Jump to navigation
- Com sorgeix Mans Mercedàries i amb quins objectius?Tant la Montse Torras, que és la meva parella, com jo som mestres de l’escola de la Mercè de Martorell, que pertany a les Mercedàries, però ella, a més, és exalumna del centre. Des de petita, li parlaven de les missions i li feia gràcia anar a conèixer-ne una. L’any 1998 ho vam aconseguir plegats. Vam estar un mes treballant i ajudant en una població al nord de Moçambic que 22 anys abans havia fundat una mercedària amb 300 leprosos. Ens va agradar molt i vam veure la crua realitat que es viu en moltes zones del món, com era el cas. Vam aconseguir ajuts i vam compartir després l’experiència viscuda a l’escola amb els nostres alumnes. Així que a resultes del viatge, vam muntar l’ONG decidits a centrar-la en els projectes que les Mercedàries tenen arreu del món i vam aprofitar la nostra experiència com a docents per treballar-ho a l’escola. Ara encapçalem projectes i en portem a terme d’altres amb l’ajuda d’altres ONG, com ara Mans Unides. Als estius realitzem aquests projectes mitjançant camps de treball amb les ajudes que hem aconseguit durant la resta de l’any gràcies a voluntaris que ens ajuden.
- Com anomenes, una de les vostres maneres de funcionar és mitjançant els camps de treball que realitzeu anualment en diferents països africans i de Sud-amèrica. Com són aquestes experiències?Una de les facilitats que tenim a la nostra ONG és que no hem de triar projecte. Com que als nostres estatuts vam dir que els ajuts econòmics serien per als projectes de les nostres Mercedàries, no els triem nosaltres, són els seus. A l’organisme que hi ha a les congregacions hi ha una persona que es diu la General, que és la mercedària que coordina totes les comunitats que tenen arreu del món i té una visió generalitzada de la seva realitat. Cada mes de setembre ens reunim amb ella i ens diu on aniria bé que es dirigissin els ajuts aquell any. Nosaltres, depenent del tipus de projecte, de si hi ha altres ajuts a part del nostre i d’altres factors, veiem si el podem aconseguir en un any o en més temps. Per exemple, ara ens trobem fent la segona fase de construcció d’una escola a Ongata Rongai, a Kènia.
- L’accés a l’ensenyament dels joves del tercer món ha estat un dels principals objectius de Mans Mercedàries. Fa poc, heu posat en marxa un programa de beques universitàries perquè els infants puguin seguir estudiant més enllà de la Primària i la Secundària...L’educació i la sanitat és el més necessari perquè els països puguin tirar endavant. Nosaltres vèiem que hi ha nois i noies que amb moltíssim esforç aconsegueixen arribar al que seria l’equivalent del nostre segon de Batxillerat però que quan volen anar a la universitat per ser mestres, enginyers, metges, informàtics, es troben amb la crua realitat que les universitats són caríssimes per a la seva butxaca i allà s’acaba la seva carrera. Per això, vam tirar endavant aquest projecte de beques l’any 2018. Teníem mecenes però ara ens trobem que tenim més sol·licituds i aquest any ens ha costat molt aconseguir aquests diners. De fet, ara comptem amb 21 estudiants becats. Per poder seguir concedint-los aquests ajuts, hem començat una campanya d’apadrinament perquè puguin acabar les seves carreres.
- La crisi dels darrers anys ha afectat les donacions per a iniciatives com la vostra, que traspassen fronteres?Som una ONG petita i no posem una quota fixa a qui ens vulgui ajudar, la gent ho fa amb les quantitats que creu convenients o que pot suportar. Tenim socis o padrins amb aportacions importants i altres que ens fan aportacions molt petites. Aquests últims ens diuen que de vegades els sap greu no poder aportar més però encara que sigui poc, tot suma. Qui té ganes d’ajudar-nos, ho pot fer. Amb la crisi hem tingut alguna baixa o reduccions de quotes, però res important. De fet, durant aquests anys de crisi hem tingut més socis o padrins que han començat a col·laborar amb nosaltres. Ara comptem amb més de 270 persones que ens ajuden econòmicament de manera periòdica. També els ajuntaments de Martorell i de Sant Feliu de Llobregat ens donen suport cada any. El més variable és el que podem aconseguir amb les activitats que fem durant l’any, com ara amb un concert solidari que organitzem anualment. Aquest any el celebrarem el 18 d’abril i comptarem amb l’actuació de Halldor Mar.
- A la nostra societat, li cal més conscienciació en la solidaritat?Als nostres alumnes i socis els diem sempre que tant de bo en deu anys la nostra ONG deixi d’existir. I també totes les altres perquè els ajuts que donem haurien de ser absorbits per les administracions corresponents però malauradament no és així. Hi ha molta gent que és solidària però potser caldria ser-ho més. Tot i això, en general, la gent és bona i fa les coses com cal. Nosaltres som un ONG petita però tenim padrins i socis escampats per tota la península, malgrat que la major part surten de Martorell i dels pobles del voltant. Els nostres projectes tenen la limitació que tenen però com que cada any viatgem on duem a terme els camps de treball podem ensenyar a la gent en què s’han convertit els seus diners.
