Jump to navigation
Ester Quevedo (Madrid, 1993) planteja la ‘Carta blanca a…’ amb una formació de quintet en la que el seu piano estarà acompanyat per la trompeta d’Óscar Latorre, el trombó de Vicent Pérez, la bateria de Roger Gutiérrez i el contrabaix de Pau Sala. La pianista prioritza el ritme, els intervals i els colors tímbrics en la seva proposta musical, que crea a partir del joc entre aquests elements. ‘Carta blanca a…’ ha obtingut aquest any el premi al millor treball discogràfic de l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya. El concert d’Ester Quevedo tindrà lloc el dissabte 22 de juny, a les 22:30h, al Teatre de l’Aurora d’Igualada.
- Com et sents amb aquesta Carta blanca de l’Estival de jazz?Estic molt agraïda per aquesta oportunitat perquè em permet presentar les meves composicions, gravar per primer cop un disc i que sigui amb tot de temes propis fets especialment per a l’ocasió. Crec que és una gran oportunitat per a animar-se a composar amb més constància de la que ho faria si no tingués una meta tan clara. I animar-se a gravar, tenint en compte que a vegades costa una mica fer aquest pas.
- Com és el teu dia a dia?Treballo de professora a escoles de música i a una escola. Tinc aquest projecte i un altre projecte de trio, amb contrabaix i bateria. El meu dia a dia és anar fent la meva música mentre ho compagino amb la feina de professora. Vull seguir avançant amb la meva pròpia música i anar fent projectes personals.
- Ara et pregunto una cosa que sol ser difícil de respondre: com definiries la teva música?A mi m’agrada molt jugar amb el ritme. Per a mi és el més important de la música. També m’agrada jugar amb la intervàlica, combinar diferents intervals. I combinar també un mateix element de diferents maneres. M’agrada que la meva música sigui com un joc. No sabria que més dir-te…
- Em pots parlar també de les teves influències i de la música que t’agrada escoltar? M’agrada escoltar música molt variada. Però sí que tinc vàries persones que està clar que m’han influenciat bastant. Sobretot són pianistes: Thelonius Monk, Lennie Tristano, Bud Powell… entre d’altres. I després també altres instrumentistes que no són pianistes però que escolto bastant perquè m’encanten, com els saxofonistes Wayne Shorter i Ornette Coleman.
- Com veus el món del jazz actualment? Comencem per Barcelona. Aquí a Barcelona crec que cada cop hi ha més gent que fa jazz. Influeix molt el fet que hi ha molts conservatoris superiors on formar-se. Cada cop hi ha més gent jove a l’escena. I, a més, penso que hi ha molta gent que fa música molt personal, amb un so especial. Hi ha molta gent que m’està servint de referent en el meu dia a dia: m’encanta escoltar-los i anar als seus concerts. Tenim molta sort de tenir els músics que tenim aquí.
- I més enllà de Barcelona? Tampoc no ho conec molt. Però sí que hi ha cada cop més varietat i més músics que experimenten amb diferents tipus de música i ho introdueixen en el jazz.
- Hi ha moltes propostes interessants. Però, després, com s’arriba al públic? Com ho veus?Al final el més important és poder transmetre amb la música. Per molt que siguin estils variats o més experimentals, poden arribar a transmetre al públic. Hi deuen haver tants factors que condicionen que aquella música arribi al públic…
- El dissabte, a l’Estival, com serà la teva proposta?És una formació de quintet: piano, trombó, trompeta, bateria i baix. Tot són composicions pròpies que he anat fent per a l’ocasió. Han estat idees que se m’han anat acudint i amb les que jugat, sobretot amb el ritme i els intervals, com et deia abans. També he jugat amb els timbres dels instruments. M’agrada molt que sigui un quintet per poder jugar amb diferents colors tímbrics.
- T’inspira la pròpia música o també el teu entorn, la vida…?A vegades els meus sentiments, que em senti d’una determinada manera, fan que se m’acudeixin unes idees enlloc d’unes altres a l’hora de composar. L’estat d’ànim o el que has viscut darrerament influeixen segur.
Web Estival de Jazz
