Jump to navigation
Deu, nou, vuit... La granota de cuir blanca decorada amb flames grogues i vermelles li cenyeix massa l’entrecuix, les costures li enceten les aixelles, se l’irrita la pell i també l’humor. Set, sis... Potinejant la cremallera es recargola amb massa força dins el cilindre d’acer i aquest bascula damunt el suport fins a posar-se vertical deixant anar un grinyol com un plany. Cinc, quatre... Inquiet dins la foscor que l’envolta, fixa la mirada en el cercle de llum que entra per la boca del canó que ara enfoca directament al punt més alt de l’envelat. Tres, dos, un... El silenci és absolut, sembla que el temps s’aturi, el públic no gosa ni respirar. Zero! La metxa s’esgota i l’explosió desencalla el neguit entre la concurrència, l’home bala surt ejectat amb gran estrèpit entremig d’un núvol de confeti i fa la delícia de petits i grans.
A primera fila un infant exclama, Mira, Papa! i senyala la granota de flames grogues i vermelles que ara penja, feta miques, del trapezi més alt.
Hola, em dic Ricard Closa i faig veure que sóc contista. Em plaurà, des d’aquest espai, explicar-vos històries de tota mena. Inspirades en somnis o en realitats ocultes, en imatges, en successos. A vegades seran curtes, a vegades molt curtes i espero que sempre siguin prou interessants perquè us entretingueu uns instants en aquest racó.