- L’estiu passat vau realitzar el camp de treball a Moçambic. El mateix país on va començar l’activitat de Mans Mercedàries l’any 1998. Hi heu detectat alguna evolució des de llavors?Moçambic és el país on més vegades hi hem fet camps de treball. El país està millor? Sí, ha millorat, però veus que de gran part de la millora se’n beneficien els qui més tenen. La gent que tenia problemes econòmics l’any 2002, els segueix tenint. Els governs no estan per ajudar qui està a baix de tot, i això es palpa. És trist i descoratjador veure-ho. Però observes les petites parcel·les on actuen les nostres Mercedàries i veus que a Angola, per exemple, on les Mercedàries hi van posar un orfenat, al costat hi van situar un centre de salut que nosaltres vam ampliar. I al costat de l’orfenat, amb l’ajut de Mans Unides, vam construir i hem vist créixer una escola a la qual hi assisteixen diàriament 1.650 alumnes en dos torns, matí i tarda, a partir dels cinc anys. Són del barri de Vila Matilde que, quan hi vam arribar al 2003, era un barri massacrat després de la guerra. Ara segueix sent un barri molt pobre amb cases fetes d’adob però té llum elèctrica i els infants que no tenien gaires opcions, estudien a la nostra escola i poden arribar al que seria l’equivalent al nostre segon de Batxillerat. En aquestes petites parcel·les on treballem hi veiem millora i això és el que ens encoratja a seguir. Tota la feina la fem de manera altruista i en el nostre temps lliure. Els voluntaris ens paguem les nostres despeses perquè els diners recollits vagin integrament als projectes pels que estan destinats.
Estudiants de Moçambic que han rebut la Beca Mans Mercedàries
- Abans que parlàvem de conscienciació en la solidaritat, en estar vinculats a una escola és més fàcil traslladar aquest esperit solidari als alumnes?És una de les coses que t’omplen molt. Veus que sovint els nens són més solidaris que els grans. Sabem que molts socis ens han sorgit de l’escola perquè els alumnes ho han demanat als seus pares. També muntes activitats i se t’apunten per col·laborar-hi. Però també passen altres coses: el mes que ve fem la jornada de portes obertes a l’escola i, des de fa uns anys, van sorgir grups d’alumnes que s’organitzen i aquell dia munten una paradeta amb manualitats, pastissos, braçalets, per a vendre. Al final del dia, venen aquests alumnes i em diuen que volen donar la quantitat de diners recollida a l’ONG amb unes reflexions que sorprenen però que et fan adonar que el missatge de solidaritat els arriba. I molts diuen que quan siguin grans també col·laboraran amb nosaltres. És per això que als camps de treball sempre hi tenim exalumnes de l’escola que ens acompanyen.
- Des que es va instaurar el 20 de febrer com el Dia Mundial de la Justícia Social, l’ONU proposa un tema anual per commemorar-lo. Enguany el tema és ‘Tancar la bretxa de les desigualtats per aconseguir la justícia social’. Hi ha esperança per arribar a aquesta fita?Malauradament, la meva visió és totalment negativa. Aquesta desigualtat social, aquesta injustícia, no es trencarà. No la solucionarem perquè qui realment ho podria fer, no vol. Està demostrat. Quan hi va haver la gran crisi de Lehman Brothers, feia poc temps que havien fet una gran cimera per eradicar la gana al món. Van prendre uns acords i van fer uns càlculs per saber quants diners caldria per trobar-hi solució però els països no van assumir l’objectiu d’eradicar la gana en poc temps. El mateix que va passar fa poc amb la cimera sobre el canvi climàtic. Són compromisos escadussers que no són capaços d’assumir. Poc temps després d’aquella cimera, doncs, hi va haver la crisi de Lehman Brothers que et deia i els Estats Units, en poc temps, la quantitat de diners que va utilitzar per rescatar els bancs va ser molt més gran que la que calia per eradicar la gana al món. També cal dir que si el que es gasta en armament s’utilitzés en reduir aquesta diferència social, s’aconseguirien grans passos. Quan parlem amb els alumnes els ho diem, que és molt difícil aconseguir-ho, però que el propòsit que podem dur a terme és intentar fer el món una mica millor amb la nostra participació. Si algun dia arribés que la participació de la gent de sota fos tan gran perquè els de dalt es moguessin...
- Seria un gran què...El principal problema d'aquests països és la gran corrupció dels seus governs, tutelada pels països rics, que se n’aprofiten. Treuen profit dels recursos d’aquests països, ja que molts podrien viure sense cap problema econòmic. Per exemple, Angola és un país riquíssim a nivell de petroli, diamants, gas. Té molts recursos però no estan a les seves mans i veus que les empreses que sorgeixen allà són ben poques perquè les que en treuen partit estan fora.
- Algun missatge positiu, però?Hi ha molta gent solidària, que té ganes que les coses canviïn i que s’implica en diferents accions. Nosaltres hi som des del 1998 i tenim molta ajuda. La gent ho fa amb il·lusió i quan els expliques les millores se sent bé. Quan els parlem de la injustícia social i de la bretxa que hi ha entre els que són a dalt i els que són a baix donarien el que fos per poder trencar-la. Aconseguim moltes coses i no ens podem aturar perquè si els que tenim ganes de fer coses les deixem de fer, llavors sí que guanyen els altres. I els nostres estudiants que acabaran ara les carreres als seus països, com ara Moçambic, Angola, Filipines, Haití, Malaui, estem segurs que faran molt bona feina professional i faran que els seus països també millorin.
- Com es pot col·laborar amb Mans Mercedàries?Tenim padrins i socis. Els ajuts dels padrins es destinen exclusivament al manteniment dels orfenats que tenim a Angola i a Moçambic. En canvi, els que ens fan arribar els socis es destinen al projecte pel que treballem anualment. Per exemple, enguany, els diners que estem recollint dels socis i de les activitats que fem durant l’any, aniran a la construcció de l’escola que estem fent a Ongata Rongai, a Kènia. De totes maneres, estem oberts a totes les aportacions que ens vulguin fer.
Web ONG Mans Mercedàries
