Desedamas

Foto: 

Cedida
Peces de la nova col·leció 'Sirenes'

Desedamas: "Gaudim molt fent i creant i estem convençudes que part d’aquesta emoció queda impregnada a les obres"

Parlem amb les germanes Cecília i Mercè Gonzàlez, artistes i artesanes de la seda
Núria Olivé Montrabeta
,
06/07/2020
Arts
Desedamas és el tàndem format per les germanes igualadines Cecília i Mercè González. A cavall de l’artesania i l’art tèxtil, i amb la seda com a material principal dels seus productes, ofereixen creacions tan diverses com llibres de projectes infantils DIY, peces de joieria tèxtil i obres murals tèxtils entre d’altres coses. A més a més també convoquen concursos, fan exposicions i són formadores impartint tallers. Cada una de les seves peces és única, "és l’emoció de l’artesania", diuen. Actualment podem visitar la seva exposició 'Tast Tèxtil' a la Sala dels Trinitaris de Vilafranca.
El gran repte és fer que l’artesania tingui el reconeixement que es mereix i que un bon artesà pugui ser conegut i reconegut

- Què és Desedamas?
Desedamas som les germanes Cecília i Mercè. És el nom a través del qual presentem els nostres projectes, tant si són d’artesania com d’art tèxtil. Treballem amb la seda des de l’any 1998 i som mestres artesanes des del 2013.

- La seda és el material principal que utilitzeu?
Sí, és el nostre mitjà. Treballem amb molts tipus de seda: fina, gruixuda, transparent, amb caient, sense... Triem el tipus de seda en funció de la peça que hem de fer i les característiques que ha de tenir la peça en qüestió. Comencem sempre amb la seda blanca i, per tant, la nostra primera feina és pintar-la o tenyir-la.

  • imatge de control 1per1

- Per què la seda?
Vam començar amb la seda una mica per casualitat i curiositat. Volíem reproduir una cosa que havíem vist en una revista. Des de petites ens ha agradat provar diferents materials i pintures, però el que vam provar llavors ens va "enganxar". A partir d’aquell moment va començar una fase d’experimentació i després, a poc a poc, de formació amb diferents artistes. En els darrers anys som nosaltres les que ens hem convertit en formadores.

 

Les germanes Mercè, a l'esquerra, i Cecília González són Desedamas

- Què té la seda que no tenen altres materials?
La seda és una joia de la natura. Els colors sobre aquest material tenen una vibració i una intensitat difícils d’aconseguir amb altres materials. Una altra raó per convertir-la en el nostre mitjà és que és un teixit i, per tant, se li poden aplicar totes les tècniques de costura. La màquina de cosir ens ha acompanyat des de petites. Vam aprendre a cosir amb la nostra mare i àvia molt aviat, era una eina propera i que dominàvem.

- En què consisteix la pintura en seda?
La seda es pinta amb pinzell i tensada en un bastidor horitzontal. És un tint molt líquid i si es volen delimitar els colors s’han d’utilitzar diferents tècniques de reserva, guta i batik són les més habituals. Després s’ha de fixar el color amb vapor. També tenyim, i aquí hi ha un ventall encara més gran de possibilitats, tant amb els tipus de tint com amb les tècniques. Últimament estem treballant molt amb shibori, que és una tècnica de decoració i tenyit japonesa de reserva per pressió.

- Quins productes oferiu?
Treballem en dues branques properes pel que fa a la realització però diferenciades en la seva intenció. Una branca és l’artesania, oferim penjolls, arracades, diferents tipus de làmines per emmarcar, fulards, bufandes i tapissos, tot realitzat amb seda pintada i també brodada. Tots aquets articles els comercialitzem directament en fires d’artesania.

 

  • imatge de control 1per1

- I l’altra branca?
L’altra branca és la de l’art tèxtil a través de la qual treballem sobretot obra gràfica mural però també diferents objectes. Normalment exposem aquestes obres en festivals de patchwork i art tèxtil a Europa. Actualment tenim dues exposicions en dansa, una d’elles 'Sinestèsia', on hem treballat amb la combinació de la música i el color, i 'Tast Tèxtil'.

- Què és 'Tast Tèxtil'?
És una interpretació tèxtil del menú degustació del restaurant Les Cols d’Olot. Hem interpretat en un tapís, cada plat i cada beguda que ens van servir.

