Jump to navigation
- Avui s’inaugura la 7a edició del FineArt, que inclou el teu projecte 'Electro-Teixits 1.0'. Com t’inspires per crear aquesta exposició amb un format tan inusual?Tot va començar l’estiu passat, quan el Ramon Muntané, director del FineArt, va veure les imatges d’un projecte anomenat ‘Domestic Scans’ que jo havia creat amb un escàner. Aleshores, em va proposar participar al festival i em va oferir un espai al Museu de la Pell d’Igualada, antiga fàbrica tèxtil, també coneguda com a Cal Boyer o “Vapor Nou”. En un primer moment, vam parlar d’exposar en una de les sales del museu, però també hi havia la possibilitat d’ocupar els finestrals de la façana principal. En un principi les dues opcions em van semblar interessants, però finalment em vaig decantar per l’espai de fora del museu. Per mi aquesta possibilitat era nova, ja que no havia exposat mai res a l’exterior. A més a més, crear unes imatges per ocupar la façana principal del museu em permetria experimentar amb el gran format i també amb materials resistents a la intempèrie. Alhora, aquesta també era una oportunitat per reflexionar sobre l’arquitectura de l’emblemàtic edifici.
Preparació de l’exposició 'Electro-Teixits 1.0' | Foto: Marta Guitart
- La teva exposició treballa imatges abstractes de l’activitat industrial sense utilitzar una càmera de fotografia, com ho treballes?Sempre m’han fascinat les tecnologies alternatives relacionades amb la imatge. M'atreuen les possibilitats creatives de màquines electròniques com fotocopiadores, escàners, faxos, màquines de raigs X i altres dispositius similars que posseeixen competències fotogràfiques, però que no estan destinats a ser emprats com a càmeres de fotografia ordinàries. M'interessa explorar maneres no convencionals d'utilitzar aquests aparells per crear noves imatges.
La sèrie 'Electro-Teixits 1.0' examina el potencial d'un escàner pla quan és operat de forma no ortodoxa. Vaig col·locar retalls de tela, flors de cotó, cons de fils multicolor i altres objectes relacionats amb la indústria tèxtil damunt del vidre d’un escàner movent-los en diferents direccions mentre la màquina funcionava. La trajectòria creada mentre arrossegava els objectes i la velocitat del moviment han generat imatges abstractes que ens recorden la textura d’un teixit. Podríem dir que l’escàner ha servit per “teixir electrònicament” les imatges. Aquest concepte va generar el títol del projecte.
- Una exposició que vol homenatjar i recordar l’activitat passada de l’edifici de Cal Boyer i actual Museu de la Pell d’Igualada. Què vols transmetre amb els 'Electro-Teixits 1.0'?Conceptualment, de seguida vaig tenir clar que volia fer alguna cosa que tingués a veure amb el museu. També estava segura de voler connectar l’abans i l’ara i/o el futur. És per això que vaig buscar nexes entre el passat del museu, quan l’edifici allotjava la fàbrica cotonera a finals del segle XIX, amb les noves tecnologies del segle XXI. Em vaig fixar concretament amb el passat d’una indústria tecnològicament obsoleta (els telers mecànics utilitzats a Cal Boyer) i la seva relació amb el món digital. Voldria generar preguntes sobre aquest passat i com les noves tecnologies ens han fet canviar la manera de percebre el món.
- La tecnologia, la fotografia i un artista. És possible compaginar els tres conceptes?La fotografia és una tecnologia i l’artista sempre necessita algun tipus de tecnologia o eina de creació. La fotografia només és una de les moltes tecnologies que els artistes poden utilitzar.
- La tecnologia ha canviat la nostra percepció del món? No hi ha marxa enrere?Penso que no hi ha marxa enrere. El món està en continua evolució i sempre ha sigut així. Per això ens hem d’adaptar contínuament i aprofitar el que és positiu dels canvis als quals estem subjectes permanentment. De totes formes el que és nou no sempre reemplaça el que és vell dramàticament, d’un dia per l’altra. Moltes de les antigues tecnologies encara existeixen i cohabiten amb les noves. Com a artista, m’interessen tant les noves tecnologies com les tradicionals, el món digital i l’analògic, i sovint els barrejo. Penso que el que és interessant és buscar noves maneres d’utilitzar qualsevol tecnologia, sigui obsoleta o completament nova. És l’ús que fem d’aquestes tecnologies, que fa el procés creatiu més o menys interessant.
- És la primera vegada que formes part del FineArt d’Igualada?Sí, és la primera vegada que hi participo.
Marta Guitart al davant d'una de les lones.
- Actualment, en quins altres projectes estàs treballant?Acostumo a tenir diverses sèries o línies de treball obertes al mateix temps i que vaig treballant, més o menys simultàniament. A part dels escàners, una altra àrea que exploro en aquest moment és la dels fotogrames en color. En termes generals, un fotograma és una imatge feta amb paper fotosensible exposat a la llum, sense passar per un negatiu i per tant, sense l’ús de la càmera. Aquesta és una tècnica fotogràfica analògica, i per tant, obsoleta i en vies d’extinció. Els laboratoris de fotografia analògica estan desapareixent, fins i tot de les escoles d’art i fotografia, i en particular els de color. Com he dit abans, m’interessen tant les noves tecnologies com les tradicionals i és per això que vull aprofitar, mentre encara sigui possible, per experimentar amb materials de fotografia analògica, alhora que continuo investigant el camp de les noves tecnologies.
- El 17 de març s’acaba el FineArt, cap a on portaràs la teva fotografia?Tot projecte porta a un altre. El procés creatiu dels teixits electrònics ha generat noves idees que espero desenvolupar molt aviat. De moment continuo treballant en la mateixa direcció, sempre buscant noves maneres no convencionals d’utilitzar la tecnologia, antiga o nova, per crear noves imatges.
Web FineArt Igualada
