Dusk Kruelty: “La segona edició de Somnis d'Hathor serà una mostra de tota la riquesa de les danses índies”

La gala de l'any passat va tenir un èxit que no imaginaven i que esperen repetir aquest dissabte 21 de maig a les 19h al Teatre Conservatori de Manresa

Anna Brugués

18/05/2016

Espectacles

Des dels seus inicis al món de la dansa oriental cap a l'any 2008, la companyia Al-Nudhar i Dusk han estat sempre unides per la dansa i l'amistat amb l'objectiu de donar a conèixer el món de la dansa del ventre i la dansa oriental tribal a la comarca del Bages i al públic en general. Al-Nudhar, és una companyia de dansa oriental, formada per cinc amigues manresanes: la Isabel Moyano, l'Aida Garriga, la Sandra Argelaguer, la Begoña García-Triviño i la Montse Martín. Dusk, pseudònim de l'Anna Macià, és ballarina i professora de dansa oriental estil tribal i juntes han organitzat Somnis d'Hathor, una gala plena d'emoció, música i color que agradarà a qualsevol que doni una oportunitat a aquesta dansa.

- La dansa oriental és poc coneguda al Bages. No hi ha escoles i sembla que tingui poc reconeixement. A què es deu?
Sandra: Hi ha hagut algunes professores però han acabat tancant grups. Aquí hi ha molta cultura de ball de saló i costa introduir un altre tipus de dansa.
Dusk: A Manresa no hi ha escoles de dansa oriental o egípcia, i que jo conegui, tampoc a la comarca. Ara mateix només hi sóc jo fent cursos de Tribal al Swing Manresa, una branca de la dansa oriental però amb influències de contemporani, ballet, hip-hop, etc.

- Tot i això, la gala de l'any passat va tenir molt èxit, gairebé aforament complet!
D: Sí, va ser un èxit! Vam estar molt contentes però no es deu exclusivament amb motiu de la dansa, també va ser gràcies a l'entitat Galgo112 i Jordi Cols, a qui destinàvem tots els beneficis. L'organització és a Manresa i va venir molta gent vinculada a l'entitat. Coneguts, família i amics van acabant omplint el Conservatori.
S: L'any passat va ser un èxit total que no imaginàvem i que encara ara no ens creiem. Va agradar a molta gent i ha fet créixer l'interès. Aquest any trobar col·laboradors ha estat molt més fàcil gràcies al seguiment que ens va fer Regió7, Radio Manresa o el Canal Taronja l'any passat. Tenim documentació visual que ens permet mostrar el resultat del projecte i engrescar a nous col·laboradors.

- Com escolliu el projecte solidari? L'any passat Galgos112 i aquest any la Fundació Vicente Ferrer.
D: La Isabel va ser qui l'any passat ens va guiar cap a Galgos112 per la Goa, una galga que va adoptar. Coneixia l'entitat, el treball que fan i volia donar un cop de mà. Aquest any la proposta també ha sigut seva. Ha visitat l'Índia de la mà de la Fundació Vicente Ferrer i té una nena apadrinada. Ens en va parlar i mentre decidíem, un cúmul de casualitats ens van portar cap a aquesta causa.
S: Sempre hem volgut muntar alguna cosa a Manresa, fer un festival i ensenyar el que fem. Galgos112 i la Fundació Vicente Ferrer han sigut el motor de tota la feina.

- Quan veu acabar la primera edició ja pensàveu a fer-ne una segona?
S: Quan vam acabar la gala vam dir: "l'any que ve una altra!". Estàvem molt motivades per la resposta que vam tenir. Al juliol vam començar a proposar entitats on destinar els diners i a inicis de setembre vam presentar el nostre projecte a la Fundació. Els vam mostrar que faríem i el funcionament de la gala. Aquest any és un projecte més ambiciós, es destinarà la recaptació a la construcció de cases a l'Índia i el volum de diners que es necessita és més elevat així que han sorgit més tipus de donació. Publicitat dels nostres col·laboradors al programa del festival i a les nostres xarxes socials, un sorteig de paneres, una plataforma crowdfunding i la fila0 que està funcionant molt bé. Si no pots venir a la gala però estàs interessat a col·laborar amb el projecte pots comprar una entrada a aquesta fila.

D'esquerra a dreta les components d'Al-Nudhar: Isabel Moyano, Aida Garriga, Sandra Argelaguer, Montse Martín i Begoña García-Triviño.

Què ens hi trobarem en aquesta edició?
D: L'any passat la temàtica anava molt lligada al tema. Els galgos són gossos llebrers molt lligats a la mitologia i el món egipci i el festival era tot dansa oriental i egípcia. Aquest any, en canvi, hi ha molts tipus de danses: Oriental, Tribal i danses índies com Odissi, Kathak o Bollywood. Tota la riquesa de les danses índies farà que sigui un festival molt vistós!
S: Hi trobareu molta emoció i molta varietat de dansa!
Begoña: i molt color! El recorregut d'un treball ben fet.

- Quins artistes vindràn a ballar?
S: Quan et poses en contacte amb els grups i artistes cal que els interessi el projecte perquè és una gala sense ànim de lucre. És una aportació que fem entre tots. Aquest any comptem amb un total 72 ballarins i ballarines! 
D: Tots són artistes del territori català però n'hi ha de projecció internacional. Tati Alves, per exemple, és una ballarina brasilera però actualment resideix aquí. Nur o Marta Eres, de dansa tribal, es mouen tant en territori nacional com internacional.

- Sandra i Begoña, com va néixer Al-Nudhar?
B: Portem quasi 9 anys ballant. Vam començar per separat amb la mateixa professora. Fèiem la mateixa coreografia però assajàvem dies diferents. A final de curs ens vam haver d'ajuntar per assajar juntes i aleshores vam començar a tenir més contacte. Ens agradava molt compartir la passió per la dansa i vam progressar amb poc temps. Les cinc vam decidir fer pel nostre compte.
S: Fa quatre anys que vam formar Al-Nudhar, "noies daurades". Fas tallers, actues, coneixes a gent i vas evolucionant. L'Aida i la Isabel han fet cursos de professores i ens han aportat moltes coses de tècnica però som molt autodidàctiques. És molt satisfactori.

Dusk Kruelty

- I com sorgeix la unió amb Dusk?
D: La Isabel i jo vam ser companyes de dansa quan vam començar amb oriental, sempre hem tingut relació, i amb els anys i les actuacions et vas trobant. Hem escollit vies diferents dins la dansa oriental però sempre hem estat en contacte. A més la Sandra i la Begoña són alumnes del grup de Tribal.

- Dusk, segona edició de la gala i segon any com a professora de tribal a Manresa!
D: Sí, exacte! Molt contenta amb la meva evolució com a ballarina i com a professora. Molt contenta de tirar endavant. Cal no planejar res molt a futur perquè tot depèn de les alumnes.

- Doncs així segur que n'hi ha per llarg!