Ismael Peña-López: “Ser a les xarxes socials és al mateix temps una oportunitat i una obligació”

El 14 de novembre participa en una conferència a Tortosa organitzada per la UOC
Surtdecasa Ebre
,
13/07/2012
Activa't
La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) organitza aquest 14 de novembre la Jornada d’emprenedors 'Xarxes socials', enfocada a les possibilitats que les xarxes socials a internet ofereixen als nous emprenedors. En aquest sentit, el professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC Ismael Peña-López pronunciarà la conferència Emprenedors a les xarxes socials: ser-hi o estar-hi?.
 
Surtdecasa.cat, que també participarà en aquesta jornada, ha parlat amb Ismael Peña-López sobre la importància que les xarxes socials han adquirit en la nostra quotidianitat i en gairebé tots els aspectes de la nostra vida, tant personals com professionals.
 
- Sembla que avui en dia no es pugui viure sense estar present a les xarxes socials. Es pot considerar un problema o un requeriment indispensable dels nous temps?
Ser a les xarxes socials és al mateix temps una oportunitat i una obligació. En tant que “animals socials”, els humans necessitem comunicar-nos amb els altres. En aquest sentit, les xarxes socials són una oportunitat perquè obren un nou canal per a comunicar-nos i a un cost zero.
 
Al mateix temps, cada cop hi ha més sectors de l’economia i més professionals que treballen exclusivament amb dades, amb informació, amb coneixement. Per a aquests treballadors del coneixement, les xarxes socials esdevenen un lloc on trobar informació sobre els clients, sobre el sector, sobre els productes, sobre la competència, sobre les oportunitats de finançament, sobre el que hom pensa de la nostra empresa. Són una part massa important de la societat (i de forma creixent) com per no ser-hi i, en aquest sentit, estar present a les xarxes socials esdevé una obligació.
 
- Com ha influït la seua aparició i la seua ràpida generalització en la nostra quotidianitat?
Les xarxes socials – en la seva forma actual o en les diferents encarnacions que ens depari el futur – esdevindran tan importants com l’aigua corrent o l’electricitat a casa. De la mateixa manera que l’electricitat ha canviat la forma com treballem o com passem les nostres estones de lleure (podem treballar de nit fent una trucada internacional o anar al cine gràcies al corrent elèctric), ho està fent Internet en general i les xarxes socials en concret. Anar-se’n de vacances o contractar una tasca a un proveïdor passa cada cop més per estar abans (per informar-se), durant (per interactuar) i després (per mantenir-se al dia, per avaluar l’impacte) a les xarxes socials.
 
- Quin paper poden arribar a jugar les xarxes socials en la transformació de la societat i de l'economia?
En uns anys, la societat i l’economia no s’assemblaran en res a la societat i economia que coneixíem abans d’Internet, de la mateixa manera que la Revolució del Neolític o la Revolució Industrial van marcar un abans i un després radicals en la història de la humanitat.
 
En pocs anys, Internet i xarxes socials seran una mateixa cosa: persones i objectes estaran enllaçats entre ells (com ara ja ho estan les nostres persones amb els nostres amics, les fotos que fem, els comentaris que deixem en un web, etc.) formant una única xarxa. Les institucions – governs, partits, empreses, escoles i universitats, mitjans de comunicació, etc. – hauran de transformar-se profundament i trobar un nou paper en un món on la informació (els recursos, en molts sentits) és abundant i comunicar-se no té cap cost material. Les discogràfiques ja han tastat l’amarg gust d’aquests canvis i la premsa escrita hi està començant a entrar. Darrere hi aniran associacions, sindicats i partits; els governs i les institucions educatives, tot i que segurament seran les darreres (tenen el monopoli del poder i l’acreditació educativa), també hauran de  reinventar-se per seguir tenint cabuda a la societat.
 
- Caldria un manual per saber gestionar un ús correcte d'aquestes xarxes abans de participar en elles?
Les xarxes socials són un mitjà de comunicació, així que tard o d’hora, de forma volguda o involuntària, tots acabarem sabent una mica de “teoria de la comunicació”, de la mateixa manera que hem après el llenguatge de la televisió o el cine a base de passar hores davant la pantalla.
 
Tanmateix, a diferència de la televisió o el cine, en els que som espectadors passius, les xarxes socials poden ser també instruments per vehicular la proactivitat. En aquest sentit, haurem d’aprendre noves competències (digitals) si volem treure el màxim profit de les xarxes, ja sigui per ser més eficients a la feina com per passar-nos-ho millor fora d’ella, o per ser persones molt més participatives en la nostra acció ciutadana, com el 15M ha demostrat.
 
