Wòlof, xinès, amazic, romanès o àrab: llengües per a construir les Terres de l'Ebre

L'Escola de Llengües i Cultures de les Terres de l'Ebre ha presentat recentment a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta un mètode, escrit en wòlof, per a que parlants d'esta llengua del Senegal puguen aprendre català. La presentació a la capital del Montsià serà seguida d'activitats en la mateixa direcció a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre durant el mes de març. Però l'esdeveniment és només un més en la llarga llista d'activitats que presenta l'Escola: cursos periòdics d'àrab, xinès i romanès per a autòctons, i de català i castellà per a nouvinguts; classes de reforç de francès i anglès, presentacions de llibres i pel·lícules, jornades i tallers sobre cultures del món... José Luis Rodríguez, un dels impulsors del projecte, sentencia: "Llengües com el wòlof poden ajudar a construir les Terres de l'Ebre".

 

Però l'Escola, que centra una part important de la seua activitat a Amposta, no és només una iniciativa per promoure la interculturalitat o l'ús del català entre immigrats: el seu objectiu final és trencar les moltes barreres invisibles que existixen entre la comunitat autòctona i la nouvinguda. Que el professorat dels cursos de llengües sigue d'orígens diversos (Pakistan, França, Marroc, Xina o Romania, per exemple) no és casual: naix d'una voluntat de trencar tòpics i prejudicis i de fer-ho, no en base a “sermons ètics”, sinó a fets.

 

Explica José Luis Rodríguez que el projecte es troba ja en una tercera fase, corresponent al tercer any de funcionament: "Si l'objectiu de la primera era començar a donar a conèixer el projecte i, el de la segona, ampliar el públic i consolidar-lo, ara treballem per fomentar la creació de xarxa i cooperació entre persones, d'aquí o d'allà, en activitats tranversals". L'Escola, que disposa d'un espai físic on desenvolupar les activitats gràcies a la col·laboració de la Federació d'Amposta d'Associacions de Veïns, compta amb més d'una cinquantena d'alumnes i ha començat l'any amb molta força, consolidant de manera definitiva el treball habitual i preparant noves activitats. Ho explana Rachida Ameur, professora d'àrab i impulsora de moltes de les activitats de l'Escola: "Tenim el perfil infantil i adult prou cobert, i el jove, més o menys, també. Ara ens plantegem començar a treballar també amb la gent gran".

 

Un projecte així és possible gràcies a una àmplia xarxa de col·laboradors voluntaris. L'Escola és exemple d'una manera altruïsta d'entendre el treball i el temps. Ho explica Helena Cabrera, nascuda a Marsella i professora de francès i d'activitats com el taller de crêps: "Alguna vegada em pregunten per què faig això, si no cobro. La veritat és que estic a l'atur, i això pot arribar a deprimir molt; ajudant a fer possible un projecte així potser no guanyes diners, però com a mínim ajudes als altres". Però el voluntariat és un mitjà, i no una finalitat. La finalitat, atansar les comunitats locals i nouvingudes, comença a fer-se realitat molt a poc a poc. Isaura Castellà, ampostina membre també de l'Escola des dels inicis, ho comenta: "Estem massa acostumats a veure “l'altre” –sigue d'aquí o sigue de fora– com algú que pot perjudicar-nos: passar-nos per davant, prendre'ns la faena... Hem de canviar l'actitud i començar a cooperar".

 

*L'Escola de Llengües i Cultures de les Terres de l'Ebre participarà el pròxim dijous 21 de febrer en la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna. L'acte, que és gratuït, es realitzarà a les 18 h a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, i consistirà en lectures en veu alta en diverses llengües del món, l'espectacle Parents per part de riu de Montse Castellà i una degustació de dolços típics ampostins.

 

--  

Més informació: 

Facebook de l'Escola de Llengües i Cultures de les Terres de l'Ebre (enllaç)