Mho: "L'art és allò que fa humana la societat"

Mho és l’artista martollerenca Mònica Dueñas, que destaca per les seves pintures a l’oli

Bet Altarriba

22/01/2019

Arts

A Surtdecasa Centre entrevistem a Mònica Dueñas (Martorell, 1973), l’artista més coneguda per Mho, perquè ens expliqui què és per ella l’art, què reivindica a les seves obres i en quins projectes està en l’actualitat. Mho ens relata i ens detalla que majoritàriament, a les seves obres, plasma la figura de la dona i ens explica que "pintar dones des del punt de vista de la dona em resulta interessant, parlar de la por o la bellesa, del sexe o la maternitat, dels somnis o de la ràbia, des de dins dels budells com a dona". En l’actualitat, l’artista està treballant amb el projecte HAMBRE, que tracta sobre aquelles coses de les quals ens nodrim i alimentem però també de les que ens devoren.

- Com neix la teva vinculació i vocació amb l'art?
Som un cúmul de circumstàncies i moments viscuts. Ho explico perquè el meu cas és el següent: els meus pares -que tenien un bar- treballaven molt i jo m’avorria. Vaig començar a dibuixar tot el que veia... Entre els clients, hi havia artistes, molts eren estudiants de la Massana, així que va ser fàcil engrescar-me i, finalment, vaig apuntar-me a una acadèmia. Després, a la joventut, vaig triar altres camins d’estudi i de treball, però mai em vaig desvincular del món dels artistes, sempre m’he relacionat amb fotògrafs, il·lustradors, pintors... En aquell moment, però, de forma eventual feia alguna cosa de fotografia i el meu pare em va regalar la meva primera rèflex quan tenia 14 anys i allà al bar, els clients m'ensenyaven a utilitzar-la. Finalment, l'any 2004 vaig deixar-ho tot per dedicar-me a l'art de forma exclusiva.

- Quines tècniques utilitzes? En quina et sents més còmoda?
Principalment, les meves obres són pintures a l'oli perquè considero que és el resultat final de tot un procés que inclou la fotografia, el dibuix, l’aquarel·la... Sóc inquieta i m'agrada molt aprendre altres tècniques i dedicar-me i conèixer disciplines noves, així que de tant en tant toco l'escultura, la ceràmica, el gravat... Tot i així, el meu ofici és el de pintora i he triat l'oli per la seva capacitat cromàtica: m'obsessiona el color i amb aquest material és amb el que més puc jugar.

- Què hi expresses a les teves obres?
Tot el que penso i sento, és el meu llenguatge.

- Majoritàriament, a les teves obres plasmes la figura de la dona. Què hi vols expressar/reivindicar?
Majoritàriament són dones, hi ha pocs homes a la meva obra -potser mitja dotzena en tots aquests anys-. En primer lloc, vaig veure que m’era més fàcil expressar-me a través del cos de la dona: conec la dona, en sóc una! Després, vas creixent i amb tu, la teva obra. I necessites expressar-te cada cop més i més bé, i és quan llavors, el teu missatge canvia: vols cridar davant les desigualtats de les dones versus els homes. Fer un crit per dir que som fortes, que som poderoses, i que cap altre ésser humà ens pot fer sentir el contrari.

Fa molts anys que llegeixo llibres d'art i és quan llavors m’adono que gairebé no hi ha dones, no se’n troben (tot i que són moltes). Que només apareixen com a resultat final, cosificada en forma de Venus o de retrat iconogràfic... Pintar dones des del punt de vista de la dona em resulta interessant, parlar de la por o la bellesa; del sexe o la maternitat; dels somnis o de la ràbia; des de dins dels budells com a dona.

