Bet Altarriba
,
15/10/2019
Espectacles

Aina Huguet: "Si la història dels vençuts està silenciada, la de les dones vençudes encara ho està més"

Parlem amb l'actriu, directora i dramaturga de l'obra 'Rastres_Argelers', la manresana Aina Huguet
Aina Huguet

Foto: 

Cedida
Aina Huguet i Ariadna Figols en una imatge promocional de l'obra
Aina Huguet (Manresa, 1982), llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del Teatre i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, està prensentant l’obra 'Rastres_Argelers', de la qual n’és l’actriu, directora i dramaturga. Una prospecció d’un viatge a la memòria a través de dues protagonistes a la platja d’Argelers, escenari de la retirada i l’exili republicà de milers de persones. Una mirada crua i real, necessària a la vegada, que dona veu al testimoni real dels refugiats i les refugiades republicanes. Avui dimarts serà a l’Auditori de la Casa de Cultura d’Olesa de Montserrat i aquest cap de setmana al Teatre de l'Aurora d'Igualada.

- Com va néixer l’obra 'Rastres_Argelers'? Per què Argelers?
 D’entrada, en el moment que vaig decidir que volia tirar endavant un projecte teatral propi, no tenia ni idea de quina temàtica tractaria. Va ser arran d’un viatge a la Catalunya Nord -on vaig passar per diferents llocs de la retirada i l’exili republicà, com la platja d’Argelers- i de la lectura del llibre 'Els vençuts', de Xavier Benguerel, que precisament narrava aquest episodi de la nostra història, que em vaig adonar que de tot allò que llegia, de tots aquells camps de concentració de refugiats, de tota aquella barbàrie que s’hi havia viscut, pràcticament no en quedava cap rastre. I això em va empènyer a buscar més informació sobre el tema i, finalment, vaig tenir clar que volia donar veu a totes aquestes víctimes silenciades. 

- Què hi voleu transmetre?
Amb 'Rastres_Argelers', a més a més d’explicar un episodi de la nostra història, vull apel·lar al drama humanitari de les persones refugiades, perquè la història es va repetint una vegada i una altra arreu del món. I també vull contribuir a fer memòria en contra de la desmemòria que practiquen els estats (el francès i l’espanyol sobretot) per tal de silenciar la memòria dels vençuts. Per això, en aquest sentit, subscric una per una les paraules de Manuel Vázquez Montalbán, que deia "Hay que hacer lo posible para salvar estos testimonios con el mismo afán con que se lucha para salvar un patrimonio de la humanidad. Hubiera sido irreparable que estas voces hubieran ido a parar a la fosa común del tiempo. Entonces el crimen hubiera sido perfecto". 

- Com ha sigut la tasca de documentació per tal d’escriure i vestir l’obra?
Per escriure 'Rastres_Argelers' em vaig basar en múltiples testimonis orals i escrits dels camps de concentració francesos i vaig crear una trama basada en dos personatges femenins. La trama, doncs, és inventada, però tot el que hi passa parteix de fets reals. En aquest sentit hi ha una mirada documental que permet que, sense sortir de la ficció teatral, l’espectador pugui mirar la crua realitat cara a cara.

Ariadna Figols i Aina Huguet en un moment de l'obra | Foto: Cedida

- Quins reptes us trobeu a l’hora d’interpretar-la, tenint en compte que és una història tan colpidora i trista...
El repte i responsabilitat més gran és donar veu al testimoni real dels refugiats i les refugiades republicans en qui em vaig basar per construir l’obra. 

- Per què l’obra està interpretada per dues dones? És un clam per reivindicar el paper oblidat de la dona durant la història?
Doncs sí. Perquè si la història dels vençuts està silenciada, la de les dones vençudes encara ho està més. Per tant, és una doble reivindicació.

- I les seves dues protagonistes, com les definiries?
Les dues protagonistes de l’obra són, d’entrada, dos pols oposats: una té conviccions polítiques fortes, l’altra no; una sap llegir i escriure, l’altra és analfabeta; una ve d’un entorn urbà obrer molt polititzat, l’altra ve d’un món rural... Tot i que els dos personatges siguin inventats ho tenen tot de personatges reals; és a dir, en cada una d’aquestes dones -la Maria i la Lola- i he vehiculat l’experiència real de tantes i tantes dones testimonis del camp de concentració d’Argelers.

- Ets la dramaturga, directora i una de les intèrprets de 'Rastres_Argelers'. En quina faceta et sents més còmoda?
En totes: en aquesta obra, que és un projecte tan personal, no podia deslligar una cosa de l’altra. 

- Recentment has actuat "a casa", al Teatre Kursaal de Manresa. Què ha significat per a tu? Quines seran les properes actuacions?
Ha estat fantàstic. El Kursaal és un teatre excepcional, amb un equip de persones excepcionals i un públic excepcional. Les properes actuacions, a banda d'Olesa de Montserrat i Igualada, seran aquesta tardor a Barcelona, dins el Barcelona Districte Cultural.
 

També et pot interessar