Albert Compte Riba
,
21/12/2015
Arts

Raül M. Beteta, 'Animalia ex machina'

“M'interessa que un espectador s'oblidi que està mirant ferros en moviment i hi reconegui l'animal en si”
Raül Beteta, Ferroluar

Foto: 

Albert Compte
Pel món del teatre han esdevingut marionetes, els museus les exhibeixen com a peces artístiques interactives, des de l'àmbit de les ciències o el festival de música avançada Sónar són presentats com a robots. Els autòmats del Raül M. Beteta (Sant Boi de Llobregat, 1977) prenen diferents identitats segons siguin copsades per dramaturgs, comissaris d'exposicions o caçadors de tendències. Per l'artista, veure com els nens donaven menjar a una balena feta de ferro, alumini, molles, engranatges i impulsos elèctrics va significar haver aconseguit en els petits visitants la impressió desitjada: dotar els seus prototips d'un moviment pròxim al real. I aquest ha estat des dels inicis un dels seus objectius principals, el de retratar el moviment dels organismes vius.
“M'agrada que la part mecànica de l'enginyeria, les cadenes, els pinyons, els plats estiguin a vista, que es vegi la transmissió de la potència”

- Des de quant et sents atret per aquesta activitat?
Va néixer com una afició. Durant quinze anys vaig treballar en el taller familiar on fèiem prototips de maquinària destinada al món del reciclatge. Als vespres, a hores mortes em distreia construint aquests animals amb peces que sobraven i de tant en tant, les treia al carrer per veure com es movien. Vaig acabar envaint tot el taller i amb el temps, treballadors de les naus veïnes s'apropaven als vespres per veure aquestes demostracions, de la curiositat que provocaven. 

- Com et professionalitzes?
Arran d'una beca aconseguida al certamen Igualart. Amb els diners vaig realitzar la meva primera exposició a l'espai 'La Sala' d'Igualada. Part del conjunt 'Vida aquàtica' prové d'aquesta ajuda econòmica i d'aquí també van aparèixer els primers contactes amb algunes disciplines artístiques. Les col·laboracions amb el teatre m'han obert moltes portes. 

- Has treballat amb diferents companyies i projectes. Parla'ns d'aquestes iniciatives.
Amb el Teatre Nu vaig col·laborar a 'Somnis d'Alícia' i l'obra 'Avi Ramón'. Alguns dels autòmats de 'Vida Aquàtica' apareixen al videoclip de la cançó dels Amics de les Arts, 'Monsieur Cousteau'. També amb Onírica Mecánica vaig coproduir 'Frágil', un espectacle amb animals abstractes on els autòmats eren similars a animals comuns i el públic n'associava el moviment a gossos, gats, formigues i altres formes més concretes.

Presentació de la coproducció 'Frágil', amb Onírica Mecánica/Audiovsiual: Onírica Mecánica

- Les teves propostes han participat en exposicions i exhibicions a França, Polònia, Xile.
Algunes. La coproducció 'Frágil' va ser un premi conjunt, atorgat per diferents certàmens. Em va permetre participar en els festivals de Vergeze,  Toulouse, Palma de Mallorca o Lleida. El projecte 'Vida Aquàtica' ha girat per tota Europa i aquest 2016 ha d'estar exposada a Taiwan.

- Tot són animals. Has fet plantes, vegetals o per exemple, algun cos humà?
No, però des de Barcelona em van encarregar una carrossa que acompanyés l'arribada dels Reis Mags d'Orient. Vaig construir un plat volador amb una cúpula de plàstic transparent; en obrir-se s'elevava de l'interior de la nau un robot blau cel que saludava.

Procés de creació entre Ferroluar i MID-Hangar/Audiovisual: Mind the Film

- Com construeixes els autòmats?
Començo amb un dibuix fet a mà, sobre paper. Després el passo a l'ordinador per simular els moviments que tindrà el cos, on col·locaré els motors i de quina forma puc optimitzar-los. O sigui, intento aprofitar el moviment que el motor donarà sobre una peça perquè de retruc, aquesta peça en mogui d'altres. Així, d'una sola bobina en trec el màxim rendiment.

- Tot això és abans de construir el prototip.
Sí. Després en faig una maqueta amb una impressora 3D per veure com han resultat les formes. I d'aquí ja passo a fer les proves a escala real.
Amb el seu germà Toni muntant la peça que anirà al Museu Marítim de Barcelona/Image: A. Compte

- Treballes amb materials reciclats.
No sempre. Ho intento perquè l'aspecte de vell, oxidat, brut que tenen aquests materials quadra amb el resultat final. Però alhora, per exemple, si en un animal gran intento reutilitzar el motor d'un cotxe que ja té vint anys, el motor té just la mateixa antiguitat. Aleshores el problema recau en la fiabilitat. L'animal es pot parar enmig de l'exposició o l'espectacle i això no pot passar.

- Com dissenyes la part electrònica?
Un cop tinc clar els moviments que ha de fer el prototip treballo en col·laboració amb l'Hangar, de Barcelona. A través de plaques i impulsos elèctrics em programen els diferents moviments i l'ordre que els hi vull donar. Treballem en equip.

- L'aspecte final és molt real.
M'interessa que un espectador s'oblidi que està mirant ferros en moviment i hi reconegui l'animal en si. Per aconseguir això, des de sempre m'he centrat en el moviment. Tant l'estètica, com la forma final o el disseny industrial que hi aplico estan subordinats al moviment que vull representar. M'agrada que la part mecànica de l'enginyeria, les cadenes, els pinyons, els plats estiguin descoberts, perquè en aquest sentit deixo a la vista la transmissió de la potència.

'Vida acuática' al museu Würth, La Rioja/Audiovisual: Museu Würth

- En aquest sentit el moviment és el més important de la peça?
Sí. De fet, tot el que més tard afegeixo o trec de cada animal són petites peces que m'ajuden a perfilar el moviment final. I moltes vegades allò que cal afegir no són peces, sinó petites imperfeccions. Fer una cama més curta o prima que l'altra, jugar amb les inestabilitats, modificar algun angle... Aquestes intervencions finals li donen al moviment una estètica més flexible. És això el que m'interessa: representar el moviment de forma real, orgànica. Sense aquests canvis l'animal resulta artificial i s'hi reconeix més un robot que no pas un organisme 'viu'. 

- A la teva pàgina web fas una picada d'ullet a la figura literària de Frankenstein. Per què?
Em feia gràcia la comparació. Em sento una mica com l'inventor del llibre quan soldo les primeres peces i hi col·loco el motor. Els primers moviments de l'animal són molt abstractes i l'autòmat no està acabat, però si el disseny ha estat ben fet s'hi pot reconèixer una primera intenció, una confirmació de la idea o prototip que tenia en ment. I quan tinc la sensació o confirmació que el moviment permet reconèixer l'animal en qüestió, per mi és com si aquell munt de material agafés una mica d'autonomia, de vida. I de fet és la il·lusió que intento transmetre a l'espectador.
Signatura de Ferroluar, Raül Beteta /Imagte: A. Compte

Més informació: 

Participació amb Els Amics de les Arts, 'Monsieur Cousteau' (2' 52'').
Centre de producció i recerca de les Arts visuals, Hangar.
Pàgina web de Ferroluar.
Properes inauguracions de peces en seccions d'exposicions permanents al CosmoCaixa i el Museu Marítim de Barcelona.

 

També et pot interessar