Xarxa de Custòdia del Territori, quinze anys vetllant pel medi ambient

Entre propietaris i administracions la XTC treballa per trobar sinergies i plans de xoc amb els que preservar i afavorir el paisatge, l'entorn i la biodiversitat

Albert Compte Riba

25/01/2018

Entorn

“La Xarxa de Custòdia del Territori és una organització sense ànim de lucre constituïda per entitats, institucions i persones que impulsen el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori a Catalunya. Els seus membres són tals com associacions, ajuntaments o fundacions i sovint utilitzen la custòdia com a eina per preservar valors i recursos naturals, culturals i paisatgístics. La XCT va constituir-se el març de 2003 a Vic i per les tasques que desenvolupa és una entitat Declarada d’Utilitat Pública”. Per a Pau Carnicero i la Clara Blasco, tècnics de la XCT, “la conservació de la natura és un repte massa ampli i divers perquè sigui gestionat únicament des de les administracions”. Com ens comenten, “cal que el seu paper sigui complementat amb el d’altres actors, com la ciutadania, els propietaris i usuaris dels terrenys o les entitats ambientals amb coneixement tècnic. A partir d'aquesta iniciativa, entitats privades donen resposta a reptes d’interès públic. I a més, utilitzant mecanismes que complementen la gestió pública, s’intervé en finques privades. Per aquests motius, es considera que la custòdia del territori sovint connecta les activitats privades amb les públiques”.

“La diversitat genètica és la base de l’evolució que enriqueix la vida”

- Per què neix aquesta xarxa?
La custòdia del territori neix a Catalunya amb l’objectiu d’implicar diversos agents en la conservació de la natura. De fet, es pot dir que neix molt abans que la XCT, fruit de la inquietud de la societat civil per defensar els espais naturals que tots apreciem. La XCT, com a entitat de segon nivell, neix per donar suport a aquestes iniciatives, ja sigui de caràcter tècnic, financer o de comunicació. A part fa la important tasca d’explorar noves possibilitats de dur a terme la custòdia del territori i treballa per posar-la a l’ordre del dia de les administracions públiques i estimular l’aparició de lleis que la beneficiïn.

- I la Xarxa Natura 2000?
La Xarxa Natura 2000 és un instrument per la conservació de la natura a la Unió Europea. En concret, defineix certes zones d’interès natural i les sotmet a determinades normatives. D’aquesta manera, ofereix protecció a les espècies i hàbitats més vulnerables i amenaçats d'Europa i limita la pèrdua de biodiversitat. De totes maneres, aquests espais tenen una regulació força limitada, permetent la convivència de la conservació amb múltiples activitats productives, un camp on la custòdia hi pot intervenir significativament.

- Per què aquesta eina de conservació i ús dels espais naturals a mig camí entre les activitats dels propietaris i de les administracions?
Com hem comentat abans, la custòdia del territori permet complementar les accions i normatives impulsades a nivell administratiu. Sovint, els mecanismes que regeixen els acords de custòdia permeten a les entitats de custòdia reaccionar més ràpidament i eficaçment davant d’oportunitats de conservació de la natura escapant dels lents tràmits per declarar espais protegits. A més té l’avantatge de treballar a una escala molt local que afavoreix un contacte proper i de confiança entre, per exemple una entitat de custòdia i el propietari de les terres. Això facilita una millor comprensió dels interessos de les parts, facilitant sinèrgies i acords beneficiosos per a totes les parts, a banda d’una interlocució fàcil i dinàmica al llarg del temps.

