Albert Compte Riba
,
21/03/2016
Llibres

Feliu Formosa: “Crec que un poeta sempre pretén ser universal”

Proper, distès, narratiu, l'autor ens ha regalat una petita part de la seva biografia com a poeta i traductor
Feliu Formosa

Foto: 

Albert Compte Riba
Poeta, traductor, dramaturg, escriptor, director escènic, professor. Actualment té un dietari començat el passat 2015 amb unes 30 o 40 pàgines escrites. Enmig d'aquest treball ha publicat l'autobiografia 'Sense nostàlgia', ha traduït 'El professor Bernhardi' d'Arthur Schnitzler, obra que actualment es pot veure al TNC i publicarà en breu 'El meu piano blau', de la poetessa jueva alemanya, Else Lasker-Schüler, volum que portarà un pròleg signat per l'actual comissaria de l'Any Casas, Vinyet Panyella. Fa més de 10 anys que participa com a jurat en el Premi Jordi Domènech de Traducció Poètica i col·labora també en altres certàmens literaris. Repassem amb Feliu Formosa (Sabadell, 1934) alguns dels capítols de la seva obra com a poeta i traductor.
“Em centro en la paraula intèrpret, en la persona que ha traduït molt i que considera que tot és una interpretació”

- Al recull d'obra completa li vas posar 'Darrere el vidre', per què?
Se'm va acudir. Em va agradar la idea d'aquell que mira la vida des de darrere el vidre d'un balcó o una finestra, que té una vida contemplativa. Em va fer gràcia. No em vaig adonar que un poeta anterior, el Carles Sindreu té un llibre amb el mateix títol. Me'n vaig adonar després.

- L'estructura del poemari 'Immediacions' té algun motiu concret?
El llibre conté 250 poemes d'un sol vers i té l'origen en una obra del poeta comunista Ianis Ritsos, el qual en un sol mes va escriure uns 360 poemes mentre estava en una illa. Neix sobretot d'experiències viscudes i és un llibre imaginatiu, surrealista. A 'Immediacions', la meva poesia neix més aviat d'experiències viscudes a través de l'estudi i la comprensió de lectures, traduccions... d'absorbir discursos culturals més que no pas d'evocar directament experiències vivencials pròpies. En el 'Cançoner' sí que parlo de coses viscudes. Però per exemple, 'Per Puck' és un llibre molt mental, molt conceptual, amb poca participació sentimental, diguem-ne.

 - A 'Immediacions', Joan Casas et destaca un poema: 'Els anys van reafirmant-me en la tasca d'intèrpret'.
El poema no tracta de traducció, ni tampoc de creador o autor. Em centro en la paraula intèrpret, en la persona que ha traduït molt i que considera que tot és una interpretació.

- Una interpretació seria també la forma en què el poeta vol expressar un vers?
Sí, és una interpretació de la realitat.

- És una paraula molt precisa segons les diferents disciplines a les que et dediques.
Al teatre s'utilitza molt. He fet teatre, traducció, he estat professor de l'Institut del Teatre durant 25 anys, però la poesia ha estat el més important, la cosa més creativa i personal que he fet. De moment, ja fa uns anys que no me'n surt i si això segueix així voldrà dir que la meva obra de poesia haurà finalitzat. Dins el dietari que estic escrivint també hi haurà algun poema inèdit. D'aquesta forma mantinc una mica el contacte amb la poesia. En Miguel Torga, metge, es va passar tota la vida fent dietaris i en ells també hi incloïa poemes. Vaig agafar un fragment d'aquest autor per fer-ne una cita que obrís 'Centre de brevetat' que diu: “Les coses que un pobre portuguès ha d'inventar per tenir dos minuts de justificació”.

- Però aquí no hi ha com un neguit? Per què l'exercici creatiu ha de participar del fet de justificar-se?
Sí... voldria dir que costa molt, no? Les coses que has d'arribar a fer per obtenir un resultat amb el què et sentis justificat, com a persona. I això del “pobre portuguès” em va fer gràcia.

- Goethe defensava una literatura universal. Consideres que existeix aquest tipus d'obres o els llibres, pels temes que tracten són pertanyents, relatius al seu temps?
La meva intenció és que siguin peces universals. Hi ha una frase de l'Antoni Clapés que m'agrada que diu: “ser universal des de la humilitat”, no? Crec que un poeta sempre pretén ser universal.

- Com s'esdevé universal des de la humilitat? Que significa?
Que sempre comences a escriure molt des de zero. Des de la teva persona, des de tot allò que coneixes en la teva immediatesa i al mateix temps amb ambició, amb la intenció d'escriure alguna cosa, aconseguir expressar algun significat que pugui interessar al lector, amb el què s'hi pugui sentir identificat. Tinc un llibre on es resumeix bastant aquest enfoc que li vull donar a la poesia, on expresso els meus interessos sobre l'art i l'expressió cultural, és al 'Al llarg de tota una impaciència'.

