Monestir de Pedralbes: Recreació històrica amb tecnologia 3D

L'estudi igualadí Burzon*Comenge ha realitzat el desenvolupament web i el disseny de l’exposició 'Rere els murs del monestir'

Bet Altarriba

04/12/2019

Arts

Un dels tresors de Barcelona és el Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes, situat al barri de Pedralbes i que pertany a l’ordre de les clarisses. Promogut per Elisenda de Montcada, esposa del rei Jaume II, l’any 1326, és tot un símbol del poder femení. Ara, visitar-lo i gaudir-lo de forma immersiva en realitat virtual és possible, d’una manera com fins a dia d’avui, no s’havia pogut veure. Sí, fer un viatge a través de la màquina del temps, però de la forma més verosímil i realista, és possible.

I és que recentment, el monestir ha estrenat una exposició de llarga durada amb tecnologia 3D: 'Rere els murs del monestir. Set-cents anys d’una història en femení', un projecte ambiciós, per la gran tasca de documentació que hi ha al darrere, i per l’altra, els que han fet possible el seu disseny i execució. Convertint-se, per tant, en el resultat d’una equació perfecta, una simbiosi entre el patrimoni, el disseny gràfic, el desenvolupament i l’aplicació de les noves tecnologies; d’un tàndem imparable, una obra feta amb accent igualadí: sota la batuta de l’Ester Comenge i l’Albert Burzon, a través del seu estudi Burzon*Comenge.

Burzon*Comenge
Sota la premissa de fer més visibles -en tots els sentits de la paraula- la cultura i el patrimoni, però també acostar-los, entendre’ls i viure’ls, aquestes són algunes de les raons de ser d’aquest estudi, que ha evolucionat fins a tal punt, que avui dia podem conèixer el patrimoni artístic a través de l’art digital i la realitat virtual. Burzon*Comenge neix a l’any 2010, quan l’Ester i l’Albert, provinents del món de les belles arts i del disseny gràfic -respectivament- varen decidir unificar els seus clients i treballar en un mateix equip, oferint serveis de dissseny gràfic, comunicació i publicitat; però, després moguts per la curiositat i les ganes d’aprendre, descobrir i de submergir-se en el món de les tecnologies, varen decidir fer un pas més: presentar-se a la licitació per fer el mapping permament de Sant Climent de Taüll. Varen fer el projecte i s’hi van presentar, guanyant la licitació a la Vall de Boí: "Aquest fet va marcar un punt d’inflexió en el nostre estudi. Sempre hem continuat fent feines de disseny, comunicació i publicitat, però també hem participat i participem en projectes que estan més relacionats amb el patrimoni i les noves tecnologies."

Mapping de Sant Climent de Taüll

Restitució del patrimoni de forma digital
A partir de llavors, s’han especialitzat en restitució de patrimoni de forma digital, ja sigui restituïnt pintures, com la de Taüll o l’església de Santa Coloma, a Andorra. En l’actualitat, també estan restituïnt totes les pintures de Sixena, i realitzant els sostres en 3D: "Vam començar amb la restitució d’aquestes pintures a través d’unes imatges que es conserven en blanc i negre, i a partir d’aquesta investigació, d’iniciativa privada, s’ha anat recopilant informació i ho estem restituïnt en color. Encara estem treballant-hi", relata Comenge.

D’altra banda, des de Burzon*Comenge també destaquen que també han realitzat restitucions virtuals: "Hem fet 3D immersiu a la ciutat ibèrica d’Ullastret, s’ha fet tota la reconstrucció de com era el poblat, basant-nos en les dades i troballes arqueològiques documentades. Vam fer l’aixecament d’aquest poblat i la característica que té en quant a innovació és que el fet de fer-ho en motor de videojoc és que tu estàs al poblat en primera persona amb ulleres de realitat virtual. A partir d’aquest projecte, vam realitzar una sala immersiva al Museu d’Arqueologia d’Ullastret".