Estany del Coll -Rupit- on l'Associació Paisatges Vius hi té un acord de custòdia amb els seus propietaris | Font: XCT

- Quines activitats es poden fer sota una parcel·la custodiada?
Les activitats que l’entitat desenvolupa a la finca que custòdia estan alineades amb la gestió necessària per conservar determinats valors naturals. Cada projecte de custòdia és un món i, per tant, no hi ha un patró específic d’accions de conservació. Per exemple, el projecte 'Conservació i custòdia a l’Espai Natural Protegit Collsacabra', impulsat per l’entitat de custòdia Paisatges Vius, és un programa de custòdia del territori basat en l'assoliment d'acords amb pagesos o propietaris de finques que presenten determinats objectes de conservació, com rieres amb cranc de riu autòcton -Austropotamobius pallipe- o punts d’aigua aptes per a la reproducció d’amfibis. Amb l'objectiu de promoure la biodiversitat, Paisatges Vius restaura punts d'aigua en mal estat i millora la gestió dels ramats a l'entorn dels punts d'aigua. Tot plegat va acompanyat d'un adequat programa de seguiment i de jornades de voluntariat ambiental.

- Per què és important la conservació de l'hàbitat i les espècies d'interès?
Aquesta és una pregunta crucial i que certament es pot fer molta gent. Són molts els autors que han discutit sobre els beneficis de la conservació de la biodiversitat. A primera vista, els valors associats a la biodiversitat són clarament de tipus ètic i estètic, associats a la nostra responsabilitat de no destruir un patrimoni natural que s’ha originat al llarg de milions d’anys d’evolució i al plaer que sentim quan ens trobem en espais naturals. Ara bé, la conservació i bon ús de la biodiversitat també aporta a les comunitats valors econòmic directes, tals com la producció de medicines i d’aliments. Aliments no només per nosaltres, sinó també per altres animals amb papers determinants a la cadena tròfica. A més, preservar la biodiversitat és també preservar tot un reservori genètic d’espècies silvestres. Això resulta ser un gran valor de cara a la millora dels cultius o a la producció de noves varietats resistents a canvis en el clima, a malalties i a plagues. La diversitat genètica és la base de l’evolució que enriqueix la vida... De fet, l’equilibri ecològic també té diversos efectes positius indirectes en l’economia. Per exemple, manté a ratlla espècies que, d’altra manera, podrien causar problemes de salut als éssers humans a nivell poblacional. La pèrdua de biodiversitat en determinats ecosistemes pot tenir aquest i altres efectes adversos: pèrdua de productivitat, augment de l’erosió del sòl, major risc d’inundacions, menor disponibilitat de recursos locals... Per tots aquests motius, cal que es desenvolupin projectes de conservació a llarg termini que garanteixin l’adequada gestió dels valors naturals. Aquesta gestió és especialment urgent pels hàbitats i espècies d’interès. Aquests són els elements de la biodiversitat que s’han avaluat com a més vulnerables i per tant necessiten de més esforç per evitar pèrdues irreversibles.

Dunes de Torredembarra, on el GEPEC té un acord de custòdia amb l'Ajuntament per a la preservació d'aquest espai litoral | Font: XCT

- També s'han custodiat parcel·les en zones submergides, com al Barcelonès, el Maresme o el Baix Empordà.
L’àmbit marítim i costaner és efectivament un cas especial, doncs tant les zones submergides com la terra més propera al mar es troben sota el domini públic marítim-terrestre, i per tant aquest acords han d’involucrar agents públics. Més enllà d’això, les actuacions que es fan a l’àmbit costaner no són tant diferents a les que es puguin fer en altres àrees. Podem mencionar actuacions de protecció de les llacunes litorals o de sistemes dunars, ambients molt vulnerables i clàssicament afectats per l’urbanisme. L’àmbit marí sí que és més especial, doncs requereix de molts recursos i sovint es tracta d’un espai poc conegut. Les dues entitats que més treballen aquest àmbit, Posidònia 2021 i Submón, fan un treball molt important de divulgació amb ajuntaments i ports per afavorir bon hàbits de pesca o navegació recreativa així com la divulgació dels altíssims valors naturals d’aquests espais.

