Els miradors de l’Anoia

Cinc cims que cal coronar per gaudir de les imponents vistes de l’Anoia i més enllà de les seves fronteres

Marta Carles

16/11/2016

Entorn

Prepara les xiruques i posa-les a punt perquè avui descobrirem els cinc millors miradors que hi ha a la comarca de l’Anoia. Cims i turons on val la pena enfilar-s’hi per no perdre’s les grans vistes que amaguen. Alguns ens faran agafar més gana que altres pel seu desnivell, però gairebé tots són de dificultat moderada, fàcil. Això sí, cal anar ben equipats de sabates i roba, agafar una cantimplora i sobretot no deixar-se la càmera de fotos.

1. Puig de Sant Miquel, Rubió
Comencem amb una ruta fàcil, a Rubió, a la zona nord-est de la comarca de l’Anoia. La ruta ens portarà al Puig de Sant Miquel, situat a 733 metres d’alçada. És un passeig que transcorre pràcticament per pista, sense massa desnivell acumulat però amb bones vistes durant tot el trajecte i per descomptat, al cim de la muntanya.

Per arribar-hi hem d’agafar l'A-2 direcció Lleida, desviar-nos a la sortida 545, direcció Calaf i desviar-nos a la dreta, cap a la BV-1037 direcció al nucli de Rubió. Al km 2 d’aquesta carretera prenem el trencall a mà dreta que condueix a Can Tudó i deixem el cotxe allà. A partir d’aquí enfilem el camí ben senyalitzat que ens porta, primer a l’Església de Sant Pere d’Ardesa, i més endavant, al Puig de Sant Miquel. L’església de Sant Pere d'Ardesa és una ermita romànica, del segle XI, i va ser restaurada l'any 2009, amb un absis semicircular molt ben conservat. Està situada a la falda del Puig de Sant Miquel, mirador al què arribem seguint el camí i fent una mica més de cames. Se suposa que entre el cim i l'església es va erigir el Castell d'Ardesa que presidia el terme municipal, actualment desaparegut. Al cim de Sant Miquel hi trobem un vèrtex geodèsic (referència 275114001), un senyal que indica una posició exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtexs geodèsics.

2. La Tossa, el balcó de la comarca
La Tossa de Santa Margarida de Montbui es troba a la Conca d’Òdena, a 626 metres d’alçada. Al seu cim hi trobem un dels conjunts patrimonials més interessants de la comarca de l’Anoia, datat en els segles X i XI, format per l'església de Santa Maria de Gràcia, les restes de l’antic castell i la Torre; també hi ha un resturant on poder prendre forces abans de tornar a baixar.

A la part nord del cim hi ha el Mirador del Salt de la Donzella, des d’on es pot divisar una bonica panoràmica de la Conca d’Òdena, amb alguns dels pobles que la configuren: Òdena, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i la capital, Igualada. Fins i tot, si el dia és clar, es poden divisar les serralades prepirinenques del Cadí, Port del Compte, Pedraforca… I més a prop presidint el paisatge, es veu Montserrat. Cal contemplar amb tranquil·litat les vistes d’aquest mirador i gaudir de la calma. Segons diu la llegenda, el mirador és denomina Salt de la Donzella perquè durant la Reconquesta, hi havia un rei sarraí que es va enamorar d’una donzella cristiana. Aquesta per evitar caure a les seves mans, s’encomanà a la Mare de Déu i als Sants i saltà muntanya avall i es va matar.

Per arribar a la Tossa ho podem fer en cotxe seguint la C-37 des del nucli de Santa Margarida de Montbui, o a peu. Hi ha diverses rutes, però us proposem arribar a dalt la Tossa des del nucli urbà de Sant Maure, al peu de la carretera de Valls. És una ruta d’uns 10 quilòmetres, de dificultat baixa. Sortim del nucli seguint la carretera direcció al poble de Santa Margarida, i un cop es deixa enrere aquest nucli, a mà dreta s’agafa el trencall de Cal Rafegues i Cal Fum. A partir d’aquí se segueix el camí de cara a la muntanya de La Tossa. Quan s’arriba als peus de La Tossa, el camí s’acaba i s’ha de continuar la pujada a través d’un corriol que, després d’eixamplar-se una altra vegada, va a parar a la carretera que va a La Tossa, tot just als peus del castell.

