Durant l'etapa més crua de la Primera Guerra Mundial, dos joves soldats britànics, Schofield (George MacKay) i Blake (Dean-Charles Chapman) reben una missió aparentment impossible. En una carrera contra rellotge, hauran de creuar el territori enemic per entregar un missatge que evitarà un mortífer atac contra centenars de soldats, entre ells el propi germà de Blake.

Claude i Marie Verneuil, que van passar un mal moment quan van haver de fer-se a la idea que les seves quatre filles es casaven amb marits d'origen estranger, tot i que van acabar acceptant-ho, travessen de nou una crisi. Els quatre gendres, Rachid, David, Chao i Charles, han decidit marxar de França per motius diferents. Els Verneuil es veuen ja vivint a l'estranger...

El superespia Lance Sterling i el científic Walter Beckett són gairebé pols oposats. Lance és tranquil, afable i cavallerós. Walter no. Però allò que li falta a Walter d'habilitats socials ho compensa amb enginy i inventiva, amb què crea increïbles artefactes que Lance utilitza en les seves èpiques missions. Però quan els esdeveniments fan un gir inesperat, Walter i Lance de sobte han de confiar l'un en l'altre d'una manera completament nova. I si aquesta estranya parella no pot aprendre a treballar en equip, tot el món estarà en perill. Adaptació al llargmetratge del curt d'animació homònim, dirigit i escrit per Lucas Martell el 2009.

Jojo "Rabbit" Betzler (Roman Griffin Davis) és un jove i solitari nen alemany, membre de les Joventuts Hitlerianes, que veu el seu món cap per avall quan descobreix que la seva jove mare Rosie (Scarlett Johansson) amaga al seu àtic un nena jueva (Thomasin McKenzie). Amb l'única ajuda del seu millor amic imaginari, un nen una mica idiota, Jojo haurà d'enfrontar-se al seu cec nacionalisme.

Quan el súper intendent de bombers, Jake Carson (John Cena) i el seu equip d'elit d'experts bombers (Keegan-Michael Key, John Leguizamo i Tyler Mane) acudeixen al rescat de tres germans (Brianna Hildebrand, Christian Convery i Finley Rose Slater) durant un incendi forestal, se n'adonen ràpidament que cap capacitació podria preparar-los per a la seva feina més desafiant fins el moment: ser mainaderes. Incapaços de localitzar els pares dels nens, els bombers tenen les seves vides, feines i fins i tot la seva caserna de bombers cap per amunt i aprenen ràpidament que els nens, com els incendis, són salvatges i imprevisibles.

Turuleca és una gallina singular. El seu peculiar aspecte provoca les burles de la resta del galliner, fins que un dia, Isabel, una exprofessora de música, la porta a viure a la seva granja. Allí, feliç i en harmonia, la gallina descobreix el seu gran talent ocult amb l'ajuda d'Isabel: Turuleca no només pot parlar, sinó que canta com mai has sentit cantar una gallina!

Lis és una adolescent que somia en convertir-se en artista de circ i sortir del seu poble, tot i que sap que per aconseguir-ho haurà de lluitar-ho durament amb els seus pares. És estiu i Lis es passa el dia jugant als carrers del poble amb les seves amigues i flirtejant amb el seu xicot, uns anys més gran que ella. La falta d'intimitat i el xafardeig constant dels veïns obliguen a Lis a portar aquesta relació en secret per a que els seus pares no ho descobreixin. Però aquest estiu idíl·lic arriba al seu final i, amb l'inici de la tardor, Lis descobreix que està embarassada.

Amy, Jo, Beth i Meg són quatre germanes adolescents que s'embarquen en unes vacances amb la seva mare, però sense el seu pare, un evangelista itinerant. A mesura que travessen l'estat de Massachusetts, de ple en una Guerra Civil, descobreixen l'amor i la importància dels llaços familiars.

Richard Jewell era un guàrdia de seguretat dels Jocs Olímpics d'Atlanta 1996 que va descobrir una motxilla amb explosius en el seu interior i va evitar un nombre més gran de víctimes en ajudar a evacuar l'àrea poc abans que es produís l'explosió. En un principi se'l va presentar com un heroi la intervenció del qual va salvar vides, però posteriorment Jewell va passar a ser considerat el sospitós número u i va ser investigat com a pressumpte culpable.

L'Aida dels nostres pares, dels nostres avis o dels nostres besavis. Tornen els decorats hiperrealistes de Josep Mestres Cabanes, realitzats en 1945 i que mostren amb tot el seu esplendor la gran escola de l'escenografia catalana. Sempre al servei de la pompositat -però també del intimisme- de l'antepenúltima òpera de Verdi, els decorats de l'artista de Manresa segueixen la tradició de l'historicisme sense caure mai en el kitsch.

Amb Aida, Verdi de 58 anys demostrava la seva força gegantina i la seva saviesa musical i teatral en escriure un drama intens, una òpera sobre el triangle amorós que condueix a Aida, Amneris i Radamés a plasmar la passió, l'amor i l'odi fins a les últimes conseqüències. El rerefons de l'antic Egipte -la òpera va ser escrita per celebrar la inauguració del canal de Suez- és l'excusa per tractar la temàtica amb grans escenes simfonicocorals, sense oblidar les magnífiques àries que recorren l'extensa partitura.

Debut de la soprano nord-americana Angela Meade al Liceu.