Goretti Martínez
,
28/05/2019
Activa't

Amin Sheikh: “El que tu necessites és el que necessita tothom”

L’autor del llibre ‘Bombai Mumbai: La vida és la vida. Jo sóc gràcies a tu’ segueix lluitant per ajudar persones que, com ell, han viscut o viuen sols i maltractats

Foto: 

Cedida
Fa set anys que l’Amin Sheikh ve a Catalunya per explicar la seva història i recordar-nos que, tal com ell va viure, continuen havent-hi nens i nenes que viuen sols i maltractats als carrers de l'Índia. Ha recollit la seva història al llibre ‘Bombai Mumbai: La vida és la vida. Jo sóc gràcies a tu’. Amb els fons recollits gràcies a les vendes del llibre i molt d’esforç, l’agost del 2016 va inaugurar la Bombay to Barcelona Library Cafe, situada al bell mig de la ciutat índia. L’establiment, gestionat per joves que havien crescut als carrers de Bombai, perseguia el doble objectiu de proporcionar-los oportunitats laborals de qualitat i facilitar l'accés a un àpat diari i a llibres a infants del carrer. La cafeteria va haver de tancar recentment pels deutes que acumulava el propietari del local, on l’Amin i el seu equip estaven de lloguer. Però, com diu l’Amin, el "projecte segueix viu mentre jo sigui viu". Hem parlat amb ell i amb la seva companya de vida i de projecte, la penedesenca Sara Mampel, per saber més sobre la seva història. Una història que compartiran amb tothom qui s’acosti a Sant Sadurní d’Anoia, en el marc del festival En Veu Alta Penedès, aquest dimecres 5 de juny a les 19:30h.
"Si jo ho he pogut fer, molta altra gent, amb molta més sort que jo, té un gran poder per millorar les coses"

Amb tan sols cinc anys, l’Amin va haver de fugir de casa, on el maltractaven, i viure a les estacions de tren de Bombai. Va sobreviure pels carrers pidolant, netejant sabates, cantant, alimentant-se de restes de menjar i patint tot tipus d’abusos. Tres anys després va ser acollit per un orfenat on va tenir l’oportunitat d’accedir a una vida diferent, de tenir una casa i una família de veritat. Tot i que la seva vida no va ser gens fàcil, l’Amin mai ha deixat de creure en la bondat de la gent i en la idea que per canviar el món només es necessita una persona. Ell i la mestra penedesenca Sara Mampel han compartit projecte i vida en el camí iniciat fa ja anys per l’Amin per ajudar altres nens i nenes "del carrer". Ara han de superar el tancament de la llibreria cafè i tornar-la a obrir el més aviat possible. Però ja estan pensant en ampliar el projecte i ens han avançat que tenen en ment la possibilitat d’obrir també una llibreria cafè a Barcelona per donar noves oportunitats a les persones menors no acompanyades que arriben a la ciutat.

- Ara estava mirant el vostre Facebook. No pareu!
Si parem, el projecte para. Fa set anys que vinc a Catalunya. Durant els mesos d’abril, maig i juny, vinc a fer xerrades a biblioteques, escoles, instituts, casals, ajuntaments… allà on tingui l’oportunitat. I me’n recordo de totes les xerrades i la gent que hi vaig coneixent perquè, per a mi, és una oportunitat i l’aprecio. Sense bona gent, la cafeteria no hagués estat possible.

- Com expliques una història tan dura a la gent?
Ho faig de tal manera que no només explico la duresa de la història. Intento combinar el drama amb una mica d’humor, sobretot quan qui m’escolta són nens i nenes.

- Com d’important és que algú t’ajudi quan t’han tractat malament?
M’és molt important perquè em dona força per deixar enrere la negativitat que he viscut. Em dona força centrar-me en allò positiu. Em dona esperança.

- Creus que el mal es perpetua?
Jo no ho crec, això. No hi crec. Si una persona t’ha fet mal i tu ho perpetues fent mal als altres, la negativitat està allà. En canvi, si una persona et fa mal i tu reconverteixes la teva energia en quelcom positiu, trenques el cercle viciós. Estàs canviant les coses. És com en el cas de la meva mare. Sempre ha estat molt dolenta amb mi però jo no he de ser dolent amb ella, si fos així, el cercle viciós no s’acabaria mai. Jo ara he de tenir cura de la meva mare i ho estic fent. És molt important trencar el cercle.

- Fa anys et vaig fer una entrevista i em vas dir: “Matar es pot fer en un instant; en canvi, ajudar dura per sempre”...
És així. Pots fer mal a una altra en un instant. Però quan ajudes una persona, aquell ajut l’acompanyarà sempre. Potser ajudo algú i no veig el canvi en positiu que fa aquesta persona. Algú altre el veurà en el futur. Segur!

- Parla’m del llibre... Com vas recollir la teva història i quin missatge vols transmetre a les persones que el llegeixen?
Al llibre hi ha la meva vida: el meu cap i el meu cor. També el meu dolor, que és quelcom que no podré oblidar mai. Hi ha molts missatges però un dels més importants és que no sóc l’únic que ha patit aquest tipus de vida que explico al llibre. A hores d’ara hi ha molts infants que estan passant pel mateix que jo. La meva intenció era i és reconvertir tota la negativitat en positivitat. I si jo ho he pogut fer, molta altra gent, amb molta més sort que jo, té un gran poder per millorar les coses. Per canviar el món i millorar-lo.

- Creus que ens fa mandra ajudar els altres, canviar les coses?
Més que mandra és que a la gent sembla que no li importi que altres persones s’ho estiguin passant malament. Només ens estem preocupant per nosaltres mateixos. El que tu necessites és el que necessita la resta. M’agradaria que la gent se n’adonés que el que jo necessito és el mateix que necessiten els altres.

- Com està funcionant el projecte de la llibreria cafè?
Estava funcionant molt bé. Ja portava dos anys i nou mesos en funcionament. Havíem aconseguit moltes coses. Però ara ens l’han tancat. [La Sara ens explica el perquè] Van venir uns policies i van tancar el local perquè el propietari -nosaltres hi estàvem de lloguer- no havia pagat els deutes des de feia deu anys i li van embargar.

- Ho podreu reprendre?
Si ho vam poder fer realitat un cop, ho podrem tornar a fer. Vam rebre el premi com a segona millor cafeteria de tot Mumbai segons Tripadvisor. Així que ho reprendrem: al mateix lloc o a un altre, però ho farem. No hi ha dubte. Mentre estigui viu, el projecte no pararà. [La Sara afegeix] A més també estem pensant en poder obrir en el futur una llibreria cafeteria com la de Bombai a Barcelona per donar oportunitats als joves estrangers no acompanyats que arriben a la ciutat.
 

Més informació: 

També et pot interessar