Teatre 'Maleïts bessons'

En un espai buit -el terra del qual és ple de peces de roba vella, i jugant bàsicament amb la música i la il·luminació-, es troben dues dones que tant poden pertànyer al món profundament poètic de Shakespeare com a les pertorbadores peces del nostre contemporani Samuel Beckett. Són dues dones que s’assemblen, dos éssers perduts que s’esforcen, potser inútilment, a entendre les giragonses a què ens empeny la vida.

Sense cap argument convencional, i a partir de la intertextualitat més agosarada (escenes reescrites amb fragments de procedències diferents, frases de Shakespeare que es fonen en moments de Beckett, etcètera), assistim a la constatació que els humans, aquests “maleïts bessons”, no fem més que ofendre’ns, barallar-nos i provocar patiments inútils: pot ser una dura escena familiar, una guerra fratricida, la recerca estèril d’un sentit absolut a la vida o bé la tènue presència una mena d’humor grotesc sobre el Salvador…

Beckett era un bon lector de Shakespeare i de ben jove es va deixar amarar de la ironia, els jocs, les bromes i la saviesa del gran William, que bàsicament es va dedicar tota la vida, com era habitual a la seva època, a reescriure els textos d’altres autors, però engrandint-los gairebé sempre amb una profunda i contradictòria humanitat.

A partir de moments de 'Romeu i Julieta', 'Els dos Cavallers de Verona', 'El rei Lear', 'Timon d’Atenes', 'Tot esperant Godot' i 'L’última cinta de Krapp'.