Albert Burzon al Monestir de Pedralbes | Foto: Burzon*Comenge

Rere els murs del monestir
Després d’aquest projecte han anat sorgint iniciatives, com l’últim que acaben d’estrenar -després de 3 anys de treballar-lo- al Reial Monestir de Pedralbes. El projecte ha constat de dues fases principals: una primera ha estat el desenvolupament d’un espai web, i l’altra, el disseny d’una exposició en el mateix monestir. Pel que fa a la creació de la web, "tot va començar a través de la recerca d’investigadors i historiadors que han investigat com eren els diversos espais del monestir, com vivien les monges, i quan van tenir molta informació contrastada i recopil·lada van contactar amb nosaltres i ens van proposar fer una web documental on allà estan volcades totes les dades", explica Comenge. La web consta de tres parts: la primera exposa la presentació i explicació del projecte; l’altra, la cronologia de com ha evolucionat el monestir al llarg dels segles, és a dir, com s’ha anat transformant les diferents parts del monestir, també hi ha documents, imatges dels mobles i pintures que hi havien al monestir... entre d’altres. I per últim, en la tercera part de la web, hi ha la part innovadora del projecte: un vídeojoc immersiu. "El monestir, al segle XV, té diverses estances: la cuina, la infermeria, la capella de Sant Miquel i el claustre. S’han reconstruït aquestes estances i hem configurat el vídeojoc. A través d’aquest vídeojoc, l’usuari ha de superar diversos reptes en els diferents espais. És un vídeojoc totalment formatiu, didàctic i pedagògic, que planteja diversos reptes com fer una recepta medieval de cuina, atendre una persona a la infermeria o pintar la capella", explica Comenge.

Ester Comenge a l'exposició 'Rere els murs del monestir' | Foto: Burzon*Comenge

El Monestir de Pedralbes sempre ha sigut un lloc de poder femení
Pel que fa a l’exposició també és totalment immersiva. En aquest espai, hi ha dues ulleres de realitat virtual i així permeten visitar els espais reconstruïts del segle XV: la cuina, la infermeria, la capella de Sant Miquel i el claustre. En aquesta sala, a més, també es pot gaudir d’un audiovisual ambientat del segle XV, centrat en un personatge femení i crucial en la història d’aquest monestir, Violant de Montcada, descendent de la reina Elisenda, fundadora del monestir de Pedralbes: "Explica un moment històric concret de la vida de la Violant com ho era la Guerra Civil Catalana i que va ser quan el rei Ferran la va substituir com a abadessa per posar una partidària seva, i Violant viatja a Roma per parlar amb el Papa per exigir-li poder tornar al seu càrrec", afirma Comenge. A més, Comenge afegeix que, "el monestir de Pedralbes sempre ha estat obert al públic, i ha sigut un lloc de poder femení i aquest monestir també ha tingut un paper important en la història de Catalunya, tant la reina Elisenda que va ser qui el va fundar com Violant de Montcada, la seva descendent. Totes dues van ser referents, dues dones molt potents, que el seu paper ha sigut molt important, tot i que no les deixessin manar, però que han deixat molta empremta."

Tant la recreació, la restauració, el disseny i l’execució del videojoc i de la visita en 3D tenen l’aval dels historiadors. "Cada vegada fem un pas més. Sempre busquem que els continguts que oferim estiguin avalats científicament per historiadors, és a dir, no expliquem res que no sigui històric i científic. I per l’altra, donem una molt bona qualitat visual. Els museus evolucionen i s’obren al poble." Així doncs, aquest projecte permet un veritable retorn al passat, però amb tecnologia, "això ens permet veure com era allò al segle XV perquè hi ha grans especialistes al darrere, tot i que en alguns casos siguin suposicions, però els fan vius. Són projectes que gràcies al 3D, són profitosos. Pots ensenyar el projecte de diverses maneres, i això també implica arribar a diferents tipus de target. No és el mateix públic el que ho viurà a través del vídeojoc que el que vagi a la sala. Gràcies a la tecnologia, l’art i la cultura arriben a tothom, sigui l’erudit o el jove de 13 anys. Tothom en pot gaudir i aprendre. L’obra de dalt ha baixat del pedestal, els museus evolucionen i s’obren al poble", finalitzen Burzon i Comenge.