Catarsi

Foto: 

Cedida

Arnau Barquer: "A Catarsi busquem el qüestionament i la curiositat"

Parlem amb el coordinador de la revista sorgida a Manresa amb l’objectiu de fer créixer la cultura i el pensament crític
Judit Monclús
,
29/07/2020
Activa't
A principis del 2019, i sota el paraigua de la cooperativa Cultura21, Manresa va veure néixer Catarsi, un nou mitjà de comunicació sorgit per esdevenir una revista digital de referència de pensament crític en català per generar debat i reflexió. Ara, un any i mig més tard des de la seva eclosió al panorama comunicatiu català, parlem amb Arnau Barquer (Barcelona, 1989), coordinador de la revista Catarsi, sobre aquest trajecte inicial i dels objectius assolits.

- Com es gesta Catarsi i amb quins objectius surt a la llum a principis del 2019?
Neix de la inquietud de diversos activistes, militants i gent vinculada a l’acadèmia, al voltant de la necessitat de crear un espai on incentivar el pensament crític i la reflexió en el si de l’esquerra catalana. L’objectiu és incentivar que es donin dinàmiques reflexives o de debat al voltant de les principals idees que s’estan desenvolupant, sobretot a partir del que han sigut uns cicles polítics i socials molt moguts: l’esclat de la crisi econòmica el 2008, el 15M, el Procés a Catalunya... L’anàlisi que va incentivar aquest grup va ser precisament el fet que l’acció política i els espais de debat que havien sigut per una banda les organitzacions no eren capaces de conduir unes propostes que permetessin arribar a consensos, plantejar línies d’actuació compartides, sinó que més aviat el que generaven era disgregació i frustració. Per tant, d’aquí surt la idea de fer una revista que pugui ser l’espai on poder fer aquests debats d’una forma pausada, amb respecte i amb nivell argumentatiu.

- Com el nom de la revista indica, cal una catarsi al país? Malgrat el que em deies, el 15M, el Procés, etc., i tot el que hem viscut d’una manera molt concentrada en pocs anys, ens estem adormint com a societat?
El tema Catarsi està manllevat dels escrits d’Antonio Gramsci, el pensador sard que fa referència una mica a un pas en la consciència dels oprimits o dels que estan disposats a canviar les coses. Fa referència al pas d’un moment en què la comprensió dels fenòmens és merament corporativa, simplement allò que m’afecta a mi en tant que individu separat, a una consciència més global, de canvi social. Això entronca amb el que deies: aquest moment de catarsi permetria plantejar quins són els reptes que com a societat hem d’afrontar i no només els que tenim com a individus. Nosaltres, evidentment, en triar el nom de la revista, la idea era aquesta, que sigui un espai en què en aquest intercanvi d’idees s’elevi la consciència general de què és necessari per al país, per avançar i per trobar-nos un món millor del que ens hem trobat: un món de crisi, que sembla que no remet i en una situació política particular que no porta a cap resolució sinó a l’allargament d’unes agonies, d’unes vulneracions, etc.

- L’horitzó de la vostra publicació és la transformació de la societat. Com es transforma des d’un mitjà de comunicació com el vostre?
Evidentment, les coses es transformen amb l’acció pràctica que és el que, en definitiva, ens canvia a nosaltres mateixos quan actuem però també, com ens va dir David Harvey en una entrevista que li vam fer, per transformar el món i per actuar-hi en conseqüència, cal entendre’l. Llavors, el mitjà de comunicació ens permet entendre el món en què estem, analitzar-lo i, a més, compartir les experiències que ens anem trobant en el dia a dia. Podem participar en diverses iniciatives de canvi social però si no posem en comú les experiències que tenim, aquestes queden atomitzades. Cal un espai per compartir-les, per analitzar-les, i que ens plantegin noves vies d’actuació, nous imaginaris, etc.

- Els continguts de Catarsi ajuden a analitzar i comprendre el món. És una feina que permet que el lector pugui entendre millor el futur que arriba?
Tots els continguts que publiquem creiem que tenen aquest punt: per una banda ens fan plantejar aspectes de la nostra societat poc habituals i, per altra banda, el que permeten és analitzar processos que veiem que es desenvolupen al nostre voltant i que potser per la gran allau informativa que existeix no som capaços d’analitzar-ne la perspectiva. Per tant, la idea és oferir i, a més, sortir del cercle més immediat perquè totes aquestes dades, aquesta informació, sovint remeten a processos molt curts. Una cosa que fem a la revista és parlar sobre què està passant en altres llocs del món o com podem interpretar amb la llarga mirada. Cal tenir en compte el context històric de diferents processos que s’estan desenvolupant avui per poder assolir aquesta comprensió més global, més àmplia.