- La teua xerrada del proper 14 de novembre està dirigida als nous emprenedors. A l'hora d'iniciar un projecte o un negoci, quin paper juguen en aquest cas les xarxes?
Crec que podem dir, sense simplificar massa, que Internet ha desdoblat la realitat en dos: la part analògica, la presencial, la de tota la vida; i la realitat digital, la que hi ha a la xarxa, la d’Internet. És la mateixa realitat però en dos espais diferents. Si tenim una botiga amb aparador a un carrer d’una ciutat, hem de tenir també una botiga amb un aparador a Internet. Si aquest aparador és un web, un perfil a una xarxa social o ambdós, això ja ho decidirà la nostra estratègia comercial. Si no som a Internet, ens perdem (com a mínim) la meitat de la realitat, si és que no ens perdem més: Internet és un carrer present a tot el món tots els dies de l’any. No hi ha cap carrer d’una ciutat que tingui tanta audiència.
 
- Tant important és ser-hi present?
Crec que és important, però cal posar l’èmfasi en el fet que en tota comunicació hi ha un emissor i un receptor. Així, podem ser a les xarxes socials com a emissors (posant la paradeta) però també com a receptors. Sovint creiem que ser present a les xarxes és tenir una pàgina a Facebook o tenir un compte a Twitter i començar a emetre sense parar. Tanmateix, ser present a les xarxes socials també és seure a una terrassa i veure la gent passar, escoltar què diuen, veure què vesteixen, qui va amb qui. Saber escoltar a Internet és tan o més important que saber-hi parlar.
 
- Les perspectives de creixement d'una empresa poden augmentar d'acord amb l'expectació creada a les xarxes socials. Són reals i cal refiar-se'n?
No hem de donar ni més ni menys importància a Internet que la que té com el mitjà de comunicació que és. Crec que és prudent pensar que Internet multiplica allò que fem. Això vol dir que si treballem bé, Internet ens farà més eficients i més eficaços, arribarem a més gent, de forma més ràpida, a (relativament) baix cost i molt probablement creixerà la nostra fama, les nostres vendes, els nostres beneficis. Si treballem malament, la nostra ineficiència es multiplicarà, els nostres defectes s’escamparan més ràpidament i perdrem la confiança dels clients amb una velocitat extraordinària.
 
Per a mi una aproximació més realista és la que planteja la següent pregunta: treballar amb corrent elèctric ens fa millors que la competència? La resposta és que segurament no, que depèn de molts altres factors, que treballar amb corrent elèctric no ens aporta cap avantatge però que sens dubte treballar sense corrent elèctric sí que és un desavantatge considerable. Avui en dia, els pioners d’Internet poden ser capaços, si ho fan bé, de tenir creixements extra amb una bona estratègia a Internet. Amb el temps, no hi haurà pioners però els que quedin endarrerits sí patiran  les conseqüències de no haver estat a Internet a temps.
 
- És indispensable avui en dia que una empresa dediqui part de la seua activitat a gestionar la seua presència a les xarxes?
Crec que hi ha quatre fases – no sempre ben delimitades – en l’adopció d’una tecnologia, i ser a les xarxes socials no és una excepció.
 
La primera és apropiar-se la tecnologia, saber com funciona, quines possibilitats i quines limitacions té. La segona és adaptar-la a les coses que hom fa en el seu dia a dia. La tercera és millorar aquestes tasques traient més bon partit de la tecnologia. La darrera és transformar radicalment el que hom feia i, fins i tot, el que hom era.
 
El que avui en dia és indispensable és apropiar-se la tecnologia: saber quines xarxes socials hi ha, què hi fa la gent, perquè ho fan. Molt probablement podem també començar a demanar que entrem en la segona fase, que fem el de sempre però a les xarxes socials, que mirem de ser-hi sabent que hi som i com hi som.
 
Mentre els més ràpids o els millors sabran començar a millorar i transformar els seus propis processos, els més lents podran sobreviure només amb l’apropiació i adopció de les xarxes socials. Amb el temps, qui no es transformi desapareixerà. Com hem comentat abans, les discogràfiques i els diaris són un bon exemple – així com les empreses que ara els comencen a fer ombra, basades en innovadores formes de creació i distribució de continguts.
 
- A més presència, més èxit?
La resposta tancada és: a menys presència, més fracàs. Les xarxes socials són com la formació: la formació no garanteix una feina, però la manca de formació pràcticament garanteix perdre-la quan les coses van maldades.
 
En la meva opinió el mitjà encara és molt immadur per poder saber “pesar” la presència, per a poder dir quan és poca o massa, o per a poder avaluar-ne la qualitat. Hem trigat segles en saber atribuir reputació a un individu o a una institució, en dissenyar protocols per establir relacions de confiança. Internet, als efectes del públic en general, va néixer l’any 1995, quan es va obrir a tothom. Facebook es va obrir també al públic en general a finals de 2006 i Twitter va començar a esdevenir conegut a la primavera de 2007. Estem tot just definint les regles del joc. Són els pioners de les xarxes socials els que, segurament, estan definint dia a dia què vol dir presència i què vol dir èxit.

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1
A

També et pot interessar