Ramon Prats: “Un disc de free-jazz és un món a part”

Després d'una gira per Rússia, Duot publicarà la seva quarta entrega a principis del 2017

Albert Compte Riba

11/10/2016

Música

El passat 22 de setembre tornaven d'una gira de 10 dies que els va dur a Sant Petersburg, Moscou i altres indrets de Sibèria, on el duet català ha presentat el seu projecte, mescla de free-jazz i música clàssica contemporània europea. El saxofonista Albert Cirera (Igualada, 1980) i el bateria Ramon Prats (Banyoles, 1979) es troben a les portes de la gravació del seu quart llarg, amb la col·laboració del guitarrista dels The Ex, Andy Moore, i acompanyats del segell igualadí Repetidor, després d'haver editat 'Duot' (2008), 'Cactus' (2012) i 'Live at Jamboree' (2014). Enrere queden els tres anys en què el duet tocava cada dijous al vespre a la sala Robadors 23 de Barcelona, on van aprendre a escoltar-se mútuament per encavallar so rere so, melodia rere melodia, ritme rere ritme. El ventall de possibilitats sonores s'ha estès i Duot es troba a la cerca de nous horitzons.

Albert Cirera: "Si en un concert preguntes a cada persona del públic què ha vist o què ha entès segur que cada persona haurà viscut un món completament diferent"

- Com va anar la gira per Rússia?
R.P.: Molt bé! Ens hi hauríem quedat més dies. Vam tocar a Sant Petersburg, Moscou i vam fer un tour petit de tres dies seguits per Sibèria. Per arribar-hi vam fer un viatge de 5 hores en autocar. No sabíem com ens trobaríem els locals en aquell indret, ni si vindria molta gent. Vam tenir molt públic i les persones que venien estaven avesades a aquesta música.
A.C.: Tot i així, Sibèria és molt diferent de Sant Petersburg i Moscou.

- Per què?
R.P.: Moscou i Sant Petersburg són ciutats més europees. La gent té un tarannà proper al d'aquí i Sibèria és Sibèria. És difícil de descriure.
A.C.: És un altre món. És la Rússia profunda.

- Com surt el projecte de girar per Rússia?
R.P.: Va ser una casualitat.
A.C.: A partir d'una gira que fèiem per Portugal el 2014. En un dels concerts a Porto, va aparèixer un noi rus que es trobava allà de vacances. Es va presentar, ens va comentar que era contra-baixista i ens va oferir la possibilitat de fer una gira pel seu país. També uns mesos després vam conèixer l'Alexander Markvart, un guitarrista de Sibèria que estava de gira per Europa. Al cap d'un any ens vam decidir a enviar-los un correu, del correu es va fer una bola de neu i d'uns concerts hem acabat amb una gira entre mans.

- Quants dies vau estar? Dues setmanes?
R.P.: Deu dies.

- Tenint present la vostra música, considereu que les vostres composicions s'apropen a un estudi del so dels instruments?
R.P.: Depèn, la vessant que té més herència del jazz beu de les seves arrels i dels seus sub-estils. D'aquí va venir el free-jazz. En aquest sentit, simplificant-ho molt, hi ha la melodia o el ritme. Després, també agafem una corrent com és la de la música clàssica contemporània europea que agafa més aquest sentit d'estudi. Depèn de com ens movem més cap a una o altra banda.

Ramon Prats i Albert Cirera en un dels concerts a Rússia | Foto: Alexander Markvart

- Els vostres temes comencen de-construïts i a partir d'aquí apareixen melodies i composicions que després torneu a desfer.
R.P.: Això és improvisat. Depèn de com, totes les estructures que es puguin generar a vegades apareixen i a vegades no. Poden sortir estructures més convencionals, on apareixen melodies en què l'orella s'hi pot agafar o a vegades surten més aviat sonoritats. No ho tenim preestablert.
A.C.: Potser vist des de fora, si t'escoltes els discs pots trobar un estil de Duot, però nosaltres ni ens hem plantejat tenir un estil, ni ho hem parlat. Cada disc varia molt.

- Treballeu primer amb partitura i després improviseu a sobre?
R.P.: Al principi, per generar aquestes situacions on crear, ens les provocàvem. Si ens dèiem: "ara toquem lliurement". Aleshores de seguida sortia bé. Però a mesura que avances perceps les parets que tu tens, ja sigui per qüestions tècniques, conceptuals, estilístiques. Per poder treure aquestes barreres i anar un poc més lluny ens inventàvem exercicis, jocs o melodies que anaven en aquest sentit. Però aquests exercicis ja fa uns 8 anys que no els fem.
A.C.: L'exemple d'això és el primer disc. En ell hi vam gravar un resum de tota la primera part del que volíem expressar en les peces. Tocàvem a partir d'idees o melodies que havíem tingut. Eren coses pensades però interpretades de forma molt lliure. A partir d'això vam evolucionar i ara ni assagem. Toquem i ja està. La cosa està en agafar confiança de l'un amb l'altre.

