Albert Compte Riba
,
03/05/2017
Arts

Judit Subirachs: “La tècnica s'aprèn, la creativitat un la porta a dins”

Els hereus del llegat de Josep Mª Subirachs reivindiquen l'ingent catàleg de l'artista en el 90è aniversari del seu naixement
Judit Subirachs amb l'escultura de bronze 'Petita Galatea' (1978)

Foto: 

Albert Compte Riba
Judit Subirachs-Burgaya (Barcelona, 1959), historiadora de l'art i filla de Josep Mª Subirachs és la comissària de l'exposició 'Subirachs. La representació de la figura femenina, entre la metàfora i el mite', una mostra de litografies i gravats de l'artista, juntament amb escultures representatives de les diferents etapes amb les quals Subirachs va crear les prop de 4.200 obres que actualment té catalogades. A través de representacions mitològiques com Galatea, revisions artístiques sobre 'La Gioconda', retrats d'Alma Muller, Coco Chanel o fragments icònics de la figura de Marilyn Monore, l'artista del Poblenou narra la seva visió sobre un món dual, compost de contraris, on el cos femení és el fil conductor de les relacions entre el dia i la nit, el temps i l'espai, el vertical i l'horitzontal, la vida i la mort, el buit i el ple. En motiu del 90è aniversari del naixement de Subirachs, el Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia se suma al reconeixement de l'artista amb aquesta exposició, la qual podrà ser visitada del 5 de maig al 16 de juliol.
“És més arriscat complaure a un client que no pas crear lliurement, crear per encàrrec és un repte”

- Com va la creació de l'Espai Subirachs al Poblenou?
Hem començat el compte enrere, inaugurarem el 27 de maig. Hi exposarem de forma permanent una part del llegat de les diferents etapes de la seva obra i que ell havia retirat del mercat per exposar de forma conjunta.

- Quines peces de Subirachs s'han escollit per a l'exposició al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia?
Hi ha un gruix d'obra gràfica, litografies i gravats, acompanyats d'una representació de les diferents etapes del Subirachs escultor.

Escultura de bronze 'Dona asseguda' (1953) | Foto: Albert Compte Riba

- Sí.
La nostra voluntat és la de redescobrir-ne la seva obra més enllà de l'aportació que va fer amb l'estatuària de 'La Passió' de La Sagrada Família, la qual considerem que per la magnitud i controvèrsia que va generar va eclipsar l'obra prèvia. Subirachs té catalogades prop de 4.200 obres entre escultura, dibuix, pintura, joies, medalles, gravats, litografies i altres disciplines. Aquesta en serà una petita mostra.

- Assenyala'ns alguns elements característics de l'obra de Subirachs.
Repetia alguns elements metafòrics com l'escala, el laberint, les figures en negatiu o la cinta de Möbius, per parlar de la la vida i la mort, el dia i la nit, els homes i les dones, el temps i l'espai, el vertical i l'horitzontal, el positiu i el negatiu, el buit i el ple, temes on s'hi representa el món dual en el que vivim. Per exemple, a Corea del Sud va fer 'Unió d'Orient i Occident', una escultura de la cinta de Möbius on representa la unió de dues cultures molt diferents a través d'aquest pla infinit.

Figura de bronze 'Europa' (1953) | Foto: Albert Compte Riba

- Relaciones d'alguna forma la idea d'obra democràtica que practicava Subirachs amb el seu origen humil, de classe obrera?
Sí. El seus orígens són al barri del Poblenou i la seva infància va ser molt austera. Li preocupava que l'art sempre anés a parar a les col·leccions de gent amb alt poder adquisitiu. Volia que la seva obra arribés a tothom i una forma per aconseguir-ho va ser l'obra per encàrrec o obra pública, aquella situada en espais públics i a la que tothom hi té accés.

- Hi ha sectors en el món de l'art que consideren l'obra per encàrrec com a obra de menys valor.
Sí. I aquí hi ha un equívoc. Fins al segle XVIII tots els artistes treballaven per encàrrec. De fet, és molt més arriscat complaure a un client que no pas crear lliurement, crear per encàrrec és un repte.

Escultura de bronze 'Dona a la platja' (1955) | Foto: Albert Compte Riba

- De quina altra forma Subirachs vol apropar l'obra al públic?
A través del seu discurs. Subirachs va ser deixeble d'Enric Casanovas, el gran escultor del noucentisme. Al poc temps se'n va distanciar, buscava una veu pròpia, que va trobar primer en l'expressionisme i més endavant, quan va entrar de ple en l'abstracció. Durant els anys 50 i 60 considerava que aquest era el llenguatge més adequat per a les arts plàstiques, on la figura desapareixia totalment i Subirachs va esculpir directament conceptes com l'equilibri, el contrapès o la gravitació. Aquest va ser un període molt prolífic, però es va adonar que es distanciava del públic. Va ser en aquest punt que s'incia en la neo-figuració, amb rostres, torsos, figures sempre fragmentades, amb un discurs menys elitista, però que al participar de referències culturals i literàries recuperava la comunicació amb el públic.

La comissària de l'exposició amb la M. Guasch de l'equip del museu preparant la mostra | Foto: Albert Compte Riba

- En aquest sentit, no es va deixar seduir pel post-estructuralisme.
Exacte. Subirachs no va participar de l'art conceptual perquè aquest pot deixar de banda fins i tot, la matèria amb que està feta una peça. Per ell, l'art participava d'una forma que estava vinculada a una matèria i que expressava una idea. Aquests tres elements no poden anar per separat.

- Com a historiadora de l'art el primer mestratge prové del teu pare?
El meu pare sempre va voler tenir unida la casa amb el taller i per aquest motiu, quan tornàvem de l'escola o quan passàvem estones amb ell vivíem de molt a prop tots els processos creatius. Ara bé, la tècnica s'aprèn, la creativitat un la porta a dins. I així com un germà meu omplia blocs de dibuix amb creacions sensacionals, gairebé sense utilitzar la goma, jo de petita m'hi barallava i no me'n sortia. Arribat el moment em vaig decantar per la part teòrica, vaig cursar Història de l'art i em vaig doctorar amb una tesis sobre escultura catalana del s. XIX.

Escultura de bronze 'Dafne' (1979) | Foto: Albert Compte Riba

 

Més informació: 

També et pot interessar