Inclinats sobre un gran foli en blanc en algun lloc entre Montmartre i Saint-Germain-des-Prés, els autors Jean-Jacques Sempé i René Goscinny donen vida al petit Nicolás, un nen rialler i entremaliat. La seva és una infància alegre, plena de jocs, diversió, bromes, aprenentatge, complicitat, baralles i càstigs.

En ser mare i arran de la mort del seu germà, Sofia torna a casa seva 10 anys després d'haver marxat: l'única casa del poble que té pou d'aigua, i que permet mantenir l'hort i el bestiar. 

Allí es retroba amb el seu pare, Gabriel, que està malalt i a punt de morir a causa d'una vacuna inoculada fa 25 anys. I no és l'únic. N'hi ha molts com ell, ja que a causa de la crisi climàtica i a la superpoblació, un govern feixista impulsa la política del fill únic, condemnant a tot aquell que en tingui més d'un a una mort programada (injectant la vacuna Saturn25). Però Gabriel no va poder triar: la malaltia del seu fill gran, Xavier, els va portar a ell i a la seva dona (que va morir en el segon part) a engendrar una criatura que pogués salvar la vida del seu primogènit, Sofia.

En aquesta distòpia, Sofia es debat entre el seu passat, el present i el futur. Però lluita per aconseguir un dels antídots que el nou govern ha posat en marxa per a parar els efectes del verí. A mesura que passen els dies, Gabriel va degenerant el seu estat de salut, obrint incògnites sobre el passat de la seva família, mentre la població es rebel·la per la falta d'aigua.