèria primera de la qual s’obté la calç.
12/11/2014
Des de fa uns anys la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) porta a terme el repte dels 100 cims.
08/10/2014
Els primers documents que parlen de l’ermita de Sant Miquel de la Tosca daten de l’any 1482, quan l’arquebisbe de Tarragona en va permetre la construcció. El motiu?
16/09/2014
La paret de la Coma de Gelis no és només una de les més característiques de Sant Llorenç de Montgai per la seva llarga cresta, sinó que a més, va ser segurament la primera paret de la zona que va ser escalada.
15/07/2014
Situat a l’extrem sud de la comarca del Segrià, el municipi d’Almatret és l’únic de tot Ponent que toca l’Ebre.