Càncer

Foto: 

Cedida

Eric Matamoros: "Una idea revolucionària pot aparèixer al nostre cap en qualsevol moment"

El jove científic ha desenvolupat una aplicació mòbil que permet detectar diferents tipus de càncer
Roser Regolf
,
20/05/2019
Activa't
Tot i la seva joventut, Eric Matamoros (Amposta, 1999) ja ha rebut un bon nombre de premis i reconeixements internacionals per la seva tasca investigadora. Matamoros és el creador de TBM Classifier, una aplicació que permet detectar càncer de pell en estats prematurs a partir d’una fotografia amb la càmera del mòbil. Fa uns mesos, el jove ampostí va guanyar el primer premi del certamen Connected Campus Idea Competition (CCIC) organitzat per Huawei, un guardó que va permetre al jove científic viatjar a la Xina per desenvolupar, amb el suport de la multinacional, la seva pròpia empresa i l’aplicació Biop AI, una eina per a la detecció de càncers prematurs que aviat podrem tenir als nostres telèfons o tauletes.
“El potencial que té la intel·ligència artificial és impressionant però encara no s’han definit els límits tecnològics i ètics corresponents.”

- Tot i que fa molt poc que has entrat a la universitat, ja tens una gran experiència en el món científic i tecnològic. Recordes el teu primer contacte amb el sector?
Sempre he tingut molt d’interès per la ciència. Des de ben petit tenia clar que em volia dedicar al món de la recerca, tot i que se’m presentava com un joc. El primer contacte real va ser l’any 2015, a MónNatura Pirineus. Allà vaig tenir l’oportunitat de participar en el programa 'Joves i Ciència'. A partir d’aquell moment, vaig tenir clar que la investigació era el que m’apassionava.

- A secundària ja comences a rebre premis força rellevants.
Llavors despuntava en l’assignatura de biologia. No pel fet de ser l’alumne més brillant, sinó per qüestionar-me constantment i fer-me preguntes sobre els conceptes explicats a classe. Vaig arribar al punt de fer recerca bibliogràfica per mi mateix per saber més sobre els temes i tenir debats i reunions amb el meu tutor per poder saber-ne més. Penso que el que fa despuntar un estudiant no són els resultats acadèmics, sinó l’interès i la passió que li atribueix a allò que fa. Crec que això és proporcional als coneixements que tindrà.

  • imatge de control 1per1

- Amb quins recursos treballaves?
Amb els recursos que pot tenir un centre de Secundària, t’has de buscar una mica la vida. Tot i això, llavors m’intento especialitzar en la Bioinformàtica, perquè l’únic que necessitava era un ordinador.

- Parlem de l’eina TMB Tumor Classifier. En què consisteix?
És una aplicació mòbil que permet l’anàlisi de lesions de la pell mitjançant algoritmes d’intel·ligència artificial. La idea és que l’usuari es pugui realitzar una imatge i amb la predicció dels nostres algoritmes pugui contactar amb un especialista per via telemèdica i obtenir assessorament sobre la lesió, sempre a partir de la imatge. D’aquesta manera fem més còmode i ràpid el procés de detecció precoç del càncer de pell, incrementant alhora l’eficàcia dels tractaments actuals i reduint la mortalitat.


Eric Matamoros

- D’on neix l’interès de treballar amb el càncer?
La meva tieta ha estat la superheroïna que m’ha empoderat a interessar-me pel càncer des de ben petit, i ja tinc clar que és el que vull fer durant la resta de la meva vida. Ella és només una dels més de 8 milions de superherois i superheroïnes que lluiten anualment per combatre el càncer. Poder contribuir a la recerca i a trobar-ne una cura em motiva molt.

- Què en pensa ella?
Sempre m’anima a tirar endavant el projecte. En els darrers anys hem tingut un vincle molt especial i no s’ha perdut cap de les xerrades que he fet al territori. Crec que n’està orgullosa i TBM Tumor Classifier és una eina que va néixer per a ella, però amb un impacte per a moltíssima gent.

- Treballes amb intel·ligència artificial, una eina estimada i criticada per igual.
La intel·ligència artificial no és més que un ésser humà, però amb una capacitat de processament molt més elevada en funció del temps. Els algoritmes amb els quals treballem permeten analitzar qualsevol característica de la imatge, fins al píxel més petit. I això és el mateix que fan avui en dia els dermatòlegs, però amb un nivell de precisió més elevat. El potencial que té la intel·ligència artificial és impressionant però encara no s’han definit els límits tecnològics i ètics corresponents.

- No podria ser perillós que s’utilitzés l’eina per fer una autodiagnosi i que la gent deixés d’acudir al metge?
Sí, un dels trets que nosaltres volem remarcar és que, a hores d’ara, TBM Tumor Classifier no és una eina diagnòstica, sinó analítica. Hi ha una fina línia entre aquests dos conceptes, però nosaltres el que volem és donar una primera anàlisi automatitzada i que després els usuaris contactin per telemedicina amb l’especialista per obtenir assessorament. Idíl·licament, en un futur tenim pensat optimitzar TBM Tumor Classifier per fer-lo una eina diagnòstica, però en qualsevol dels casos és imprescindible tenir una opinió mèdica. Veig molt complicat que la tecnologia pugui substituir els metges, ja que en el món mèdic sempre hi ha excepcions a qualsevol condició i aquí és on les màquines fallen més.

