El Conta Contes
,
19/11/2015
Literatura

MAL VOL

Deu, nou, vuit... La granota de cuir blanca decorada amb flames grogues i vermelles li cenyeix massa l’entrecuix, les costures li enceten les aixelles, se l’irrita la pell i també l’humor.  Set, sis... Potinejant la cremallera es recargola amb massa força dins el cilindre d’acer i aquest bascula damunt el suport fins a posar-se vertical deixant anar un grinyol com un plany.  Cinc, quatre... Inquiet dins la foscor que l’envolta, fixa la mirada en el cercle de llum que entra per la boca del canó que ara enfoca directament al punt més alt de l’envelat. Tres, dos, un... El silenci és absolut, sembla que el temps s’aturi, el públic no gosa ni respirar.  Zero!  La metxa s’esgota i l’explosió desencalla el neguit entre la concurrència, l’home bala surt ejectat amb gran estrèpit entremig d’un núvol de confeti i fa la delícia de petits i grans. 

A primera fila un infant exclama, Mira, Papa!  i senyala la granota de flames grogues i vermelles que ara penja, feta miques, del trapezi més alt.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Hola, em dic Ricard Closa i faig veure que sóc contista. Em plaurà, des d’aquest espai, explicar-vos històries de tota mena. Inspirades en somnis o en realitats ocultes, en imatges, en successos. A vegades seran curtes, a vegades molt curtes i espero que sempre siguin prou interessants perquè us entretingueu uns instants en aquest racó.

PEDRES I PIGUES
07/05/2018
A Mart no hi ha orenetes ni falciots que xisclin els capvespres d’estiu quan el cel a l’horitzó es torna color púrpura. Per això l’enterrament de l’Àsdis va ser encara més trist.
Llegir més
FAS TARD, COMANDANT
13/03/2018
La nau travessa el cel rogenc de Mart com un estel fugaç, arrana les muntanyes que comencen a agafar el color blavós de l’alba i s’ajeu estrepitosament damunt el desert de còdols negres igual com ho hauria fet un d’aquells antics hidroavions en un
Llegir més
EL SOMNI DE LA KEIKO
05/01/2018
A Mart, els estius duren el doble que a la Terra, els dies són inferns i a les nits un vent gèlid ho acaba de rostir tot, tret de les atzavares.  Tot això no li ho havia explicat ningú, a la Keiko, quan uns mesos abans d’embarcar-se s’havia fet in
Llegir més
BENVINGUTS
17/09/2017
Arran de l’aigua, damunt la pàtina verdosa del riu, l’escalfor del sol despentina les darreres boires en una filagarsa il·lusòria.
Llegir més
ABSÈNCIA
09/05/2017
Les darreres clarors de la tarda retallen el perfil de les rulots i les caravanes contra un cel de color cobalt que s’esgota lentament.
Llegir més
LA CUINA DE L'ARISTÒTIL
16/03/2017
De matinada, mal il·luminat per les primeres llums, l’Aristòtil descarrega les verdures, fruites i altres viandes que ha comprat al mercat i les endreça a la cuina de campanya, un antic vagó de tren de l’exèrcit rus que hom havia fet adaptar com a
Llegir més
SILENCI
13/02/2017
Amb un gest delicat, en LeMarc pinça amb dos dits un borrim imaginari de la samarreta a ratlles que li cenyeix el cos tan prim i, acostant-se’l a la cara blanca, el bufa i el deixa voleiar seguint-lo amb la mirada.
Llegir més