Jump to navigation
- Per què has tornat al Poblenou?Perquè al Brasil crec que s'havia complert un cicle. He estat set anys. Primer vaig anar a Porto Alegre a fer un Màster i després vaig començar el doctorat a Rio de Janeiro. Vaig llegir la tesi l'1 d'abril i de seguida vaig tornar. Havia de decidir si em quedava allà a fer un post doc o tornava. Han estat set anys molt bons, en què he après moltíssim i crec que he crescut molt personalment. Però hi ha una part de viure fora, que és el moviment molt continu que tens, que cansa. Tens ganes de tornar aquí regularment, i clar, tot i que jo tornava un parell de vegades a l'any, això tenia un cost emocional. Arribes, trobes a la gent i després has de tornar a marxar. Es fa una mica pesat. Ara tenia ganes d'estar més temps a un lloc i seguir amb els projectes amb els que estava participant aquí al Delta de l'Ebre.
- Quin punt de vista t'ha aportat estar tant temps en un altre país?Jo crec que guanyes molta autonomia personal quan has viscut l'experiència d'arribar a un lloc i no conèixer ningú. T'has d'espavilar. Has de saber trobar-te bé estigues en el lloc que estigues. I viure amb un esperit obert i prendre't les coses amb optimisme. Jo, quan he de viatjar, fins al dia abans no em faig la maleta. La qüestió és allà on estàs, estar-hi bé. I no ratllar-te per si al lloc on estàs no és el que voldries estar. Bé, si una cosa no t'agrada, la canvies, però la gràcia és aprofitar allò que estàs vivint. Crec que viatjar t'ajuda a acceptar el lloc que ocupes a cada moment. A més, quan vius molts anys en el mateix context, hi ha uns hàbits i una manera de fer que potser has interioritzat i naturalitzat entre els teus amics, entre la societat que t'envolta. Quan estàs vivint fora és molt més fàcil mirar-s'ho tot en perspectiva i canviar el que vulgues canviar. Jo, per exemple, quan vivia aquí, abans d'anar al Brasil, sortia tots els caps de setmana de festa i tenia un estil de vida que ara no tinc.
- Sembla que estem predeterminats a portar un estil de vida concret i a certs rituals socials.Jo crec que el concepte de llibertat és més complex del que ens pensem. Moltes vegades pensem que llibertat és fer el que ens dóna la gana. Però potser sense adonar-te'n no ets tan lliure com et pensaves perquè sempre estem envoltats d'un context cultural o social i els hàbits els naturalitzem com et deia. De quina manera invertim el temps i els recursos econòmics? Jo al Brasil vaig començar a fer surf i karate, unes aficions que potser aquí no hagués començat mai. És una qüestió de prioritats. Hi ha gent que no canvia mai, però altra que a la vida va canviant prioritats. Hi ha coses que cansen i altres que criden més l'atenció. En el meu cas, ara em crida molt l'atenció la poesia.
- Més enllà dels aspectes socials, potser la poesia i la natura, que formen part del teu projecte 'Poesia, surf i kaiak' , t'apropen més a qui tu ets...Això de l'essència és una manera fina i apropiada d'expressar una cosa difícil d'expressar. I crec que sí. Potser allò que està més prop de la teva essència és el que et fa sentir bé. Si tens temps de parar-te a pensar en allò que estàs sentint. Jo quan entro amb el caiac a la badia, em relaxo. Al cap de cinc minuts estic diferent. Remant i estant al mig del mar ja et canvia l'estat mental. És el Delta, però des del mar és una altra cosa. Els ocells i els flamencs viuen d'una altra manera. Els peixos passant-te per la vora, poder-te tirar al mar des d'una musclera, veure la posta de sol. Remar tot sol enmig de la immensitat de la badia. Jo quan vaig començar a fer-ho, veia que no podia parar de somriure i això és molt significatiu.