3. El Puig Aguilera, la talaia de la Conca
La talaia natural del Puig Aguilera se situa a 625m sobre el nivell del mar des d’on es pot observar una magnifica vista panoràmica de la comarca de l’Anoia. El nom de Puig Aguilera, prové del llatí “aquilaria”, que vol dir lloc on nien les àguiles, fet que ens indica que és un lloc des d’on es pot observar tot el territori. Un cop al seu cim, des del balcó-mirador, podem contemplar les meravelloses vistes de tota la Conca d’Òdena i les muntanyes de Montserrat, que queden a la nostra esquerra. Al cim hi trobem un vèrtex geodèsic (referència 277115001), i també els vestigis del què va ser l’edifici de la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA), unes instal·lacions militars d’observació antiaèria de l’exèrcit Republicà que es van construir per ajudar en la defensa de Catalunya durant la guerra civil.

La ruta per arribar al cim s’inicia des del poble d’Òdena, concretament des del nucli d'El Raval d’Aguilera. Al costat de la font agafem una pista, creuem un pont i una mica més endavant trobem les marques PR-C 110 que haurem d’anar seguint. El camí travessa el bosc i ens porta al Mirador de l’Anoia, però encara no ens aturem perquè queda una mica per arribar a dalt. Continuem seguint el PR que ens porta directe al punt més alt del Puig Aguilera. Aquesta muntanya forma part de la llista de cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.

4. Agulla Grossa i el Grony de Miralles, l’espadat de l’Anoia
Es tracta de dos cims molt propers situats a la Serra de Miralles, a més de 800 metres d’alçada. Des d’ambdós cims tenim una gran panoràmica dels camps de cereals i de vinyes característics de Miralles i la visió de turons, valls i muntanyes que configuren la singular comarca de l’Anoia. Si el dia és clar, la nostra vista s’estén fins a Montserrat, el Baix Llobregat, les serres litorals de Collserola i el massís del Garraf.

L’excursió es desenvolupa per un paratge d’interès natural amb una vegetació típica mediterrània amb pins, sabines, garrics i transcorre majoritàriament per camins i pistes. Deixem el cotxe al restaurant Ca l’Escolà de Santa Maria de Miralles, a peu de carretera, i des d’allà agafem la pista forestal que puja suaument i porta a les restes del Castell de Miralles i la seva ermita romànica de Santa Maria de Miralles. El castell té els seus origens a l’any 960 i l’església és d’una nau amb volta de canó i portal d’arc rodó. En aquesta mateixa esplanada hi ha uns panells informatius que indiquen les rutes a seguir. Seguim per un camí direcció la Font de Can Gol, pugem unes escales i arribem a una pista forestal que ens portarà a vorejar dos camps de conreu. El camí es bifurca i seguim les indicacions GR7, ratlla blanca i vermella, que no deixarem durant molta estona fins a una nova bifurcació senyalitzada. En aquest punt, deixem les marques GR, que porten al Castell de Queralt, i ens desviem cap a l’esquerra per arribar uns metres més amunt a la zona que separa els dos cims: l’Agulla Grossa i el Grony de Miralles. Aquí trobem restes d’una antiga masia anomenada Ca la Llebre. Arribats a aquest punt és recomanable pujar als dos cims i gaudir de les panoràmiques que amaguen.

5. El panoràmic Puig Castellar
Finalment el darrer mirador que proposem el trobem a la Serra d’Ancosa. Es tracta del Puig Castellar (944m), un dels punts més alts de la comarca. A dalt hi trobem un vèrtex geodèsic (referència 273123001) i una casa de guaita forestal. Cal deixar perdre la vista en les panoràmiques que ens ofereix aquest puig a cavall entre l’Anoia i l’Alt Penedès. Al peu del cim del Castellar hi ha un poblat ibèric, excavat parcialment l’any 1979, que data del segle II o III aC.

La nostra proposta per arribar a coronar aquest cim és arribar a la població de La Llacuna per desviar-nos fins arribar a Torrebusqueta. Creuem el poble pel carrer de la Plana, seguim la pista que va paral·lela a uns camps de cultiu, seguint recte fins arribar a una bifurcació senyalitzada. Agafem el camí de l’esquerra, cap al Coll del Corral i de nou trobem un creuament de camins indicats. Seguim el que ens porta al nostre cim, al Puig Castellar. El camí fa pujada, però és ample i còmode per caminar. A la següent bifurcació girem a la dreta, i ben aviat veurem les antenes que coronen el puig. Seguim el camí que va pujant i finalment coronem el Puig Castellar. Per tornar al punt d’inici, podem desfer el camí o bé, baixar pel sender situat al costat del vèrtex geodèsic, que ens porta al poblat ibèric, des del qual després podrem seguir baixant per arribar fins al lloc on hem començat la ruta.