Marta Rius
,
22/04/2019
Llibres

Sabrina Akhtar: “Em declaro bastarda cultural”

L’autora berguedana denuncia els conflictes socioculturals que viuen a Occident les persones mestisses en la seva novel·la de ficció 'Bastarda'
Sabrina Akhtar, autora de "Bastarda"

Foto: 

Cedida
Sabrina Akhtar, autora de la novel·la 'Bastarda'
Acatar les tradicions culturals familiars. Romandre’n al marge sense empara. Viure a la cruïlla entre dos universos, l’oriental i l’occidental, té la seva pròpia identitat: la mestissa.
"Per a mi, una persona mestissa no té ni pare ni mare cultural"

Els conflictes socials derivats d’aquest xoc cultural són una realitat diària, que l’artista i activista Sabrina Akhtar (Berga, 1982) retrata a través de cinc personatges que viuen a Barcelona a la seva primera novel·la, 'Bastarda' (La Vocal de Lis, 2019). Un llibre de ficció basat en experiències reals que defensa el dret i la seguretat a escollir lliurement camins.

- Qui seria una bastarda?
La definició que li dono jo és una persona mestissa que no té ni pare ni mare cultural. No troba referents on veure’s reflectida, ni gent que “entengui” certs conflictes del seu dia a dia. Jo em declaro bastarda cultural.

- Què entenem per persona mestissa?
Persona mestissa és aquella que neix en un país amb pare o mare, o ambdós progenitors, d’origen estranger. Es pot criar (o no) en una dualitat cultural.

- La ficció t’ha servit per narrar els conflictes socials de persones a les que la ciutat deixa als marges?
Exacte. O persones que aparentment estan integrades. He teixit una catifa amb retalls de fotografies literàries de realitats molt properes barrejades amb ficció.

- Com interactuen les identitats religioses i culturals orientals, i diverses, amb l'hegemònica a Occident?
Les identitats religioses són tan variades i diferents que costa de fusionar-les amb l’hegemonia capitalista, però en alguns casos s’aconsegueix. Depèn del propi individu.

- Quines discriminacions diàries, conscients o no, exerceixen les persones blanques a les persones mestisses?
Quan s’adrecen cap a elles canviant l’idioma; que directament pensin que són forànies; que no s’inclogui aquesta diversitat en la identitat pròpia del país, entre d’altres.

- Sents que hi ha dos mandats convivint a la urbs: el de complir amb la tradició cultural familiar i el de complir amb la cultura cosmopolita?
Sí, en alguns casos. En segons quins guetos no cal ni complir la segona premissa. El més important és la tradició familiar.

- Existeix la llibertat per al diàleg i l’enteniment?
Depèn de l’interlocutor. Si les dues bandes posessin les dues oïdes -escoltant el doble-, i parlessin la meitat, segur que arribaríem a un enteniment.

- La criminalització de la migració no és un fenomen nou, però com la podem combatre des dels municipis?
Voldràs dir la criminalització de la immigració. Tot es combat educant. Fent xerrades a les escoles i instituts. I informant a pares i mares que han d'aprendre a ser més flexibles.

També et pot interessar