Anna Vila
,
04/09/2018
Espectacles

Albert Moncunill: "Quan tenia 8 anys vaig veure el meu primer espectacle de circ de carrer i em va remoure per dins"

L'artista igualadí presenta el seu tercer espectacle 'DistanS' amb la companyia de circ Vol'E Temps

Foto: 

Tano García
Albert Moncunill durant l'espectacle de circ 'DistanS'
L’Albert Moncunill (Igualada, 1983) és artista de circ i combina aquest món amb les tècniques del teatre. Instal·lat a Granada, actualment està de gira amb la seva companyia Vol’E Temps per diferents punts d’Espanya. D’Igualada a Granada, l’Albert no ha parat de viatjar per seguir el seu somni i ho ha aconseguit. Amb 'DistanS', la companyia Vol'E Temps ha obtingut els premis de millor direcció, millor posada en escena i millor artista masculí als premis andalusos de circ (PACA), el premi a millor espectacle nocturn al FETEN 2019 i el premi Lorca al millor espectacle de circ d’Andalusia 2019. Ara finalment, l'Albert torna a Igualada per presentar el seu multipremiat espectacle. Serà aquest dissabte al Teatre Municipal l'Ateneu. Hem parlat amb ell i ens explica en què consisteix l'espectacle, com es viu el món del circ i quines són les seves motivacions.

- Com et converteixes en artista de circ?
Recordo que quan tenia 8 anys vaig veure el meu primer espectacle de circ de carrer i em va remoure per dins. Des de sempre he practicat tècnica de circ, d’una manera molt autodidacta. En tenir la sort d’entrar a una escola de circ professional, tot això canvia i tinc l’oportunitat d’aprendre aquest art tan antic.    

- Quines són les qualitats que consideres indispensables per algú que vulgui treballar en aquest món?
Primer de tot, passió. El circ és un estil de vida i dedicar-s’hi i guanyar-se la vida en aquest món no és fàcil. També s’ha de tenir una bona forma física, ja que treballem amb el nostre cos. I el més important: molta creativitat. En el nou circ, estem sempre investigant i renovant artísticament. 

- Com i quan vas endinsar-te en el món del circ?
Des de ben petit ja m'agradava el circ, quan veia els espectacles de La Mostra i de La Fira de Tàrrega m’emocionava. Quan vaig tindre 18 anys, vaig començar a treballar a la companyia Tot Circ de Copons, després, junt amb dos igualadins que també els agradava el circ, muntem la companyia Tres Pams de Nassos, d’una manera molt autodidacta. Això em desperta moltes coses per dins i decideixo presentar-me a una escola professional de circ.

- D’Igualada a Granada hi ha un llarg camí. Per què esculls Granada?
A Granada hi ha una de les millors escoles de circ d’Espanya, el CAU (Centro de Artes Urbanas). Vaig decidir-me per aquesta escola perquè combina el circ amb el teatre, aprens les diferents tècniques circenses i les teatrals. En els meus espectacles no només hi ha tècnica de circ, sinó que sempre intento expressar emocions. També, perquè a Granada si et demanes una cervesa, et posen una tapa (riu).

- Hi ha pocs artistes de circ a la comarca de l’Anoia. És una característica que generalitzaries i estendries a la resta de Catalunya?
Sí, però cada cop hi ha més gent que es vol dedicar a aquest ofici. Això és gràcies a totes les companyies que fa anys van començar a crear espectacles de circ contemporani i van normalitzar aquesta feina. 

- Com està el mercat del món del circ al país? 
Actualment està bastant bé. Però hem tingut un camí difícil, ja que als programadors els hi costava organitzar activitats de circ. Ara ens programen tant en una sala de teatre com en una festa major de poble.  

 Albert Moncunill durant l'espectacle 'DistanS'. Fotografia: Tano García

- Creus que se’n fa suficient ressò als mitjans de comunicació, tants als comarcals com als nacionals?
Crec que sí. El circ contemporani està arrancant molt fort i això fa que els mitjans de comunicació els tractin més.

- A França, hi ha estudis universitaris de circ. Aquí hi ha molts estudis reglats que et permetin ser artista de circ?
A França, si vols dedicar-te al circ tens moltes possibilitats, pots triar entre vàries escoles i la majoria són públiques. A Espanya, només hi ha tres escoles professionals i són privades.

- Va ser a Granada on vas crear la teva pròpia companyia de circ, Vol’E Temps. Què t’empeny a fer-ho?
Sí, la vaig crear a Granada en acabar l’escola, amb els companys que t’he comentat i m’empeny les ganes de poder expressar-me d’una manera artística davant d’un públic.

- Crear un projecte de zero requereix una gran força de voluntat, una gran inversió i molt/a...?
Paciència. Quan crees un espectacle comences una aventura creativa, has d’estar al cent per cent. Per mi el moment de creació és el més bonic i, a la vegada, el més complicat. 

- 'DistanS' és el vostre tercer espectacle. Com el definiries?
‘DistanS’ parla d’un pacte, un codi secret, una càpsula del temps, una promesa... Són dos personatges que, després de 20 anys, es troben a les seves cabanyes on  jugaven de nens. ‘DistanS’ parla de l’amistat i els records que segueixen vius encara que passin els anys. Parla de la fragilitat de les persones, de les ruptures, la soledat i de l’amor capaç de regenerar i construir les nostres relacions. És un espectacle multidisciplinari on combinem circ, teatre i música en directe. Les tècniques de circ estan al servei de la dramatúrgia. Les tècniques són: portés acrobàtics, acrobàcies dinàmiques, curda fluixa, malabars musicals i barra ficse. En aquest espectacle no només hi actuo jo, també hi ha la meva amiga Sara Ortiz, amb la que porto treballant més de 8 anys. Definiria ‘DistanS’ com un espectacle personal, ja que parlem de la nostrae relació real, representem a l’escenari totes les emocions que hem viscut en aquests 8 anys.  

- Des del vostre primer espectacle, ‘Mundo de Papel’ fins a la gira actual. Quins canvis destacaries?
Fa tres anys que vam estrenar ‘Mundos de Papel’ i en aquest temps, hem estat entrenant, intentant millorar les tècniques del circ, intentant ser originals i fer coses noves, que no s’hagin vist mai. Crec que ho hem aconseguit.  

Albert Moncunill durant l'espectacle 'DistanS'. Fotografia: Tano García

- Teatre i circ, dues peces clau dels vostres espectacles. Com animaries a algú que estima el teatre (però que no acostuma a relacionar-lo amb el circ) a venir a veure un dels vostres espectacles?
Li diria que té l’oportunitat de veure un espectacle de circ, amb una dramatúrgia i uns personatges que fan servir les tècniques de circ  i que, a més a més, expliquen una història i expressen emocions.  

- D’aquí a deu anys, on et veus?
Ups, no ho sé! Jo tinc la sort que sóc professor d’equilibris (corda fluixa) a l’escola CAU, he passat d’alumne a professor. Segurament d’aquí d’10 anys no podré dedicar-me al circ professionalment. O sí, no ho sé... Quan no pugui fer circ, m’agradaria dedicar-me a ensenyar i crear espectacles més teatrals.  

Més informació: 

Facebook de la Companyia Vol'E Temps

També et pot interessar