- Considereu que partiu de recursos minimalistes?
R.P.: És molt difícil de dir això. Depèn de cada situació i a la vegada jo no sé com l'Albert entén què està tocant. En aquest sentit, quan l'escolto i toco a partir d'una proposta seva és a partir de com jo ho escolto i ho interpreto a la meva manera per actuar segons el que crec.
A.C.: És un escoltar constant. Un escolta, l'altre proposa, d'aquí en pot aparèixer un fragment que als dos ens agrada i ens hi dirigim, però és tot molt intuïtiu i hi ha dies que surt millor i altres en què no surt tan bé.

- Així, la vostra música es podria entendre com a converses, discussions, bromes...
R.P.: Sí, totes les variants poden aparèixer en un moment donat.
A.C.: Al ser una forma d'expressió oberta, el receptor té tota la llibertat per interpretar. Si en un concert preguntes a cada persona del públic què ha vist o què ha entès segur que cada persona haurà viscut un món completament diferent. I això és guai. Després igual ens ho pregunten a nosaltres i no té res a veure (riu).

- Treballeu imitant sons d'animals, d'objectes o d'elements de la natura?
R.P.: No, jo personalment no.
A.C.: Fa temps, alguna vegada ho havia fet. És com un llumí, un recurs que et serveix per començar i a partir d'allà escoltar què ens estem dient amb els instruments.

El duet de free-jazz picant i tocant | Foto: Cedida.

- Abans parlàveu de límits que us trobeu quan toqueu. Treballeu sobre aquests límits per trobar nous recursos i composicions?
R.P.: A vegades estàs collant molt els caragols i d'aquests moments en surten coses que no t'hauries imaginat mai. I això és de puta mare. Ara, el perill de forçar la improvisació d'aquesta forma és enrocar-te en una situació que no porta enlloc, que es fa pesada i tot el que s'havia generat de bo durant la improvisació es perd. És com quan mires molta estona la cara d'algú, fixament, i de com la comences a veure diferent.
A.C.: Racionalment ho havíem fet al principi de tot, quan quedàvem per assajar. Fem una música que més que estudiar-se es toca. Per exemple, provava de tocar el saxo fort, durant una llarga estona i buscava límits aquí. O també, buscàvem un motiu, el manteníem i ens deixàvem dur, a veure on ens portava. Ara aquests processos s'han tornat inherents a les actuacions.

- Al primer disc us definíeu com a una persona que pica i una altra que bufa. Us heu mantingut en aquells principis?
R.P.: Potser s'ha difuminat més, no? (riu). Hem deixat enrere els rols preestablerts. És com el futbol modern on ara els jugadors van permutant les posicions.
A.C.: Al principi tot era ritme i melodia. A partir d'aquí cercàvem totes les combinacions que podíem. Ara el ventall s'ha estès. Per exemple, a Sibèria hem fet altres coses.
R.P.: Hem fet coses molt de l'altre.
A.C.: Exacte. Fèiem una impro totalment abstracta, amb molt so com a ingredient, com un quadre de Pollock, que durava uns 15 minuts o així i, després, el tema següent era més rítmic, tribal. Des de fora, no saps qui està fent quin so, per exemple, quan treballes els instruments pensant en el timbre i potser no saps si ho està fent el Ramon o jo. És un tot.

- Amb el free-jazz els temes gravats serien un principi dels concerts en directe?
R.P.: Es diu molt que és una foto del moment. Davant la qüestió de gravar música que en realitat és improvisada i quin sentit té enregistrar-la o quin valor té, es pot dir que és una música en constant evolució d'un mateix i de la música en sí i enregistrar-ho està bé per aquest motiu, per fer una foto d'un moment. No és com un grup de pop que s'està molt temps composant unes cançons, les enregistren, les post-produeixen i finalment, les toquen en directe. Un disc de free-jazz és un món a part. Presentes un moment del que estàs treballant i tires endavant.

- Quan teniu previst treure un altre disc?
A.C.: Al gener o febrer del 2017 traurem el quart àlbum amb la col·laboració de l'Andy Moore, guitarrista dels The Ex.