Nokorristän: “D'una aventura de 14 mil quilòmetres i 15 països, n'hem fet 22 mil, hem passat per 20 estats i hem pogut arribar a casa amb el cotxe”

Parlem amb en Ricard Rojas i l'Enric Carrer sobre l'aventura de participar en el Mongol Rally

Albert Compte Riba

06/09/2016

Entorn

Durant la nit de Cap d'any del 2014 el dissenyador gràfic Ricard Rojas (Igualada, 1987) i l'enginyer industrial Enric Carrer (Igualada, 1987) van decidir mentre feien una copa, apuntar-se a una de les curses que organitza Adventurist, la Mongol Rally, un itinerari de 14 mil quilòmetres a través d'una quinzena de països. D'aquella proposta en va néixer l'equip Nokorristän que, equipat amb un Seat Marbella blau ha creuat Europa i gairebé tot el continent asiàtic per tornar, després de 22 mil quilòmetres al punt de partida, França. El ral·li, de caràcter benèfic, demana als participants la col·laboració amb una ONG a través d'una pàgina de crowdfunding i en aquest cas, Nokorristän va decidir a través de Generosity donar els diners recaptats a Proactiva Open Arms, entitat que destina els seus esforços al salvament marítim i costaner de refugiats.

“L'organització amb l’únic que t’ajuda és amb la preparació prèvia del ral·li i després fan unes festes de sortida i arribada, i ja està”

- D'on va sorgir la idea de participar en el Ral·li de Mongòlia.
Ja feia uns quants anys que coneixíem aquesta aventura i ens cridava molt l'atenció. I una nit de Cap d’any de fa un parell d’anys, va sortir el tema del Mongol Rally i potser va ser efecte de la cervesa, no sé, però vam decidir apuntar-nos. I sí, sí, ens vam apuntar al cap d’un parell de dies.

- Heu participat en altres carreres d'Adventurist, l'ens organitzador?
No, el Mongol Rally ha sigut la primera i única que ens hem apuntat, de moment. Tenen altres “carreres” molt interessants també, com la Rickshaw Run que son 2 setmanes per la Índia amb les moto-taxis de 3 rodes, o també la The Ice Run que es tracte de creuar el llac Vaikal quan esta gelat amb un sidecar.

- El nom de l'equip fa referència solament al joc sonor entre el nom escollit i els països de l'Àsia Central que vau travessar o té algun altre significat?
Doncs sí, sí, el nom de 'Nokorristän' es bàsicament aquest joc de paraules que ens vam inventar lligat amb el “stän”, fent referencia a tots aquests països que vam creuar. Lògicament nomes ho entenien els catalans (Riuen).

El Seat Marbella davant del Mont Ararat, al Kurdistan (Turquia) | Foto: Nokorristän

- Per què un Seat Marbella?
Un dels requisits per participar al Mongol Rally és que el cotxe no pot tindre més de 1000cc, tot i que al final si el cotxe és de 1200cc no passa res. L’organització, el que busca es que tinguis problemes amb el cotxe i facis tot el possible per solucionar-ho, busca que tinguis aventures. Nosaltres vam triar un Seat Marbella perquè ens va semblar el cotxe perfecte, 900cc, sense electrònica, petit, però “ampli” de dintre, etc.

- Vau travessar la frontera de l'Iran donant samarretes i 20€ als funcionaris. L'accés als països asiàtics funcionava d'aquesta forma?
(Riuen) Doncs sí que funcionava una mica aixi. Tot i nosaltres tenir els visats i tots els documents necessaris per creuar les fronteres, la mitjana de temps era de 4 hores més o menys. Llavors per agilitzar aquests tràmits, i que no et posessin masses problemes per creuar, el més fàcil era donar una petita “propina” als guàrdies. Per sort, les fronteres les vam creuar sense masses problemes, excepte a Uzbekistan, que es van deixar de donar-nos els papers del cotxe… L’endemà vam haver de tornar endarrere a buscar-los.

En una parada a la Capadòcia (Turquia) | Foto: Nokorristän

- Per quins països vau passar? Era una cursa d'orientació o teníeu certs recorreguts marcats?
Per ordre serien: França - Itàlia - Eslovènia - Hongria - Romania - Bulgària - Turquia - Iran - Turkmenistan - Uzbekistan - Kirguizistan - Kazakhstan - Rússia - Letònia - Lituània - Polònia - Republica Txeca - Àustria - Suïssa - França. En total hem fet 22.000Km.