- Com us vau iniciar en el món de l’artesania?
Suposo que com comencen la majoria dels artesans. Quan vam començar a pintar seda, els amics i familiars van anar comprant coses i després vam vende a alguna botiga d’Igualada i Barcelona. Tot això mentre combinàvem les nostres feines "normals" amb l’artesania. Però de seguida vam decidir que volíem viure fent això i vam destinar tots els nostres esforços i recursos en aquesta direcció. Nosaltres ens vam iniciar en una fira molt important que es fa a Toledo, allà vam conèixer molts artesans que ens van donar molta informació sobre tot aquest món, i aquí seguim!

- Actualment viviu dels vostres productes?
(riuen) Aquesta és la pregunta del milió i la que també ens fa molta gent! Des de l’any 2002 les dues vivim d’aquesta feina. No ha estat fàcil i hem passat moments complicats, però seguim "vivint" dels nostres productes. És cert que treballem molt però també gaudim molt. Confuci va dir: "tria una feina que t’agradi i no hauràs de treballar mai més..." i a nosaltres ens apassiona.

 

- Quin valor afegit tenen els productes artesans de la resta de productes?
L’emoció. Quan un artesà treballa en una peça, aquella peça rep tota l’atenció de la persona que l’està creant. Gaudim molt fent i creant i estem convençudes que part d’aquesta emoció queda impregnada a les obres. Nosaltres dues sempre diem, referint-nos especialment a obra gràfica, que cada obra té una persona a qui està destinada.

- Com conviu l’artesania amb les noves tecnologies i les noves formes de producció?
Aquest és un dels temes que més controvèrsia està generant darrerament dins el món de l’artesania. És difícil decidir, en cada branca artesana, la utilització de quines eines fan que una producció es consideri més o menys artesana. Cada cop que ens trobem més de tres artesans, en algun moment o altre surt aquest tema i no ens posem mai d’acord.

- Què en penseu vosaltres?
Personalment pensem que les eines han de servir per donar suport a la feina i que s’han d’aprofitar, però creiem que el punt crític és quan desapareix l’emoció. De totes maneres, estem en un punt en què precisament pel fet que la tecnologia està envaint cada cop més tots els espais del nostre món, ha de marcar un punt diferenciador. Fa poc, en una conversa amb un artesà joier, ell deia: "ara qualsevol persona amb una impressora 3D pot fer un anell, el meu ofici no te sentit", però per nosaltres és justament el contrari, precisament perquè qualsevol pot fer un anell amb una impressora 3D el nostre ofici té molt més sentit i valor.

 

- Hi ha noves formes d’artesania?
Sí. Hi ha diversos factors perquè sigui així. Per una banda les noves tecnologies que, ben aplicades, donen eines i noves formes d’abordar la creació de productes. Per altra banda, els nois i noies que s’han format i s’estan formant en les escoles d’oficis i que tenen molta preparació. També la cultura dels "makers" que a més fa que cada cop més, els artesans no s’encasellin en aquesta etiqueta perquè els queda petita. Són molts els que toquen diverses branques i que no tenen un sol ofici, són interdisciplinaris.

- Com definiríeu la vostra forma d’artesania?
A nosaltres mateixes ens costa etiquetar-nos, i cada cop utilitzem més el terme "creadores", perquè pintem, tenyim, cosim, i cada un d’aquets verbs que hem utilitzat és un ofici en sí mateix. Així, podem oferir exposicions conceptuals d’art tèxtil, però també editar un llibre de projectes de costura DIY (fes-ho tu mateix) entre altres moltes coses.

- Quin es el futur de l’artesania a Catalunya?
A Catalunya s’està fent una artesania de gran qualitat en la majoria dels oficis. L’exposició 'Relarts' que es va presentar fa uns anys a la sala d’exposicions d’Artesania Catalunya i que ara està itinerant per diferents comarques, demostra el grau d’excel·lència de molts d’aquests artesans, alguns del quals tenen reconeixement mundial. Creiem que aquest és el gran cavall de batalla pel futur: el gran repte és fer que l’artesania tingui el reconeixement que es mereix i que un bon artesà pugui ser conegut i reconegut com pot ser un cuiner, per exemple.

Més informació: 

A

També et pot interessar