Teatre 'A mi no me escribió Tennessee Williams'

Una dona d'edat incerta, envoltada dels seus fetitxes, ens parla dels seus pesars des del seu racó. Un racó que tant podria ser el rober fantasiós d'una luxosa alcova d'època com la inhòspita volta d'un pont, fals recer a la intempèrie de tempestes. Confessió rera confessió, i amb un gust especial per la hipèrbole sentimental, la nostra protagonista exposa un reguitzell de desil·lusions que l'han fet la dona que és avui, trobant mirall en la desmesura de les heroïnes de Tennesee Williams, i buscant empara en l'excés de dives de la cançó no tan lleugera com Paquita la del Barrio, Valeria Lynch o Laura Fabian.

Així reclama a crits la complicitat d'un públic que, com el món que l'envolta, es mostra impassible malgrat els seus molts intents desesperats per fer-se comprendre. Després de la cortina de fum de les seves històries barroques i desmesurades, després d'aquesta galeria d'amors frustrats, es va descobrint una ànima assolada, el relat d'una dona perduda, desnonada emocionalment i econòmicament que lluita per la supervivència usant les armes de la ficció.