Jump to navigation
- Com valores l'experiència del curs?Ha estat un curs excepcional amb una participació intel·lectual de molt alt nivell i que Igualada se'l mereixia molt. Era la primera vegada que un curs d'aquest nivell acadèmic sobre temes de pau sortia de Barcelona. Des de les càtedres barcelonines se'ns ha reconegut l'esforç i més d'una vintena d'estudiants i professionals de la capital catalana han assistit als cursos. Hem fet que Igualada fos destí d'una activitat universitària, més enllà de les iniciatives d'oci i consum a les que estem acostumats. I això cal tenir-ho present.
- Ha estat un curs totalment en anglès.Sí. Hem apostat per situar el curs en l'agenda i ressò internacionals i també, perquè considerem que és el format que calia per començar a marcar diferències i apropar-nos al que ja s'està duent a terme a la resta del món.
- Com a ponent vas tractar els processos de democratització en territoris on s'havia viscut un conflicte bèl·lic.Sí, durant dos dies. En el primer dia es van tractar models de democràcia en processos de democratització, això és els tipus de democràcia que s'implanten en societats de postguerra, tot i que com deia l'Oliver Richmond i altres ponents, cada conflicte és diferent, singular, únic. Durant el segon dia vaig elaborar un treball en format seminari on vaig explicar part de la meva investigació a l'Afganistan i les conclusions a les quals vaig arribar, on vaig crear el concepte Cultura de la violència, el qual tracta d'explicar les característiques que té una societat local, quan surt d'un conflicte armat.
- A què fa referència la Cultura de la violència?Assenyala una sèrie de malalties que tenen les societats de postguerra, les quals no ajuden a tirar endavant un procés democràtic. Ho hem vist a Afganistan, a Guatemala, a Bòsnia o sense anar més lluny, en tota la generació d'avis i àvies d'aquí, que van néixer entre el 1914 i el 1920, els quals van viure i lluitar la Guerra Civil. Vol mostrar què succeeix a nivell local, a la gent de carrer, quan es crea un procés de democratització després d'un conflicte bèl·lic.
- Consideres que un procés de democratització és Enginyeria social?L'Enginyeria social no existeix. El grau de complexitat de cada cas, ja sigui individual o de grup social és prou extrema com per saber que no hi ha models a aplicar en un procés de transició com és la democratització.
- Però se'ls ajuda?No sé si la paraula seria 'ajudar'. No sabem si estem fent un bé tractant d'explicar com instaurar un règim democràtic després d'una guerra. Després de la Segona Guerra Mundial, tots aquí esperaven que Europa els ajudés a alliberar-se de Franco... i encara ho esperen! No ens podem quedar de braços plegats i deixar que s'instaurin en el poder règims dictatorials que maten a la gent per les seves idees. Des de 1989 a Cambodja portem 30 anys oferint processos de democratització en societats de postguerra i el màxim que hem aconseguit han estat democràcies electorals on s'escull un governant cada quatre anys. En aquests llocs no s'han creat altres institucions democràtiques.
- Heu tractat l'Orientalisme, per exemple?Ha estat un tema de discussió el fet d'observar la nostra tasca des d'un sentit critic, com si féssim colonitzacions, ja siguin de forma econòmica, cultural o en aquest cas, política. L'Oliver Richmond va comentar que avui dia ja no es pretén desenvolupar altres democràcies, sinó transformar un país perquè sigui prou tranquil com per poder-hi fer negocis. I això suposa incloure una societat econòmicament pobra en un circuit de societats neoliberals. Així, la portes a uns extrems de pobresa insostenibles. Alguna cosa hem de fer-hi.
- En quin sentit la pobresa que comentes afecta als processos de democratització?Si no tens diners o recursos per menjar, no t'importa anar a votar. Sense les necessitats bàsiques cobertes no pots participar com un ciutadà lliure en una democràcia.
- Des dels estudis per la pau es contempla l'ésser humà com a violent per naturalesa?L'ésser humà per naturalesa és conflictiu. Amb el Contracte social de Rousseau, el qual basava el seu èxit en la suposició que som bons per naturalesa, no n'hi ha prou. I Hobbes ja ho havia deixat escrit 60 anys abans. Ara bé, la conflictivitat té graus i allò important en els estudis per la pau és el com es canalitzen aquests graus de xoc o conflicte.
- Per exemple?La Violència experiencial. Les persones acostumem a reflectir allò viscut. Si les experiències passades formen part d'un passat violent tots tendim a protegir-nos i això té unes conseqüències per la democràcia molt greus. La democràcia és llibertat i si tens por no ets lliure. És un estat on el trauma hi és latent.
- Com es transmet aquesta experiència perquè generacions futures no tornin a caure en conflictes armats?L'experiència no es transmet. Es transmet la memòria de l'experiència i són aquestes segones generacions, perquè ja no han viscut de forma directa la violència, les que poden encarar amb més eines la tasca de construir una democràcia.
'La pau i el món, avui'
