Anaïs Vila

Foto: 

Cedida

Anaïs Vila: "A 'Contradiccions' em critico i ens critico la manera que tenim de viure actualment"

La cantautora i cantant santpedorenca, Anaïs Vila, publica el seu nou àlbum 'Contradiccions'
Bet Altarriba
,
05/02/2020
Música
Anaïs Vila (1988) és una cantautora i cantant catalana nascuda a Santpedor. Quan tenia sis anys, l'Anaïs ja va començar els seus passos musicals a l'Escola de Música de Santpedor, realitzant estudis reglats de música clàssica. A partir dels 16 anys, va començar a fer versions en directe, a duet, i després de passar per diversos grups de versions; cap als 22 anys va començar a compondre, fins que als 24 va decidir produir el seu primer disc. Després del primer disc, tenia ganes d'estudiar més música moderna i ho va compaginar, paral·lelament, fent tècniques de cant vocal. Ha publicat 'Entre els dits' (Temps Record, 2015) i 'Fosc, cançons per veure-hi clar' (Temps Record, 2017), alhora que ha format part de les Wom's Collective, un projecte musical liderat per Clara Luna i Laia Fortià, i juntament amb Magalí Datzira i Gessamí Boada. El passat mes de gener va publicar el seu tercer àlbum en solitari 'Contradiccions' (Temps Record, 2020) i ara, dimecres 15 i dijous 16 de juliol, el presenta al Kursaal Manresa.

- Anaïs, com neix la teva passió i vinculació amb el món de la música?
Des de molt petita. De fet, a casa meva, em van apuntar als sis anys a l'Escola de Música de Santpedor. Així que la meva vinculació i passió va anar naixent a poc a poc. A casa s'escolta molta música i la meva cangur era la meva tieta, música de la família, ja que és clarinetista. El món artístic sempre hi ha estat present a casa meva. De menuda ja vaig començar a cantar a la coral de l'escola; i no va ser fins a l'adolescència que ja vaig entrar al món professional. És una passió que s'ha anat forjant des de petita; per una banda, el meu entorn familiar em va obrir les portes perquè gaudís de la música com a públic, com a oient; però paral·lelament, la meva família m'obria les portes al món de la música en si, però també a la passió, fins que la meva vida em porta a professionalitzar-me.

- Just acabes de presentar el teu nou últim disc, 'Contradiccions'. Què hi escoltarem? Per què 'Contradiccions'? En tenim moltes, la nostra societat?
En el meu nou disc, hi escoltareu 11 contradiccions. En alguns dels temes, aquest aspecte, s'hi veu més clar. D'altres, la contradicció hi és més amagada. N'hi ha diverses en tot l'àlbum, no és que jo hagi definit 11 contradiccions diferents, sinó que són cançons en les quals, quan parlo i quan m'expresso, apareixen diverses contradiccions de la vida. És un disc que sobretot em critico i ens critico la manera que tenim de viure actualment, a grans trets. Però sobretot, jo crec que hi ha força crítica social perquè una mica em queixo o em saben greu el materialisme i l'egoisme en què vivim. És a dir, com ens mirem molt el melic, mentre al nostre entorn hi passen moltes coses. Tan bones com dolentes, però moltes vegades no les veiem ni passar perquè estem absorts mirant-nos a nosaltres mateixos. I a la vegada, la contradicció que se'm genera a mi, d'estar bé amb allò que faig i adonar-me que al meu voltant passen coses que no estan tan bé. I com vius amb això i viceversa: com a vegades les nostres coses no estan tan bé per sentiments i ens ofusca la resta. I he volgut transmetre tot això. El fet de pensar en 'Contradiccions' no ha estat volgudament, ja que va ser després d'anar tenint les cançons, perquè quan escric, no penso massa amb què vull dir. Deixo que em surti, i llavors, quan ja havia escrit algunes idees o estrofes, em vaig adonar que la tònica general era aquesta dualitat, de moltes vegades estar vivint una cosa i sentir una altra a la vegada, i adonar-me que estava parlant molt de contradiccions. I per tant, vaig pensar que definia molt bé el disc. En tenim moltes a la societat, però també són necessàries. Ens fa avançar perquè ser conscients que en tenim, ens fa prendre decisions més conseqüentment. A vegades, les contradiccions també ens serveixen per justificar-nos.
 

La cantautora Anaïs Vila | Foto: Violeta Batista

- Com ha estat la producció d'aquest nou disc?
Ha estat un procés molt bonic i totalment previ a la gravació. He treballat amb dos amics músics que entre ells no havien treballat mai junts, ni tampoc tocat. Jo sí que amb ells hi havia treballat de forma diferent, són l'Andreu Moreno i el Pep Soler. Tots dos tenien ganes de formar part del procés i ens vam ajuntar. Ells han fet els arranjaments del disc i tota la preproducció. Ha estat un procés d'anar llençant idees i després d'anar-ho construint, d'anar afegint detalls, i que tot anés prenent una unitat com a disc, una unitat sonora amb un caràcter especial. Han aconseguit una cosa molt difícil i és que sigui un so molt únic: no hem anat a buscar una imitació de res, sinó que s'ha anat trobant un so per aquest disc, molt especial i que a la vegada mantingués l'essència de les cançons, que hi hagués molt espai, que hi hagués aquest diàleg amb certa intimitat perquè les meves cançons en tenen molta. També el fet d'afegir-hi elements més electrònics, com els sintetitzadors -d'un so molt més modern- i que vestissin igualment i que no perdessin la intimitat de les cançons. Crec que ho hem aconseguit, estic molt contenta amb aquest nou disc perquè veig que faig un pas endavant amb moltes coses, sobretot en la part sonora. Vaig ser molt feliç treballant-hi i els hi agraeixo profundament tota la feina que han fet perquè hem fet un producte preciós.

