Jump to navigation
- La teva feina ha obert les portes del món de la moda a moltes persones que abans s'escapaven dels paràmetres imposats... No em considero un referent com a tal, tot i que sí que és veritat que vaig ser de les primeres en començar a obrir camí. Tot i això, el sector encara va molt endarrerit. A les models trans ens solen utilitzar per a la setmana del Pride i després ens diuen adéu la resta de l'any. I és perquè, en general, no veuen més enllà de que siguem transsexuals. Crec que les qualitats que tinc com a model van més enllà de ser trans i, al final, sembla que les marques només vulguin l'etiqueta i deixen de banda la professionalitat en si. - En general segueix sent un món artificial i fred, el de la moda. No deixes de ser un producte per a ells. A les noies cis models les volen pel seu físic i a nosaltres només per ser trans. - Tot i això, sembla que en els últims anys s'aposta més per la diversitat. Es vol canviar realment el paradigma o és per silenciar les crítiques?Per part d'algunes marques hi ha intenció d'evolucionar, però que ho facin realment bé n'hi ha molt poques. La resta pugen al carro per fer callar les crítiques. Un dels exemples que més m'agrada és el de Fenty de Rihanna, perquè aquesta marca sí que dona feina a les persones per ser magnífiques. Per ser model has de ser divina, independentment de si ets trans, curvy o et falta un braç. En aquest concepte està la inclusió real.- Com vas començar en aquest món?Com qui no vol la cosa. Jo treballava de nit i em vaig crear el meu personatge, molt cridaner i relacionat amb la moda. I va ser treballant quan vaig conèixer fotògrafs que em van fer algunes sessions de forma desinteressada. I aquests treballs van acabar arribant a dissenyadors professionals.- Canviant de tema, a través del teu Instagram lluites contra tabús i estereotips explicant com vius el teu dia a dia. Què et motiva a fer aquests trans diaries?Ara sóc jo qui resolc dubtes, però abans també me'ls han resolt a mi altres amigues a qui em passava els dies preguntant. Tota aquesta informació no està en una plataforma i, tot i que Internet és molt ampli, sempre va bé una opinió real abans d'un canvi com pot ser aquest. Penso que és important transmetre als meus seguidors l'experiència del postoperatori, que segueix sent un tabú. Molta gent m'ha escrit donant-me les gràcies.- Què va significar per a tu el trànsit?Va ser com trencar una barrera. Vaig estar tants anys bloquejada i quan realment vaig donar el pas va ser molt revelador. També he de dir que, com tot, té els seus punts forts i febles, ja que és un canvi bastant fort, però en general ha sigut molt positiu.- Ara parles també de temes com el plaer després de la cirurgia. Creus que sempre tindràs alguna cosa per explicar?Me n'estic adonant que cada mes que passa estic molt millor i les sensacions també es van estabilitzant. I sí, crec que el món del plaer, per exemple, és molt extens i puc seguir aportant moltes coses. A més, si mai em faig més intervencions, no dubtaré en compartir amb la gent com evoluciona tot.- Ho vius igual personalment que davant la pantalla?La veritat és que molta gent m'ho pregunta i sí, sóc exactament igual a la vida real que a les stories d'Instagram. Puc cuidar alguna cosa del llenguatge, però en general no tinc filtre i procuro ser transparent com una gota d'aigua.- Sembla que en els últims temps estem en constant aprenentatge sobre el gènere, la diversitat sexual, la identitat de gènere, i molts altres conceptes que ens ensenyen a entendre el món. Però encara queda camí per recórrer...Sí. Tu pots tenir tots els dubtes que vulguis, però ara ho tenim tot a un simple clic d'ordinador. A més, a les escoles i instituts es prepara als professors per abordar tot tipus de situacions, el que també és molt positiu.- Fa uns anys era més complicat, suposo.Jo tirava de referents de la televisió. Quan vaig començar a treballar al món de la nit vaig conèixer noies trans de veritat, que no tenien res a veure amb la Veneno i les altres que sortien a la televisió. I, per descomptat, a l'institut i a l'escola tampoc em van explicar mai res. - Quan te n'adones que estàs en un cos que no et correspon?És una cosa que saps de sempre, però en el meu cas ho vaig anar bloquejant. Al meu entorn es veia com una cosa negativa, quan sortia a la televisió alguna persona transsexual sempre hi havia pel mig algun comentari despectiu i la resposta que genera això en un nen petit és totalment negativa. Però he de dir que després, quan diguem que vaig sortir de l'armari, la meva família em va donar tot el seu suport.- I ara que has superat el pas de l'operació, com et sents?Súper bé. Abans el meu cap només pensava en l'operació i, ara mateix, s'han obert mil portes i nous projectes. Vaig atabalada. - També t'ha aportat seguretat en l'àmbit professional.Evidentment. Abans era incapaç de pensar en res més enllà de l'operació, m'absorbia tots els pensaments. Ara tinc moltes coses en ment, però són gairebé tots a llarga durada. - Projectes al voltant del trànsit?Vista la resposta que he tingut a les xarxes socials m'interessaria fer un projecte fotogràfic entorn la vagina transsexual. Durant el procés me n'he adonat que la gent té molta curiositat, per això m'agradaria treballar en una exposició o fins i tot un llibre. Però són projectes a llarg termini.
- I per què vius a Gandesa?A Gandesa, vaig traslladar-m'hi fa cosa de sis mesos, abans de l'operació. Vaig creure que era un lloc idoni per descansar i agafar forces i ara, després de la cirurgia, he tornat, per deixar el món de la nit, com a mínim una temporada. Treballant a Gandesa puc estalviar per recuperar part dels diners que m'ha costat l'operació, cosa que a Barcelona és impossible. Més endavant, quan tingui part del deute liquidat, possiblement torni a la capital.
Instagram Didi Maquiaveli
