Sergio (Mario Casas) viatja a Utrecht amb la seva família per a assistir a un partit de futbol. Abans d'agafar el vol de tornada a Barcelona, pateix un atac de pànic i decideix quedar-se a Holanda. Incapaç de donar una explicació lògica als seus, talla el contacte amb el seu passat.

A partir d'aquest moment, haurà de sobreviure sense diners, sense casa i sense parlar l'idioma, i en la seva lluita per sobreviure en un entorn desconegut, haurà d'enfrontar-se a les seves pors més profundes i trobar la força per a reconstruir-se des de zero, buscant la seva veritable identitat.

La pel·lícula retrata el pas a l'adultesa de Jone, una jove de vint anys que experimenta el seu primer amor mentre el Parkinson del seu pare avança de manera inesperada, alterant l'estabilitat emocional i quotidiana del seu entorn familiar. 

En plena Setmana Gran de Bilbao, una ciutat en efervescència, Jone es mou entre l'eufòria de sentir-se invencible al costat d'Olga -una relació que desperta en ella noves formes de desig i llibertat-, i el rebuig cap a la forma en què el seu aita enfronta la malaltia, amb una actitud que li resulta incomprensible i dolorosa.

Entre focs artificials, rituals festius i silencis difícils, Jone comença a enfrontar-se a preguntes que mai s'havia fet. Aquests moments marcaran un estiu clau, un punt d'inflexió on la innocència comença a esquerdar-se, i on, per primera vegada, s'adona que la nena que va ser està quedant enrere, donant pas a la dona que està començant a ser.