Jump to navigation
- Actualment estàs fent un post-doctorat a Hamburg. De què es tracta?A Hamburg estudio a partir de la biomecànica computacional, el sistema de masticació de mamífers, les dents, el crani. A partir d'aquest estudi creem models computacionals seguint tècniques d'enginyeria per saber de quina forma mosseguen aquests animals i relacionar-los amb temes de la seva dieta.
- Què significa treballar a través de metodologia comparativa?Hi ha dues formes per a crear models computacionals: la primera és la creació de models el màxim de reals possibles en què necessites tenir un espècimen viu o bé elements del seu esquelet per extreure'n les dades: per exemple, de forma, de moviment, a través de sensors i galgues per comparar-les amb el teu model, creat solament a partir de softwares i càlculs matemàtics. En canvi, amb el mètode comparatiu creem molts models computacionals a partir de programes d'ordinador per comparar-los entre sí, d'aquesta forma no tenim un model de referència original però a la vegada ens permet assolir simplificacions.
- Els models que compareu han estat creats solament de forma virtual?No. En el fons, tots els models que comparem provenen de models reals. El què fem quan creem models amb programes informàtics és simplificar algunes de les seves propietats per trobar similituds i diferències.
- Per exemple?Suposem que vols estudiar un os determinat. Les propietats dels ossos són heterogènies, molt complexes i anisotròpiques.
- Anisotròpiques?Es tracta d'una propietat de resistència dels materials. Suposem un got de plàstic de cervesa dels d'abans, els no re-util·litzables. Si el vols aixafar per l'obertura i la base et suposarà molt més esforç que no pas si l'aixafes pel lateral. Aquesta diferència assenyala qualitats anisotròpiques en l'estructura del plàstic, ja que assenyala diferents resistències a la pressió.
- D'acord.Aleshores, per crear un model computacional de l'os que estàs estudiant i que s'assembli al màxim a la realitat has de tenir presents moltes característiques. En canvi, amb el mètode comparatiu, pel mateix fet de comparar diferents models sota les mateixes propietats donades pels programes informàtics, podem assumir simplificacions i fer les propietats homogènies i isotròpiques. Assumir aquests canvis en l'estructura de l'os ens permet fer viable la comparació entre diferents estructures òssies.
Convidat a la Universitat de Guilin -Xina- per una xerrada i per iniciar una col.laboració | Foto: Cedida
- Quina és la finalitat d'aquests estudis?Estudio animals d'una mateixa família a partir de molts models per observar quins tenen propietats similars entre sí. No passa sempre, però molts cops aquestes similituds vénen determinades per la dieta dels animals, en funció de si són frugívors, insectívors, herbívors, carnívors o omnívors. El mètode comparatiu ens permet trobar similituds i diferències entre les estructures òssies en les mandíbules d'animals que comparteixen aquests hàbits.
- Per què és important trobar aquestes similituds i diferències?Si estudiem animals actuals podem relacionar directament l'estructura dels ossos amb el seu entorn, la flora i la fauna. En el moment en què tenim aquest retrat fet podem comparar aquestes estructures d'animals actuals amb animals extingits i amb l'ajuda dels ecòlegs, corroborar o ajustar les tesis que expliquen l'extinció d'una o altra espècie. A la vegada, si ho podem fer amb animals del passat també podem determinar quines espècies es troben en situacions de risc degut als canvis que actualment s'esdevenen en els ecosistemes, per exemple, degut al canvi climàtic.
- Aquests estudis tenen altres finalitats relacionades amb l'animació del cinema i els videojocs, per exemple?No ben bé. Per crear animacions necessites uns ordinadors molt potents que processin gran quantitat d'informació per simular una sensació de realitat. Però un exemple que podria anomenar es troba en la pel·lícula 'Matrix'. Nosaltres treballem en un concepte que s'anomena 'equacions d'equilibri' i que relaciona directament els nostres models d'ossos amb lleis físiques que trobem en la realitat per fer models més fidels que, per exemple, es deformin exactament el què toca per a la força que els hi apliquem. Es tracta d'un concepte que apareix en alguns guions del film i que fa referència a la solidesa d'aquest món virtual creat per un super-ordinador. En aquest sentit no es simula, es recrea a partir de les pròpies lleis de la natura. Ara mateix, amb els nostres equips podem reproduir una petita part del què representa que succeeix a 'Matrix'.
- Ara com ara?Ara com ara.
- Solament treballes amb animals o també estudieu models d'homínids?De moment, solament amb animals. He treballat amb amfibis, rèptils i ara a Hamburg, amb mamífers. Tot i que hi ha equips d'investigació que sí estudia els homínids amb aquestes tècniques.
- Per què vas marxar a fer un post-doctorat a Hamburg?Ara mateix, aquí no hi ha possibilitat d'estudiar en aquests camps i a la vegada em va aparèixer aquesta oportunitat. També, en aquests moments, una de les formes de poder treballar a Catalunya és marxar fora i reincorporar-se a través de programes com el pla Serra Húnter, el qual ofereix facilitats a científics catalans que es troben a l'estranger de tornar a Catalunya.
- A què consideres que es deu aquesta voluntat administrativa d'afavorir la discontinuïtat acadèmica oferint plans de 'repatriació'?Quan vaig entrar a treballar a la UPC hi vaig accedir a través d'un sistema que plantejava començar i acabar treballant a Catalunya, podríem dir-ne un 'sistema Barça', això és crear cantera per acabar al primer equip. Quan va entrar de nou l'antiga CIU aquest model es va desestimar i es va apostar per un 'sistema Reial Madrid', o sigui, anem a fitxar estrelles. Aquest canvi de model em va agafar enmig dels treballs que realitzava a la UPC. No sé si un model és millor que l'altre però per a les carreres científiques marxar a fora sempre és bo i de fet, en molts contractes et demanen haver marxat a fora. Però clar, una cosa és per voluntat pròpia i l'altra per obligació o manca d'oportunitats aquí.
- Et planteges tornar a treballar a Catalunya?Sí, és una possibilitat. De fet, mai saps què passarà.
- Estàs d'acord amb l'afirmació de Galileu: l'univers està escrit en llenguatge matemàtic?Les matemàtiques i la física ens ajuden a entendre l'univers, ens creen les estructures per entendre'l. Al segle XVIII aquestes estructures eren molt senzilles i a mesura que hem avançat en coneixements, en capacitat de càlcul amb els ordinadors, per exemple, hem pogut crear models i estructures matemàtiques més complexes que perfilen més allò que entenem com a univers.
- Consideres que les matemàtiques són un llenguatge vàlid per entendre l'univers en tant que és un llenguatge que es valida o es nega a ell mateix?Però aquí cal una reflexió més profunda: el llenguatge matemàtic no accepta l'infinit i pel què sembla, l'univers és infinit.
- Pel què sembla?Pel què sembla, clar. De moment.
Blog d'en Jordi MarcéSerra Húnter Programme