Mònica Dueñas amb un Light Paint | Foto: Sfhir

- Què o quins factors et motiven a l'hora d'expressar-te amb les teves obres i el teu art?
Una vegada un col·lega em va dir: “art és allò que som”. Per a mi, és tot allò que em motiva, la meva forma de funcionar i moure’m per la vida. Després hi ha les coses que em fan sorgir temes. Bàsicament són les sensacions, els vincles amb la natura, la terra, el mar, les ubicacions geogràfiques concretes que em transmeten sensacions a través del color, les dones que m’envolten i el seu batec, començant per la meva filla, de la qual en porto aprenent 14 anys i acabant per les dones amb les quals comparteixo petits o grans moments de la vida. En definitiva, és la vida qui em porta les imatges.

- Quins reptes et trobes o t'has trobat en el desenvolupament de la teva carrera artística i professional?
Tot és un repte constant: treballar cada dia, plantar-te davant d'un espai blanc, buit, net, i donar-li forma per després mostrar-ho i deixar-te jutjar això és un gran repte. I és més: les petites coses del dia a dia també són petits i grans reptes! Saber combinar i conciliar la vida familiar amb la professional, sobreviure, no llençar la tovallola quan les coses no van bé, creure amb el que fas, assumir que bategues diferent... En conjunt, crec que la vida de l’artista és un repte: ja des del moment que hi poses els peus en aquest camí.

- Què és per a Mho Dueñas l'art? I l'art urbà?
L'art és tot, en totes les seves formes, és allò que m'apassiona i el que em fa ser qui sóc. És més que un ofici, és un estil de vida. I és també allò que fa humana la societat: la societat sense art no seria gens humana. L'art urbà per a mi és un descobriment, un creixement personal, una gran família. No em considero artista urbana, només he fet alguns murals i sí, és una faceta més de les coses que faig, però m’ha obert molts nous ports mentals i m’ha fet conèixer una altra manera de funcionar. Estar en contacte amb el públic mentre vas creant és una experiència meravellosa! I també m’ha brindat l’oportunitat de conèixer grans artistes, que m'han donat molt, empenta, força, ganes, i que han renovat la meva il·lusió.

- Recentment, has participat en la 3a edició de l'INTartvenció. Quina valoració en fas?
Veritablement he participat en les tres edicions. El primer any, vaig ser la comissària i vaig participar en una mostra de nom EveryWhere Prints on uns 40 artistes d'arreu donàvem la nostra visió sobre les empremtes que uns i altres deixem al camí. Les obres, lones de gran format, es penjaven pels balcons de la Vila de Martorell.

Per la segona edició vaig estar a l'equip format per Gonzalo Alonso, Àlex Fernández, Eduardo Hermida, Paco Arasa i jo i que vam fer un mural a l'interior del pavelló d'esports. Aquest any per fi em tocava mur per mi, un mur gran i maco que lamentablement no es va poder intervenir, el mural es va començar marcant, però problemes tècnics totalment aliens a mi van fer que juntament amb l'organització de l'esdeveniment decidirem parar-lo i reprendre-ho més endavant, així que aquest any encara no he fet el meu treball.

Mural al Pavelló Esportiu Muncicipal fet a l'INTartvenció 2017 | Foto: Ajuntament de Martorell

- En quins projectes estàs en l'actualitat?
Ara mateix estic treballant en un projecte de nom HAMBRE, que tracta sobre aquelles coses de les quals ens nodrim i alimentem però també de les que ens devoren. Es tracta de mostrar que ens fa moure i que ens paralitza, conceptes com l'amor, la bellesa de la forma més sincera possible. Treballo amb diferents disciplines: no només la pictòrica, sinó que la instal·lació, l'escultura, la ceràmica i la fotografia també en formen part. Normalment, projectes d'aquesta mida són llargs quant a producció pel que de moment, es calcula com a data de presentació primers del 2020. Mentrestant també estic preparant dues exposicions a Madrid de les que encara no puc dir gaire, fins que no ho tinguem tot tancat. I per altra banda estic preparant una línia de roba que em fa molta il·lusió però que també és molt "top secret" però que m’agradaria presentar el proper hivern.