Dunes de Torredembarra | Font: XCT

- D'altra banda, no existeix cap Seu d'Entitat de Custòdia a l'Anoia, Alt o Baix Penedès, ni tampoc a l'Alt Camp. A què es deu?
No trobem entitats de custòdia amb seu en aquestes comarques perquè fins ara no hi ha hagut la iniciativa per crear-les. Ara bé, això no implica que no s’hi desenvolupin acords de custòdia ni que hi hagi població local implicada. Algunes entitats de custòdia, per la tasca que duen a terme i per l’objectiu de conservació principal que es proposen, han d’impulsar projectes arreu del territori. Per exemple, l'entitat SEO/BirdLife, amb seu al Barcelonès, manté un contracte de custòdia del territori a l'Alt Penedès, on gestiona una superfície de 80 ha per tal de conservar-ne l’avifauna. A més, cal tenir en compte que a l’inventari d’acords de custòdia 2017 hi consten les entitats que tenen acords vigents. Per exemple, sabem que l’Ajuntament del Vendrell, l’entitat GEVEN i l’Institut d’Estudis Penedesencs fan una tasca imprescindible de preservació de l’espai costaner de Les Madrigueres. Quan aquestes actuacions es concretin en un acord de custòdia, entraran immediatament a l’inventari. Aquesta és de fet una de les riqueses de la custòdia del territori: comencem actuant amb les inquietuds locals si hi ha una bona entesa, i ja ho plasmarem en un acord que en reforci la continuïtat! Constantment rebem notícies de situacions similars. No serà d’estranyar, doncs, que es vagin constituint noves entitats amb interessants projectes.

- Prepareu una nova línia d'actuació en territoris urbans.
Efectivament, en el marc del projecte 'Comuns Urbans', estem treballant amb l’Ajuntament de Barcelona per fer front a diversos reptes que presenta la ciutat: solars privats en desús, manca de biodiversitat, parcel·les municipals desaprofitades, desconnexió entre la comunitat i la gestió del verd… Els projectes de custòdia del territori en context urbà presenten clares similituds amb els projectes de custòdia en entorns naturals. Tots dos neixen a partir de la necessitat de conservar o recuperar un valor natural. Habitualment, la presència de diversos actors implicats, tals com ramaders o veïns, dificulta un consens. Quan el paper de les administracions no és suficient, cal complementar-lo amb un acord de custòdia i una entitat que vetlli per la bona gestió de l’espai.
Més enllà d’aquesta estructura bàsica, els projectes de custòdia en entorns urbans són, òbviament, molt diferents dels es desenvolupen en hàbitats fluvials, marins, forestals i agrícola-ramaders. Entre d’altres, sovint es treballa amb objectes de conservació de menys interès i, per tant, és més complicat que les entitats de custòdia hi tinguin interès. A més, els projectes de custòdia urbana són més vulnerables a canvis en el planejament urbanístic i estan directament exposats a pressions determinades, tals com la gentrificació, l’especulació o la contaminació. Els terrenys identificats en l’entorn urbà sovint són de petites dimensions i adjacents a altres propietats de variada tipologia -carrers, escoles, hospitals, habitatges…-, i això pot dificultar-ne la intervenció. Per tots aquests motius, cal impulsar un model de contracte de custòdia urbana que pugui fer front a tals peculiaritats.
En el marc del projecte 'Comuns Urbans' distingim diverses línies d’actuació, segons la titularitat, funció i localització de les parcel·les. Sigui com sigui, el seu objectiu global és millorar de la infraestructura verda de Barcelona. Les entitats de custòdia implicades gestionaran tan l’aspecte tècnic com participatiu de l’espai. I quan sigui necessari, s’efectuaran contractes de custòdia, que proporcionaran seguretat jurídica a cada un dels sub-projectes que es creïn. Les experiències recollides en aquest projecte contribuiran a l’objectiu global de crear un nou model d’acord que contempli les peculiaritats de la propietat privada urbana. El projecte s’ha iniciat aquest mes de gener i ens trobem en la fase de selecció de 5 parcel·les verdes municipals i 5 solars privats, on s’efectuaran les primeres proves pilot que esperem canalitzar a través d’entitats de custòdia i un procés obert de selecció.