Jump to navigation
- Podem dir que ets un activista cultural en tota regla.Activista cultural és una definició molt formal per a qui es dedica professionalment a la cultura o al món de les arts i, com no és el meu cas, prefereixo una definició que va fer el catedràtic i propietari de l'editorial Onada Miguel Àngel Pradilla. Ell sempre em diu que sóc un comboiant, és a dir algú que intenta fer sentir bé la gent i que s'ho passin bé, m'identifico més amb aquesta paraula.
- Com comença a interessar-se per tot aquest món?A mi m'agrada molt llegir des de sempre, així com la música i el cinema, com a la majoria de persones, suposo. Però quan començo a entendre el sentit de la cultura és quan vaig començar a treballar a l'Institut Joaquim Bau de Tortosa, llavors un centre molt potent, des d'on vam decidir fer un esmorzar literari per Sant Jordi. Com allí teníem una escola de cuina, jo vaig contactar amb autors com Emigdi Subirats i Jesús Ma Tibau perquè m'ajudessin a muntar-lo. D'això fa 7 o 8 anys.
- I és gràcies a aquest esmorzar que t'endinses una mica més en la cultura del territori.A partir de llavors, vaig començar a conèixer gent i a agafar-los confiança. Això va provocar que anessin sortint més coses. Amb les persones de la cultura, o amb gustos comuns, quan et trobes van sorgint idees i propostes. Una cosa porta a l'altra.
- Sempre, però, de forma voluntària. Com bé és diu: "Per amor a l'art".Totalment. Tret d'alguns privilegiats, la resta tenen el món de la cultura com una alternativa d'oci. És molt complicat viure d'això. A les Terres de l'Ebre de ben segur que els podríem comptar amb els dits d'una mà.
- Parlem ara de projectes concrets. Participa i és un dels promotors dels DiLLUMS d'Arts al Forn. Per qui no ho sàpiga, en què consisteix?Primer que tot fem una trobada. Un cop al mes ens trobem diferents persones de tot el territori, ja siguin artistes, creadors, amants de la cultura o curiosos, i fem una tertúlia. De vegades algú presenta una obra en la qual està treballant, llibres que algú altre està llegint o ha escrit, música clàssica. etc. A partir d'aquí, passen coses. Hi anem moltes persones que no som creadors, per això és important remarcar que l'entrada és lliure i que de cap manera vol ser una trobada elitista. A més, ara ja som una associació, més que res per tenir un emparament legal, però no cobrem quotes, ni tenim un cens d'associats.
- Per què en dilluns?Perquè els dilluns no es fa res. Un dia, a la sortida d'una lectura poètica, ens vam trobar uns quants i pactant una cita vam veure que els dilluns era un dia teòricament avorrit. I a partir d'aquí, vam escollir el Forn de la Canonja, un local molt bonic prop de la catedral de Tortosa, per trobar-nos. I d'aquesta trobada casual va sortir inclús el mateix nom: DiLLUMS d'Arts al Forn.
- Com a espai de trobada ha servit per crear sinergies entre creadors o organitzadors i arrancar nous projectes.I tant. Organitzem l'esmorzar literari de Sant Jordi; ens trobem a la Fira Literària de Jesús; cada any realitzem un homenatge a Gerard Vergés; el recull de l'1-O 'Versos contra la violència'; assistim i propiciem presentacions de llibres; col·laborem en altra gent que fa coses... A més, a banda de ser l'ànima mestra d'alguns projectes, també col·laborem amb altres accions com el Mercat solidari d'art, on vam anar a recitar poemes; i vam fer una campanya de recollida de llibres per a una escola de Remolins que estava passant una situació complicada. En el món de la cultura, has de ser una mica anàrquic, per això fem el que ens ve de gust.
- Com ha dit, és just de DiLLUMS d'Arts al Forn d'on naix Numen. Com va sorgir?Una mica com tot. Un dia, abans d'una trobada dels dilluns, em vaig creuar amb Jesús Ma Tibau i em va explicar que havia guanyat un premi a Cambrils. I tot parlant vam començar a repassar trobant que hi havia molts ebrencs que havien sigut premiats durant l'any, pel qual vam dir que els convidaríem a venir al proper DiLLUMS. I així ho vam fer, convidant a unes 15 persones. Ens ho vam passar molt bé i vam dir que l'any vinent faríem una llista més acurada mirant els mitjans de comunicació i les xarxes socials per fer una trobada més completa. El que va passar és que al juliol ja en portàvem més de 40, i una mica la inconsciència nostra va ser dir de fer-ho a l'auditori Felip Pedrell de Tortosa.
- I l'espectacle?Nosaltres teníem pensat realitzar un homenatge convencional: fer pujar a la gent a l'escenari dient el premi que havia guanyat o recitant alguna poesia, però quan li vam demanar consell a Valer Gisbert per posar una mica d'ordre escènic ens va comentar que ho faríem d'una altra manera, a través d'un espectacle inspirat en la gent que havia guanyat els premis. I podem dir que ja portem tres edicions, perquè la primera, encara que mig clandestina, també l'hauríem de comptar.
- És una forma de visibilitzar tot aquest talent, també més enllà de les nostres terres.Sí, però sobretot a escala local. Hi ha molta gent que està guanyant premis arreu del món i que al seu poble gairebé no es coneix la seva obra. Perquè més o menys tots sabem qui és Roberto Olivan però no tenim ni idea de Joan Margalef, quan és un noi d'aquí a Amposta que ha guanyat premis de guió a Mèxic; de la mateixa manera que Josefina Matamoros de Godall que va guanyar el Premi Nacional de Cultura o la Victòria Almuni de la Sénia, que va obtenir la Creu de Sant Jordi.
Blog DiLLUMS d'Arts al Forn
