Bet Altarriba
,
17/09/2018
Activa't

Mercè Garcia: “La filosofia ha de sortir més a l’àgora, s’ha de fer més visible”

Parlem amb Mercè Garcia Farreras, professora de Filosofia a l’Institut Pius Font i Quer de Manresa

Foto: 

Miquel De Pobes
La Mercè Garcia (Manresa, 1968) és filòsofa i coordinadora del Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central, un grup de filòsofs i filòsofes compromès en traslladar la filosofia a l’àgora pública. La Mercè ens transmet amb aquesta entrevista, com de necessària és la filosofia en la societat i en les nostres vides.
"La gran virtut del pensament és que sempre és viu"

- Ets la coordinadora del Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central.
Sí, exacte. Aquest grup va sorgir fa uns deu anys, aproximadament, quan un grup de professors d’aquí, de la Catalunya Central, vam veure que era molt necessari fer posades en comú, però també realitzar activitats fora de les aules o al carrer, relacionades amb la filosofia. Hi formem part entre 12 i 15 docents, que d’aquesta manera, treballem plegats en xarxa i ens veiem de forma presencial, un cop al mes. A través d’aquest grup impulsem diverses jornades i activitats, unes de les qual són les Jornades de Filosofia de la Catalunya Central, que apleguen entre quatre cents i cinc cents alumnes de secundària de la Catalunya Central. Normalment, aquestes jornades es van celebrant en escenaris diferents, tot i que en aquestes dues últimes edicions les hem realitzat a Manresa.

- I aquestes Jornades de Filosofia de la Catalunya Central, quin objectiu tenen?
Obrir la filosofia a la via pública, sortir de les aules, portar-la al carrer, a través d’activitats lúdiques relacionades amb la filosofia. Realitzem diversos tallers, una quinzena (els alumnes no poden realitzar-lo tots, és impossible!), però a partir d’aquí, durant un dia, els alumnes busquen aforismes al carrer, veuen documentals -per exemple, 'La Presó d’Stanford'-, debatem sobre diverses temàtiques, com ara quin és l’origen del mal, o els professors plantegem dilemes morals i els alumnes dialoguen. Una altra activitat, per exemple, seria la de posar-los-hi una sèrie de frases plastificades i ells van parant a la gent, per saber què en pensen sobre aquest tema determinat... Durant aquestes jornades, els alumnes són autèntics protagonistes! Tenim un balanç molt bo! Ells gaudeixen molt i nosaltres, també.

- I per l’altra banda, hi ha el cicle Pessics de Saviesa...
Sí! Ja portem gairebé una vintena, uns divuit o dinou cicles. El realitzem en Xavier Valls, l’Ajuntament de Manresa i jo, i tenen lloc dues edicions l’any. S’hi parlen diverses temàtiques, sobre espiritualitat, si s’escau en una efemèride especial, per exemple. L’objectiu és treure la filosofia de les aules, portar-la al carrer. Hi ha una gran mancança de filosofia, al carrer.

- A banda de coordinadora del Grup de Professors de Filosofia de la Catalunya Central, també exerceixes com a professora de Filosofia a Secundària. El fet d’estar amb els més joves, quin creus que ha estat el llegat d’una sèrie com Merlí? Creus que ha estat positiu per al vostre camp?
Sí, totalment. A veure, hi ha coses de la sèrie que puc estar-hi més d’acord o no, altres aspectes que m’han agradat o no, però ha estat una sèrie molt interessant. De fet, els hi posava “com a deures” -que no era obligatori-, però els feia veure capítols als meus alumnes perquè al proper dia de classe, ho poguéssim comentar. M’ha semblat molt interessant la connexió, la relació enllaçada amb el pensador que es tractava a classe i amb la vida dels personatges. Gràcies a això, la filosofia també ha sortit de les aules.

- T’identifiques amb ell?
Sí, tinc connexió amb els alumnes i ells amb mi. M’agrada que les meves classes no només sigui magistrals, que hi hagi debat.

- Mercè, la teva vocació per la filosofia, d’on neix?
Justament els hi explicava l’altre dia als alumnes. Em va despertar totalment a COU, l’interès. Però més que despertar, jo diria que va ser una il·luminació. Sí, crec que aquesta és la paraula. Em va fascinar, em va semblar realment sorprenent que les preguntes que em feia o m’havia fet durant els anys de la meva vida, altres pensadors també se les haguessin fet, com per exemple, preguntar-se “com ens afecta la mort a les persones” o “què és la mort” o “què vol dir conèixer”. La gran virtut del pensament és que sempre és viu. El que van dir els grecs, avui dia també ens ho preguntem. És increïble!

- Tots som una mica filòsofs, en certa mesura?
El pensament sempre flueix. Sempre ens fem preguntes, tots, tothom. La filosofia és universal, sempre ens estem preguntant coses durant el transcurs de la vida.

- Però per altra banda, per desgràcia, sempre ha existit l’estigma que estudiar filosofia “no té sortida”...
Sí, per desgràcia sí. Hem de lluitar contra l’estigma que la filosofia és inútil. La filosofia ha de sortir més a l’àgora, s’ha de fer més visible. Sempre hi ha hagut qui ha pensat que es tracta d’una disciplina inútil, però moltes empreses demanen filòsofs gràcies a la nostra visió.

- Plató volia que els filòsofs fossin els governants. Seria possible, avui dia?
Ell volia que el sistema polític el governessin “els vips”, per dir-ho d’una manera. Però ostres, tothom hi ha d’accedir! En un sistema democràtic, ha de ser així, no com plantejava Plató. Ara, sí que trobo interesant i important que existeixin coneixements filosòfics pels qui ens governen.

- Creus que hem canviat en com ens relacionem?
Sí, totalment. La comunicació més profunda s’està perdent. La virtual hi és, no ho nego, però no és profunda. Falta cohesió entre grups de persones.

- Què és la pau?
Seria la bona gestió dels conflictes per poder eradicar-los, arribar a una harmonia de les parts.

- I la llibertat?
Aconseguir pensar per un mateix, sense pressions ni prejudicis. Som esclaus dels prejudicis.

També et pot interessar