- Us aparteu de l’agenda mediàtica. Com s’aparta el soroll sense perdre la capacitat d’aprofundir en els temes que afecten l’actualitat?
Una forma de fer això és tenir molt clar d’on parteixes, la teva visió del món o la que vols compartir. Per això, és important tenir una línia editorial clara, que és la que tenim nosaltres a Catarsi. Som una revista d’idees progressistes, d’esquerres i és en aquest espai en el qual volem incidir i des del qual nosaltres pensem el món. Això ja ens dóna un punt de referència en el qual navegar la voràgine mediàtica i ens permet tenir una brúixola. A més, és un espai de trobada per al lector. Ara potser no tant però fa un temps, ningú es volia identificar amb res i això no és honest ni possible, cosa que generava més confusió que altra cosa. El fet de fer un projecte amb bases i amb unes línies editorials molt clares ens permet fer un espai més ferm i de referència per a qui s’hi senti identificat i per a qui busqui opinions diferents o qui vulgui contrastar els seus sabers i experiències amb altres tradicions.

 

El coordinador de Catarsi, Arnau Barquer | Foto: Cedida

- Tot i que el pensament crític arriba amb l’anàlisi i el mètode, és possible conrear-lo sense convertir-lo en política?
Per posar en dubte allò que una persona sap, en el pensament crític, l’element principal és la curiositat més que l’anàlisi. Les ganes de voler saber o de qüestionar el que un sap és el que permet desenvolupar aquest plantejament. A Catarsi busquem el qüestionament i la curiositat. Evidentment, això després cadascú ho derivarà en els plantejaments que consideri i en traurà les conclusions que cregui. Nosaltres, en tot cas, volem donar aquest espai de qüestionament i ho fem des de la tradició d’esquerres catalana. Això no impedeix que una persona de tradició conservadora hi pugui trobar també un espai que li permeti qüestionar-se el que planteja. Els continguts que es tracten a Catarsi afecten tothom, per tant qualsevol persona s’hi pot sentir interessada encara que no s’hi senti còmoda.

- I com que afecta tothom, afirmeu que el pensament crític és massa important perquè només sigui patrimoni acadèmic. Amb quines eines el traslladeu de l’academicisme perquè s’estengui a la societat a través de Catarsi?
És molt interessant això perquè és precisament una de les coses per les quals serveix un mitjà com Catarsi. Per una banda, els debats més acadèmics els intenta traslladar en un ventall de formats més accessibles pel gran públic. Aquí hi rau la importància de la tasca que es fa des de la revista, la tasca de digestió d’aquests debats o plantejaments que potser els trobem en uns termes molt elaborats i refinats i que s’han de simplificar sense perdre la seva càrrega, traduir-los. Es pot fer amb il·lustracions, entrevistes, etc., i amb tot el que permet un magazín. El projecte de Catarsi té per una banda la seva part de contingut digital però per una altra, també treu un monogràfic en paper dos cops l’any en què intentem comunicar molt a partir de la imatge. Creiem que és una via per fer possible aquesta tasca de digestió que comentava.

- Catarsi és digital però publiqueu monogràfics en paper. Immediatesa versus reflexió. La deriva dels continguts seguirà depenent del format en què es presentin?
Els continguts del web són més vinculats a l’actualitat i que poden quedar obsolets més ràpidament. Una anàlisi sobre les eleccions, per exemple, no és una cosa que sobrevisqui al cap de dos mesos. Per tant, també aquest doble pla és en el que ens situem. La idea de Catarsi era que els monogràfics poguessin parlar d’aquells debats que potser no són immediats però sí que són necessaris, que cal tenir però que la realitat mediàtica no recull quan faria falta sinó quan es dóna en el moment que transcendeix a través de les xarxes socials o en altres àmbits. El format paper permet ressituar-te en allò en què tu vols posar l’accent, en aquells debats que són imprescindibles per avançar i generar unitat, espais de trobada, i que potser es queden al tinter en el dia a dia.