- Quan vas tenir la idea del projecte?La qüestió de com guanyar-se la vida és un tema. I jo estava pensant en com fer alguna cosa que em permitís guanyar-me la vida i que m'agradés. Perquè sempre que he hagut de triar alguna cosa, he intentat triar allò que he tingut ganes de fer. Seguint la lògica dels estudis, haguera pogut començar a fer oposicions per ser professor, però ara no tenia ganes de fer-ho, perquè m'he passat disset anys a la universitat. Són molts anys! Dels 18 als 35! I clar que he anat treballant i que ara estava vivint de la beca, però ara m'havia de plantejar com guanyar-me la vida. Aquí a la casa de pagès em va bé perquè m'ajuda a promocionar el tema dels caiacs. També m'han donat la Beca Duran Martí que es per investigar alguna cosa relacionada amb Tortosa o Terres de l'Ebre. I vaig presentar un projecte sobre quins sistemes de bypass de sediments es podrien aplicar a Riba-roja i a Mequinensa. Des d'una perspectiva de l'antropologia, estem continuant el treball que vam començar amb el projecte de la Campanya pels sediments. I està molt relacionat amb els meus temes d'estudi.
- En què consistia la teva tesi doctoral?Anava sobre la metodologia i autoria en pel·lícules fetes per antropòlegs. La idea era problematitzar l'autoria individual en l'antropologia i el cinema. Fins a quin punt les pel·lícules són dels autors que la signen? En quina mesura és un treball col·lectiu? L'antropologia sempre es dóna en allò que passa entremig. Estem molt acostumats a un concepte individualista occidental de l'autoria.
- T'ho preguntava per si hi havia algun vincle entre el teu objecte d'estudi i aquesta nova beca que has rebut.Les tesis i doctorats del Brasil tenen un nivell acadèmic bastant alt. Quan portes a terme una investigació, aprens bastant com fer-la, i com aconseguir les fonts de referència que et poden servir. Hi ha vàries línies d'autors, i tu has de triar amb qui vols discutir, i què pots aportar tu a aquella matèria, a més del que ja ha estat dit. I això només s'aprèn amb la pràctica. Aprens a organitzar els coneixements dels altres amb debat amb el teu. Per mi, canviar de tema és lo de menys, el més important és la metodologia. A part que el tema dels sediments per mi no és nou perquè venim treballant en això des del 2015.
- L'activisme és part del teu ser i estar en un lloc com el Delta de l'Ebre...L'activisme és una manera de prendre't la vida. Però per mi és un activisme que ha de ser conscient de les pròpies limitacions. Perquè crec que hi ha gent que es frustra massa perquè les coses no són com haurien de ser. I l'activisme també pot ser divertit com posar-te a recitar al mig de la badia. La gent està més oberta a escoltar-te si veus que t'ho estàs passant bé. Per acció o per omissió estem actuant sobre el planeta. Ens hem de preocupar dels animals que tenim al voltant, de com consumim...
- Quin lloc ocupa la poesia a la teua vida? És recent aquesta afició?Jo crec que Jon Gras és una persona que m'ha influït molt i jo admirava la capacitat que tenia ell d'escriure poemes com una manera de viure i d'expressar el que sentia. Jo en aquell moment no tenia aquesta facilitat. Tenia interès pel cant improvisat, ens contestàvem l'un a l'altre, però res més. Jo admiro molt el que va fer Jon des de molt jove.
- I ara t'agrada més la poesia?El tema d'escriure sempre m'ha agradat. Ara, de vegades, quan m'entra una mica d'inspiració, crec que tinc facilitat per expressar els pensaments en versos. I això ve per la lectura d'altres autors. M'agrada molt la poesia de Vergés, és una de les que més recito a les sortides. També el contacte amb l'associació Mar de Fora de la Ràpita ha fomentat molt les ganes de fer coses, i estic recitant moltes coses del llibre 'Dona Poesia'. La poesia és una manera de viure amb lleugeresa i amb una certa màgia. De veure la bellesa de les petites coses. També es una manera de passar-t'ho bé jugant amb les paraules.
- I com elegeixes els textos de les sortides?Crec que el més important és triar coses que t'agraden perquè sinó no transmetràs emoció. Jo el que procuro fer és llegir coses que m'agraden. Hi ha vegades que començo a llegir alguna cosa que no em mou, i ho deixo. La majoria de gent no porta llibres però jo els hi deixo. Tot i que el que influeix més són els contextos. Per exemple, a la posta de sol, si fa una mica de vent i hi ha onatge a la badia, tots els caiacs comencen a moure's al ritme de l'onatge, allà recitant Margaretto 'Quiero ser un hombre libre, i morir en la Badia dels Alfacs!" I la gent se't queda mirant: Morir, cómo que morir?
Web Poesia Surf i Kaiak Facebook Poesia Surf i Kaiak