- Suposo que el TMB Tumor Classifier té encara molt camí per recórrer.
Al mes de juliol començarem assajos clínics per validar el nostre producte en col·laboració amb l’Hospital Sant Pau i l’Hospital de Granollers. Amb aquesta validació podrem ja obtenir la certificació per l’FDA —la federació sanitària més important a escala internacional— i amb aquesta aprovació podrem ja posar TBM Tumor Classifier al mercat i integrar el servei tele mèdic. Esperem dins d’unes setmanes treure l’aplicació de mostra i que el producte final estigui llest per finals de 2019.

- Tens pensat treballar amb altres malalties?
Sí, m’agradaria treballar amb l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), que afecta a més de 50.000 persones anualment. És una malaltia neurodegenerativa que causa la paràlisi progressiva dels músculs fins a la mort, i encara no hi ha tractament. L’Alzheimer i el Parkinson també són malalties que em criden l’atenció.

- Tot i el que es pugui pensar, la ciència necessita també la creativitat. Com la treballes?
És molt important la creativitat en qualsevol sector, però especialment en el científic. Una manera idònia de treballar la creativitat és intentar plantejar-te nous reptes i projectes, perquè això et permet tenir la ment oberta. Per això, sempre tinc una llibreta on m’apunto idees boges. És curiós que una idea revolucionària pot aparèixer al nostre cap en qualsevol moment.

- Amb el salt a la universitat suposo que les teves ganes de crear es tripliquen.
El pas a la universitat és genial, tens l’oportunitat d’endinsar-te molt més en recerca i també fer milers de contactes en l’àmbit que t’interessi. Gràcies a això, l’any vinent també estaré com a estudiant associat a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, treballant en bases de dades per a l’anàlisi d’estructures d’ARN.

- Canviant de tema, a hores d’ara, ja tens la teva pròpia empresa. Parla’n’s de Biop AI.
L’experiència d’emprendre és genial. Jo m’hi vaig posar sense tenir cap coneixement previ sobre com tirar endavant una proposta del caire de Biop AI, però n’estic molt content del camí i de l’evolució que ha seguit i del pronòstic que té a curt termini. A hores d’ara som un equip d’unes sis persones, que tenim el mateix objectiu: que Biop AI sigui una realitat i prioritzar la detecció del càncer en etapes primerenques.

- Què significa tot això per a tu?
Biop AI significa el resultat d’un esforç de més de 3 anys per poder tirar endavant un projecte amb el qual pràcticament no tenia col·laboradors. 

- Ho compagines bé amb els estudis?
Habitualment sí. El problema és que sempre m’agrada donar el màxim de mi mateix i per aquest motiu no només porto Biop AI i els estudis, sinó que també estic en quatre o cinc projectes més a la vegada. Això fa que de vegades sigui tot una mica estressant però si veritablement t’apassiona el que fas hi haurà sempre una manera de poder compaginar-ho tot.

- Fa uns anys t’havies imaginat on ets ara?
De cap de les maneres. La meva manera de pensar des de fa uns anys és cada any esforçar-se més que l’anterior i obtenir uns millors resultats. Tot i això, al 2015 no em podria creure que arribaria fins on sóc avui.

- Es fomenta la ciència entre els més joves?
Sí, el problema és la manera de divulgar-la. Com a científics, molts estan acostumats a divulgar amb terminologies i tecnicismes propis del camp, però que no transmeten la informació al públic quotidià que ens escolta ni als alumnes. Aquest fet crea un cert rebuig entre el jovent i fa que no s’interessi pel món científic. Penso que seria essencial des de ben petits introduir assignatures i camps sobre com divulgar la ciència i mirar d’adaptar el registre lingüístic a tota mena de públic. Això ens ajudaria no únicament a entendre la recerca que es fa, sinó també a atreure molt més públic.

- En què estàs treballant ara mateix?
Ara mateix tinc tres projectes entre mans. Un d’ells és el de l’anàlisi de bases de dades de RNA, el qual compagino amb Biop AI i també amb l’elaboració d’una eina que pugui diagnosticar precoçment el càncer de pulmó a través de l’alè.

- I per d’aquí un temps, que tens pensat fer?
El futur és incert, però l’estic començant a modelar. Aquest estiu marxaré una setmana a Cambridge, a Londres, on faré una sèrie de conferències per veure si m’accepten per fer el Treball de Final de Grau allà, en el tema enfocat a la diagnosi del càncer. El futur també és poder validar Biop AI i veure que té una implicació a la societat. Només que una persona es pugui salvar gràcies a la meva aplicació, tot l’esforç haurà valgut la pena.

A

També et pot interessar