Bet Altarriba
,
30/07/2019
Activa't

Sheila Avilés: "Córrer és trobar-me a mi mateixa, desconnectar. Em fa sentir lliure"

L'anoienca s'ha situat com a líder de la Copa del Món de les Skyrunner World Series
Sheila Avilés

Foto: 

Buff Epic Trail
Sheila Avilés (Santa Margarida de Montbui, 1993) és la jove promesa de les curses de muntanya. Campiona del Món a l’any 2017 en skyrace; tot just acaba de guanyar aquest juliol la Buff Epic Trail 42k i la Skyrace Comapedrosa, i sumades a la seva victòria a la Livigno Skymarathon al juny, la situen com a líder de la Copa del Món de les Skyrunner World Series. La Sheila ens explica com s’està preparant per competir-hi i fa un balanç de la seva evolució i trajectòria en aquesta disciplina esportiva, que fusiona el que més li agrada: córrer i la natura.

- Acabes de guanyar la Skyrace Comapedrosa i fa poc, la Buff Epic Trail 42K. Què ha significat per a tu?
Guanyar aquestes competicions ha estat molt important perquè eren unes curses que marquen bastant la diferència: en el cas de la Buff Epic Trail 42k puntua el doble de cara a la Copa del Món. La veritat és que m’ha fet molta il·lusió perquè ha sigut aquí a Catalunya i a Andorra, han pogut venir les meves amistats i sobretot, la meva família a donar-me suport i tot això ha estat molt important i ha significat molt per a mi. Ha sigut molt especial, la veritat.

- Rebre el suport familiar i d’amics ha de ser vital a les competicions d’aquest nivell.
Sí i tant, perquè normalment les proves són fora i els meus pares o amistats no poden venir. Poder tenir i rebre el caliu de la gent que estimes sempre t’ajuda i et dona encara més energia per seguir.

- Parlàvem de la recent competició, però no podem oblidar la teva victòria a la Copa del Món del 2017. Què va significar per a tu?
Va ser el primer any que vaig fer el salt més alt perquè vaig ser proclamada Campiona del Món i va ser molt emotiu... Va ser el llançament de la meva carrera, un gran impuls. L’any passat vaig consolidar-me i ara toca seguir en aquesta línia. Són objectius molt exigents i arribar a assolir-los, és molt gratificant, és com somniar desperta.

- Quin balanç fas de la teva temporada fins ara, i també de la teva evolució en aquesta disciplina esportiva?
Aquesta temporada és espectacular, estic molt sorpresa amb el meu rendiment. Des que vaig començar, crec que he fet un saltet més de qualitat. Amb el Mundial -que de fet era el meu objectiu principal- vaig aconseguir pujar al podi amb bronze, a Portugal. Però no va ser gens fàcil: vaig entrenar moltíssim per aconseguir-ho. Ara amb la Copa del Món, ja tinc tres proves Supersky guanyades i ara toca afrontar-ho. Estic molt agraïda i satisfeta que els resultats vagin sortint perquè hi ha molt esforç i treball al darrere. A l’octubre hi haurà la final de la Copa del Món, als Alps italians i en tinc moltes ganes.

- Imagino que deus ser de les participants més joves...
Sí, tot i que cada cop més participen més joves en el món del trail. Tot i això, també és cert que en distàncies més llargues, les joves encara no predominen tant.

- Com sorgeix que hagis fet el salt de l’atletisme a les curses de muntanya?
Ja farà uns sis anys que vaig decidir fer un canvi i començar amb les curses de muntanya. Portava molts anys amb l’atletisme i havia perdut les ganes i la motivació, ja no em feia feliç córrer a les pistes i vaig decidir aparcar-ho. Amb uns amics vaig descobrir les curses de muntanya i vaig decidir dedicar-m’hi perquè és una manera de fusionar i juntar dues passions que tinc: córrer i la natura. I la veritat és que m’hi vaig enganxar! En un principi, volia que fos un hobby, però com que sóc competitiva nata (riu), vaig posar-me el dorsal i fins al moment.

- I també com a dedicació professional.
Sí, sí! Després del fitxatge per Adidas Terrex, m’hi puc dedicar plenament, entrenar, descansar...

- Com és la teva rutina d’entrenaments?
Entreno 6 dies a la setmana. Tot varia en el moment que em trobi, si tinc competició descanso més... Però m’aixeco, esmorzo, vaig a entrenar, normalment dues sessions, una al matí més lleugera i l’altra per la tarda. Faig entrenaments creuats, també. Hi ha dies que agafo bicicleta de carretera, o corro per la muntanya a fer pujades... O tirades de tres hores seguides durant el cap de setmana, depèn dels dies.

Foto: Buff Epic Trail

- Tenint en compte que amb totes les competicions que has realitzat, has vist molts escenaris, quin és el teu lloc preferit per córrer?
Sempre dic que Montserrat és i serà la meva muntanya màgica. Abans hi entrenava molt, però sí que és cert que ara viatjo molt i intento gaudir dels paratges de cada lloc on vaig, i conèixer també les seves muntanyes i descobrir-les.

- Què significa per a tu, córrer?
Córrer per a mi és el meu moment. És trobar-me a mi mateixa, desconnectar. És el moment que em permet conèixer més i millor. Em fa sentir lliure. És alguna cosa molt important per a la meva vida.

- I quan arribes a la meta, què sents?
Uff! Depèn de com hagi anat la cursa, però creuar la meta és una barreja de sentiments i emocions perquè pateixes constantment en totes les proves i instants de la cursa. És tota una barreja, on hi ha patiment, felicitat i alegria. Perquè gaudeixes del que has aconseguit, tenint en compte tot el que has passat i patit.

- Deu ser difícil tenir en compte la pressió, també, en aquestes competicions d’alt nivell...
Sí, sóc una persona molt exigent amb mi mateixa. La pressió és un punt clau per treballar perquè sí que és cert que al cap i a la fi, ningú t’ensenya aquesta part psicològica de saber i entendre com has de gestionar la pressió i aquestes emocions. És molt difícil. Tothom és pro Sheila, tothom vol que guanyis, i sense voler -i sense mala intenció- t’afegeixen pressió perquè t’estimen i volen el millor per a tu. És molt important conèixer-se a una mateixa, entendre que no ets una màquina, que hi ha cops que falles, que t’equivoques... En totes les curses jo donaré el meu 100% i més, i amb això és el que m’he de quedar satisfeta. No has de deixar que les coses t’afectin, has d’intentar relativitzar-ho.

- Seria un consell que donaries a algú que tot just estigui començant en l’esport d’èlit?
Sí, i tant. Sobretot perquè passes d’un extrem on no et coneix ningú a l’altre perquè has donat un salt. Vols fer-ho bé, vols que tothom estigui content i això és el que em va passar a mi al 2017 quan vaig guanyar la Copa del Món. Has de trobar les eines perquè tu mateixa puguis superar aquesta pressió i autoexigència. És un treball intern molt important, però no has d’oblidar que has de gaudir del que fas en cada moment. Totes fallem, la millor de totes també s’equivoca. No som robots, també pots tenir mals dies, no has de deure res a ningú, has de pensar per tu mateixa.

- Quins reptes tens?
Intento viure el dia a dia, el present. Gaudir el que aconsegueixo, viure el moment perquè el temps no torna enrere. M’agradaria fer alguna ultra, d’aquí alguns anys, però de moment vull explotar la velocitat. El meu objectiu és seguir estant a dalt perquè no és fàcil mantenir-se i lluitar amb grans atletes. Vull intentar-ho.

Més informació: 

També et pot interessar