- Cites sovint altres figures com Paul Éluard, Agustí Bartra, Bertolt Brecht, Beethoven...
De cites en tinc moltes. De Rilke també... Paul Éluard es un poeta surrealista, em sembla un poeta molt humà, molt pròxim... De Bartra m'he llegit ara 'Arbre de foc', fantàstic, amb un pròleg i anotacions de Sam Abrams. Amb l'Agustí Bartra érem veïns a Terrassa. Ens vèiem molt sovint. Va tornar de l'exili als 70. Amb un grup d'amics de Terrassa anàvem a casa seva i ens llegia els seus poemes. Un dia li vaig portar els deu primers poemes del meu primer llibre i li van agradar. Vam seguir mantenint el contacte. Vaig començar a escriure poesia, una mica per ell.

Durant l'entrevista | Imatge: Albert Compte Riba

- Quina altres autors t'han influenciat?
A mi m'han acompanyat en Joan Oliver -Pere Quart-, el qual era director literari de l'editorial Proa, per la qual jo feia de traductor. Era com un pare per mi, perquè era molt més gran. També vam acabar sent molt amics amb un poeta amb qui sí que m'hi sento molt identificat, que és en Joan Vinyoli. Ells tres conformen una mica la base i estan darrere dels motius pels quals jo escric poesia. Amb en Vinyoli ens ho llegíem tot. Quedàvem els dijous quan ell traduïa a Rilke i jo l'antologia alemanya de poesia dins la col·lecció 'Les millors obres de la literatura universal'. Ens trobàvem per dinar i després parlàvem de poesia, ens miràvem les traduccions. Amb en Bartra i la seva dona, l'escriptora Anna Murià, també ens vèiem cada setmana.

- On col·loques la teva poesia dins la literatura catalana?
La meva poesia passaria també per Maragall, Salvat-Papasseit, Màrius Torres, poetes pròxims. Autors que tenen una veu molt arrelada en la seva comunitat. En Salvat-Papasseit que és un poeta del poble, Maragall que també té aquesta cosa abrandada, apassionada. Més que la línia Riba o Foix. Tot i que els llegeixo perquè també m'interessen... I potser té alguna cosa de més intel·lectual, però la poesia que m'agrada està més en aquesta primera línia. En Riba és molt més difícil, Foix també. D'altra banda els meus llibres són molt diferents l'un de l'altre, començo molt des de zero i li dono a cada llibre una estructura formal diferent.

- Com són els teus inicis en el món de la traducció?
Vaig començar a traduir de l'alemany per guanyar-me la vida. Quan vaig acabar Filosofia i Lletres em vaig posar de professor en una escola per a nens, però ho vaig deixar córrer després de tres mesos. El poeta José Agustín Goytisolo, que era en aquells moments director literari d'una col·lecció de llibres d'art em va donar feina per traduir llibres de l'alemany. Més tard vaig treballar com a traductor per Seix Barral, Lumen i l'editorial Labor, sobretot. Per Lumen  vaig transcriure al català molta obra de Kafka: tots els dietaris, 'El procés', la 'Carta al pare'... Al principi tot era en castellà. Al 63 vaig traduir al català l''Òpera dels tres rals' de Brecht, una traducció en col·laboració amb el Pere Quart. Ell en va traduir la prosa i jo les cançons. Aquest autor ja m'havia interessat a la universitat, perquè em va caure a les mans 'Vida de Galileo', d'una editorial argentina.

- Com t'endinses en la literatura de Bertolt Brecht fins a coordinar-ne la traducció de tota l'obra complerta?
M'interessava el teatre popular i clàssic alemany: Büchner, Wedekind, teatre revolucionari, progressista. Tant a 'L'òpera dels tres rals', com la 'La Mare Coratge i els seus fills' o 'La bona persona de Sezuan', Brecht proposa aquest tipus de teatre, amb exemples vistos des de la distància cultural, tot i que avui en dia alguna de les peces, com per exemple 'L'òpera dels tres rals' hagin  perdut el seu caràcter revolucionari. De Brecht m'ha interessat molt la poesia. Ara, l'editorial Adesiara de Martorell, que la dirigeix en Jordi Raventós m'ha publicat 'Devocionari domèstic'. També va publicar-me un volum de l'obra poètica de Georg Trakl, un poeta austríac i en breu veurà la llum 'El meu piano blau', d'Else Lasker-Schüler.

- El darrer poema del darrer poemari el tanques amb una referència a la música, la qual ha d'ocupar el silenci que deixa el poema.
Amb Beethoven, sí. Li dono molta importància a la música en els poemes, també a la prosa poètica que apareix per exemple a 'Centre de brevetat'. Aquest llibre va ser curiós perquè en un principi volia ser un llibre de proses poètiques, però més tard hi vaig anar afegint els poemes... vaig anar-hi afegint una mica el què em demanava el llibre.

- Si posem en una balança el Dia Mundial de la Poesia o el Dia Mundial del Teatre ens decantaríem per algun?
Pel Dia Mundial del Teatre. Tot i que la poesia és tant important, em relaciono molt més bé amb el món del teatre i la gent del teatre. Hi ha més proximitat i segurament degut a això, a aquest contacte, la gent és més entranyable. El poeta viu més aïllat.

- Ens posaríem aquí a l'altra banda del vidre?
Sí, sí. He estat en algun assaig de l'obra 'El professor Bernhardi' i clar, són 14 actors, els conec a tots... Venen aquí a Igualada i després dels assajos es creen unes dinàmiques de grup que amb l'exercici de poeta no existeixen.

També et pot interessar