Susanna Ayala: “Més n’hi haguessin, de projectes com Art-Alliberat!”

El barri Vic-Remei de Manresa ha vestit d’art els seus carrers amb el projecte “Art-Alliberat”, una iniciativa promoguda per l’associació del barri i el Museu Comarcal de Manresa. Susanna Ayala, Roser Oduber, Valentí Gubianas i Txema Rico han rebut l’encàrrec de transportar quatre quadres del Museu Comarcal als carrers del barri antic de la capital del Bages. Ayala ha versionat l’obra Cases de Pere Porquet al carrer Puigterrà de Dalt, Gubianas ha reinterpretat Or del Rin de Mestres Cabanes a la Carretera de Vic, Oduber ha pintat la seva versió dels Exvots etruscos a la Casa Caritat i Rico ha transportat Sant Pere i Sant Pau al Carrer Llussà. Parlem amb Susanna Ayala (Vallcebre, 1971), una de les quatre artistes alliberadores.

- Quin quadre has alliberat del Museu Comarcal i per què?
Jo sóc molt usuària del Museu, m’hi he passejat bastant i sobretot m’agrada la part d’art contemporani. Quan ens van citar al Museu per fer-nos l’encàrrec jo ja sabia que volia triar l’obra Cases de Pere Porquet, que llavors estava al magatzem. Arrel de l’acció d’Art-Alliberat ja l’han tornat a exposar.

- Com has versionat Cases?
L’obra del Pere Porquet és en format vertical i jo la vaig passar a format apaïsat. A mi ja hi havia gent que m’havia dit que la meva obra i la de Pere Porquet s’assemblen, amb uns quants anys de diferència, i no m’ha costat gens treballar amb el seu quadre. Aquest projecte s’ha fet a tota castanya!

- Estàs satisfeta amb el resultat de la teva obra?
Sí, n’estic molt satisfeta. En general sempre acabo molt contenta amb les pintures que faig!

- Com descriuries les versions dels teus companys?
Són molt xules! La Roser Oduber ha fet una interpretació brutal d’un exvot (unes figuretes amb volum). El Valentí Gubianas ha escollit un Mestres Cabanes i et pixes de riure amb la seva versió. El del Txema Rico és un anònim Sant Pere i Sant Pau i ha fet una acció molt guapa aprofitant els grafitis que ja hi havia a la paret. 

- Quant vas tardar a fer la teva versió sobre mur?
Sobre el mur vaig treballar-hi més de 20 hores, però abans hi ha un treball previ de prendre mides, proporcions...

- Què en penses de la iniciativa Art-Alliberat?
Més n’hi haguessin! Per una banda estàs embellint i enriquint el barri, que falta li feia, i per l’altra és un gran plaer pintar al carrer. 

- Quina reacció tenia la gent que passava pel carrer quan tu estaves pintant?
Doncs això ha sigut curiós perquè en general sempre que he pintat al carrer la gent em feia comentaris positius, però aquí ha sigut “el carrer de la negativitat”, els comentaris eren tipus “¿Va a quedar bonito?” i jo pensava “Això ho heu de decidir vosaltres!” un altre comentari era: “A veure quant temps durarà això!”. Mentre pintava, una nena de 5 anys va passar per allà amb la seva mare i li va dir “¡Pues me gustaba más antes!” l’endemà jo vaig afegir tons roses al mural i la nena va tornar a passar i li va dir a la seva mare: “¡Mama, ahora ya me gusta!”. 

- Es respecten les obres als murs a Manresa?
El respecte dels murals va per barris. El mural que tinc al Passeig és la joia de la corona perquè és a l’entrada del Passeig i sempre està impecable. En canvi, un altre mural que tinc al Carrer de la Mel ara mateix s’ha de restaurar, està fet caldo! Normalment, els grafiteros respecten els murals. Els que acaben guixant sobre els murals solen ser persones que, simplement, s’han comprat un esprai i volen fer guixots. 

- Tu ets molt muralera.
Sí, m’encanta! Jo havia fet molts murals per la CUP (de fet, era AUP), el Col·lectiu Esquerda... per molts moviments polítics. Més endavant vaig fer un mural al Carrer de la Mel per iniciativa pròpia i amb l’ajuda de molta penya (són 26 metres de paret!), i a partir d’aquí em van començar a guipar. Vaig fer el mural de l’Aranya, que em va encarregar Aigües de Manresa, el del Passeig, un altre a Plaça Catalunya (de la iniciativa Murs Plàstics), el del Guillem Catà... i el Cases d’Art-Alliberat, és clar!