- Consideres l’especialització temàtica un dels principals reptes dels mitjans de comunicació?
Sí, perquè estàs molt condicionat sempre perquè allò que publiquis tingui l’atenció que ha de tenir. Per tant, és sempre molt difícil. Nosaltres creiem que ens devem a una comunitat que està força cohesionada i que se situa en el seu espai en la societat. Pensem que els debats que podem plantejar a través dels monogràfics tindran bona rebuda. Aquí, evidentment, hi ha un punt d’intuïció del comitè de redacció de Catarsi que és qui proposa els temes. Al proper número que traurem, parlarem de la dimensió social i política dels malestars, de la salut mental, etc. Era un tema que nosaltres teníem la intuïció que seria interessant de parlar-ne però ho vam decidir la tardor passada i ara ens trobem enmig d’una pandèmia mundial que ens obliga a quedar-nos a casa i que aquests temes esdevenen de primer ordre: la qüestió de les cures, que la gent pugui desenvolupar les seves vides amb salut i que va més enllà de la qüestió física, què ha significat la gestió del dia a dia en un moment en què la nostra quotidianitat ha estat del tot capgirada. Ens trobem que una cosa que ja existia abans i que formava part del dia a dia però no se’n parlava gaire perquè no és una cosa que acapari titulars o discussions a Twitter, doncs ara està en primera línia. La intuïció que teníem a l’inici es demostra certa. En aquest sentit, aquesta dificultat en l’especialització o de trobar els elements concrets que deies, de vegades es donen. La funció dels mitjans és aquesta, la de recuperar coses que estan passant i que acaben tenint una traducció a les nostres vides, el que passa és que potser no ens n’adonem fins que apareixen.

- Catarsi surt d’un projecte cooperatiu que té l’objectiu de fer créixer la cultura i el pensament crític, com dèiem. Pel que fa al format cooperatiu, és la millor opció per no estar tan sotmesos a dinàmiques de mercat?
Catarsi prové de la cooperativa Cultura21 que té tres projectes: l’editorial Tigre de Paper, la Fira Literal i Catarsi, que és el més nou. La idea d’establir-nos com a cooperativa ve de molt abans per fer les coses de manera diferent. El cooperativisme permet fer una gestió col·lectiva dels mitjans de producció de tradició clàssica però permet també una major democràcia, una major horitzontalitat en la presa de decisions. A nivell conceptual implica un canvi. No es tracta que hi hagi una junta directora o una persona propietària de tot el treball que es fa en aquest espai, sinó que hi ha una propietat col·lectiva de les persones que hi treballen. Suposa un canvi de paradigma que és beneficiós i s’ha demostrat. Les cooperatives aguanten molt bé, són espais molt resilients, perquè permeten encaixar molt bé les situacions personals dels treballadors amb el bon funcionament de l’empresa. Pel que fa a les dinàmiques de mercantilització, les cooperatives no deixen de ser petites illes en el que és un món clarament dominat pel mercat. És difícil d’escapar-ne perquè nosaltres hem de produir continguts que són mercaderies que tenen un valor que s’acabaran posant en venda. Seguim en aquesta forma de funcionament social. Nosaltres no ho canviarem des del cooperativisme però si no arriben canvis majors, bàsicament d’organització social, és complicat que puguin deslliurar-se d’aquestes dinàmiques mercantils que acaben determinant l’èxit o el fracàs dels projectes per molt interessants que siguin. Els criteris d’èxit acaben sent uns altres.

- En tot cas, la valoració d’aquest any i mig, quina seria?
Molt positiva. Creiem que s’ha demostrat la hipòtesi inicial de la revista: que era un espai necessari. Ara mateix, en sortir dels cicles polítics o socials anteriors, els processos de debat havien quedat una mica tocats o les formes en què es reflexionava o debatia havien portat a dinàmiques bastant tòxiques tant dins com fora de les organitzacions polítiques, socials, etc., i veiem que un espai com Catarsi tenia recorregut i raó de ser. Crec que podem dir que l’havíem encertat, en aquest sentit. Catarsi s’està consolidant com a mitjà, té una bona base de subscriptors i seguidors que va en augment. Malgrat tot, la crisi i el confinament no ha afectat aquest creixement i consolidació. Esperem seguir oferint continguts crítics, incentivant el pensament i la reflexió, i desenvolupant milers de projectes com a mitjà més enllà de la pàgina web, del paper i dels congressos que fem actualment.

Més informació: 

A

També et pot interessar