- Vau visitar un jaciment de gas que porta 40 anys cremant.
Si, això va ser a Turkmenistan. N’hi diuen “Door to Hell” i la veritat és que potser ha sigut una de les coses més espectaculars que hem vist durant el viatge. Per arribar-hi vam tindre que deixar el cotxe a uns 10km i uns locals ens hi van portar amb els seus 4x4’s. Quan arribes allà veus que qualsevol foto o vídeo no li fan justícia, la olor a gas, l'escalfor que surt d’allà impressiona molt.

Davant el 'Door to hell', en un desert de Turkmenistan | Foto: Nokorristän

- Alguns d'aquests països es troben en situacions de govern inestables. Vau poder-ho palpar en algun moment?
Vam marxar just el dia després que hi hagués el cop d’estat a Turquia, i com et pots imaginar, les nostres mares ja ens deien que no hi anéssim (Riuen), però al cap de la primera setmana ja estàvem a Turquia, ja que la situació s’havia calmat molt. Ens vam trobar molts controls militars quan ens estàvem acostant a Iran. Però apart d’això, tot va anar bé.

- Pel què comenteu en el vostre perfil de Facebook, algunes de les normes de circulació que us he trobat en algun país no semblen anar lligades amb la seguretat viària.
Bé, ja ens van informar abans de marxar, que en alguns països condueixen de manera peculiar (Riuen). I sí, sí, ho vam notar sobretot a Iran, ja que era com un “caos controlat”. No hi ha carrils i funciona una mica per la llei del més fort. Però tot i aquest caos, no vam veure gaires accidents i nosaltres tampoc en vam tindre cap. T’havies de deixar portar per la seva manera de conduir i llavors ja eres un d’ells.

- Quins van ser els motius pels quals no vau poder completar el recorregut?
El govern de Mongòlia va decidir que els equips del Mongol Rally havien de pagar un dipòsit per poder entrar a Mongòlia. A nosaltres ens feien pagar 7.000$ en moneda local i en efectiu… Ja només amb el canvi de moneda perdíem molts diners. Per aquest motiu vam decidir tornar cap a casa amb el cotxe. Finalment, els de la organització van aconseguir que deixessin entrar els equips sense pagar el dipòsit, però a nosaltres ja ens va agafar massa tard… una llàstima.

- Hi havia algun servei de seguretat o assistència? Com funcionava el suport en aquest ralli?
No, l'organització amb l’únic que t’ajuda és amb la preparació prèvia del ral·li i després fan unes festes de sortida i arribada, i ja està. Si et quedes tirat a qualsevol país, és cosa teva solucionar-ho.

Durant un tram del recorregut a Transfagrasan (Romania) | Foto: Nokorristän

- Fins on vau arribar?
El punt més allunyat que vam arribar va ser a Gorno-Altaisk (Rússia), una ciutat de la Sibèria, al costat de les muntanyes d’Altái, a 500km de la frontera amb Mongòlia.

- Ha estat una cursa dura? Va ser difícil la decisió de retirar-se abans d'arribar al punt de destinació?
Són molts quilòmetres en poc temps, i de vegades és fa una mica dur, però en general ho hem portat bé. Cada 2 hores fèiem canvi de conductor.
Per a nosaltres no va ser una retirada, va ser un canvi de recorregut inesperat. D'una aventura de 14 mil quilòmetres i 15 estats, n'hem fet 22 mil, hem passat per 20 països i hem pogut arribar a casa amb el cotxe, que per nosaltres és tot un premi.

- En general, us heu trobat amb una inversió tèrmica difícil d'aguantar en tots aquests països?
No vam fer res especial per els canvis de temperatura, en general eren bastant progressius ja que sempre estàvem en moviment. Sí que per exemple, un dia vam passar de creuar un desert a 45º a dormir a una muntanya a 7º.

- Ens podeu explicar alguna anècdota curiosa que us hagi passat?
Doncs tenim moltes anècdotes, però per exemple, un dia estàvem conduint per Uzbekistan i ens vam trobar al mig d'una celebració molt estranya. Eren tot de cotxes blancs, conduint com bojos, anant d’una banda a l’altra, tocant la botzina tota la estona, un tio tirant diners per la finestra, tot molt estrany. I res, ens vam trobar allà al mig i per avançar-los va ser tota una odissea (Riuen).