- Cada disc, cada peça o cada cançó és un bocí d'Anaïs Vila?
Sí, sempre les meves cançons són molt meves. Tot i això, pensar prèviament què escriure o compondre no em funciona massa perquè si no deixo que surti de mi, després no m'hi reconec i llavors no m'ho acabo de creure. I és clar, fer-ho servir dins d'un producte tan meu com és el meu projecte -que per això també el firmo amb el meu nom-, doncs no m'hi encaixa. Els temes són molt meus i tenen molts bocins meus. En el cas de 'Contradiccions', evidentment són les meves, que també les de la societat però vistes des del meu prisma. Tot és molt meu, menys l'últim tema que és un poema de l'Anna Gual, tot i que jo el vaig musicar prèviament abans de saber de què parlaria el meu disc. Ella em va demanar si ho volia musicar per quan va presentar el seu llibre, i va ser fantàstic fer-ho i tenia aquesta cançó i vaig pensar que hi havia de ser al disc perquè exemplifica grans contradiccions de la humanitat; i em va venir molt de gust tancar el disc amb aquest tema perquè és un poema preciós i que té molta, molta força. L'Anna escriu molt bonic i molt profund.

- Què necessites per inspirar-te?
No necessito massa res, suposo que tenir la ment oberta perquè a mi em venen idees fent coses molt diverses: com estar al cotxe, caminant... Suposo que al final necessito intimitat per inspirar-me i estar connectada a mi mateixa. Així i tot, moltes vegades em passa quan llegeixo, miro una obra de teatre o escolto un concert perquè estic emocionada, i llavors em vénen moltes ganes de crear. Aquest disc l'he compost a Barcelona, als matins, al menjador i amb el meu gat. Hi ha una cançó que parla del gat i que és un petit homenatge perquè hi ha sigut present en tota la composició del disc. Però les idees surten aleatòriament i quan em surten, però també t'hi has de posar perquè et surtin les coses. Tot i això, jo faig molt de cas a les meves intuïcions perquè les cançons que n'estic més orgullosa o que més perduren en mi, al llarg del temps, són les que em surten a raig, molt ràpidament.

- Han passat cinc anys des del teu primer disc. Com valoraries la teva evolució?
Valoro la meva evolució perquè és real. Tinc la sensació que canto, escric i toco millor. M'agradaria pensar que estic en constant evolució i en constant aprenentatge, sobretot. Si ho segueixo fent és perquè m'agrada molt i perquè tot el procés el gaudeixo, però també perquè m'aporta aprendre moltíssimes coses. I a part, he après molt de tots els altres processos que no es veuen, com les gestions; i també pel camí he trobat persones que m'han ajudat i m'ajuden molt i que segurament sense elles no estaria on sóc. Però m'agrada perquè durant aquests cinc anys, noto que evoluciono i segueixo aprenent i que també segueixo tenint recompensa de públic: gent que hi és des del primer disc, i gent nova, que potser entra en aquest nou disc. M'agrada molt el que faig ara perquè crec que encaixa molt amb qui sóc jo.

- Quan realitzaràs els propers concerts?
Ara mateix tinc dos concerts de presentació. Un és el 22 de febrer, al Festival BarnaSants que en farem la preestrena oficial del disc, en format trio i m'hi acompanyaran l'Andreu Moreno i el Pep Soler. És molt bonic poder-ho fer en el marc d'aquest festival, ja que el segon disc també hi vaig ser amb l'EP que vam treure amb el Gerard de Pablo; i el fet que vulguin que hi torni, doncs a mi em fa molt feliç. És un espai que abraça molt la música d'autor, i a més és fantàstic que hi tinguin cabuda diferents espais i formats. Ho farem al Centre Cultural Albareda i en tinc moltes ganes. El següent, que serà la presentació oficial i que la farem amb banda, serà al Teatre Conservatori de Manresa -dins la programació del Kursaal- i estic molt contenta també de tornar-hi a ser, ja que hi he presentat els meus dos altres discs. Espero que sigui una nit molt màgica perquè fer-ho al Bages -que és on tinc el meu públic que m'hi acompanya des dels meus inicis- em fa molta il·lusió. Ara estem planejant la gira que vindrà i que a la vegada, puguem anar a llocs on no hi hem anat mai, i tornar a repetir d'altres.

- D'altra banda, també formes part del col·lectiu Wom's Collective. Què significa per a tu formar-hi part?
Amb les Wom's ha sigut fantàstic perquè és un projecte completament diferent del meu. N'estic aprenent moltíssim i per a mi és una de les claus perquè hi sigui perquè hi trobo unes molt bones persones amb qui ens entenem moltíssim i molts bons músics. Hi estic molt bé a nivell personal, i a part, hi aprenc molt com a músic. És un estil molt diferent perquè és un pop més "jazzístic". Vam gravar el disc les cinc i ara serem les quatre perquè la Gessamí ha volgut centrar-se més en el seu projecte personal com a cantautora; i ens basarem a presentar aquest disc perquè és un projecte molt col·lectiu.

Anaïs Vila
Dies 15 i 16 de juliol, 20h
Manresa

Més informació: 

A

També et pot interessar