Surtdecasa Ebre
,
01/12/2013
Arts

Dos joves ebrencs retraten la revolta silenciosa dels kurds a Síria

David Meseguer i Oriol Gracià ultimen un documental que dóna veu als oblidats de la guerra

Ja fa més de dos anys que els enfrontaments entre el Règim de Baixar al-Assad i els grups opositors àrabs monopolitzen la cobertura periodística de la guerra de Síria. Però com viuen el conflicte la minoria kurda del nord del país? Els periodistes David Meseguer (Benicarló, 1983) i Oriol Gracià (Tortosa, 1982) han estat al nord de la província d’Alep per enregistrar el documental 'The Silent Revolution' i explicar el procés d’autodeterminació que han impulsat els kurds de Síria. Aquesta setmana han posat en marxa un projecte de micromecenatge —a través de la plataforma Verkami— per poder sufragar les despeses de la producció.

- Síria viu una de les guerres més sagnants dels darrers anys. Com us ho vau fer per entrar al país?
DM: Hi vam accedir legalment des del sud-oest de Turquia pel pas fronterer d’A’zaz. Vam creuar la zona controlada per l’Exèrcit Sirià Lliure, que aquells dies estava força calmada. Ens van interrogar durant una estona en un dels controls, però no vam tenir gaires problemes per continuar. Després d’una desena de quilòmetres amb taxi, vam arribar a territori kurd on ens esperaven els nostres contactes del PYD, el Partit Kurd de la Unió Democràtica. Jo ja hi havia estat altres vegades i sabia que amb ells estaríem segurs.

- Quin paper hi juguen els kurds en el conflicte de Síria?
OG: El Kurdistan és una nació sense estat que ocupa el sud de Turquia, el nord de Síria, l’Iraq i l’Iran. A Síria hi viuen uns dos milions i mig de kurds i fa més de 50 anys que el govern ha prohibit qualsevol de les seves expressions identitàries. La repressió va augmentar l’any 2000, amb l’arribada de Baixar al-Assad al poder, amb empresonaments i episodis sagnants. Però ara, han aprofitat la conjuntura de guerra per proclamar una espècie ‘d’autonomia de facto’.

- En què consisteix aquest procés?
DM: Les milícies kurdes han agafat el control de la regió, s’ha creat un Comitè Suprem amb representats de quinze partits kurds, s’ha impulsat l’ensenyament del kurd a les escoles després de quaranta anys de prohibicions i ha començat a emetre RonahiTV, una televisió bilingüe —es pot seguir programació en kurd i àrab— que emet via satèl·lit des de Brussel·les. Tot aquest procés és el que nosaltres volíem explicar en aquest documental.

- És un tema que els mitjans no tracten.
DM: Els enfrontaments entre el Règim de Baixar al-Assad i els grups opositors àrabs monopolitzen la cobertura periodística del conflicte. Dels kurds gairebé ningú en parla i per això, quan vam arribar, ens van posar totes les facilitats per treballar. Tenen clar que necessiten la complicitat de periodistes estrangers per tirar endavant el procés de reivindicació identitària i donar a conèixer la seva realitat a la resta del món.
OG: I amb ells hem constatat que, en el fons, Kurds i catalans no som tan diferents: acostumats com estan a ser ignorats, quan algú s’interessa per la seva cultura i els diu bon dia en kurd —Roj bas— , les portes de casa seua s’obren de bat a bat.

- Però tot i així no devia ser fàcil moure’s pel territori.
DM: Les entrades dels pobles i les ciutats estaven plenes de controls i si no anàvem acompanyats d’algun dels nostres contactes era difícil moure’s perquè t’acabaven retenint amb qualsevol excusa. A més, la xarxa telefònica havia caigut i vam estar diversos dies sense llum, sense poder carregar bateries ni descarregar imatges a l’ordinador. La benzina també era escassa.

- Vau viure moments de tensió?
OG: El front de guerra més proper, el d’Alep, ens quedava a uns 50 quilòmetres. Alguna nit sentíem les bombes en la llunyania, però a la zona de Kurdistan on erem nosaltres s’hi respirava certa tranquil·litat. Ara bé, tothom anava armat amb Kalashnikov i quan no hi estàs acostumat veure armes per tot arreu fa respecte.
DM: El moment de més tensió el vam viure durant una manifestació pel centre de Cindirese. S’hi havien reunit unes 5.000 persones i els simpatitzants d’un partit kurd radical van començar a disparar cap al cel per espantar la gent i boicotejar l’acte. Hi va haver moments de confusió.

- Quin futur augureu al conflicte?
DM: El règim de Baixar al-Assad s’ha enfortit després de la no intervenció dels EUA i els seus aliats i, a la vegada, l’oposició política està dividida i sense control clar sobre els grups que formen l’exèrcit rebel, uns grups que comparteixen enemic, però que sovint també es ‘barallen’ entre ells. La presència de grups vinculats a Al-Qaida també està afavorint el règim d’Al-Assad ja que a ulls de la comunitat internacional la seva lluita queda legitimada. I en aquest context, la quinzena de partits polítics del Kurdistan tracten de buscar la unitat i evitar clima de pre-guerra civil que es respira entre els mateixos Kurds. Ara, a més, caldrà veure com influeix en tot plegat el procés de pau que sembla que s’està duent a terme entre el govern d’Ankara i els kurds de Turquia.

- Quan presentareu el documental?
OG: Estem acabant-ne l’edició. Ens queden dues setmanes de feina per tenir-lo enllestit. Per poder acabar el projecte i sufragar les despeses, hem posat en marxa un projecte de micromecenatge a través de la plataforma Verkami. Qui ho desitgi podrà fer aportacions a partir de 10€ a canvi de compensacions que es detallen en el web.
DM: La major part de projectes documentals que busquen mecenes necessiten diners iniciar la gravació. Nosaltres hem esperat a la fase final perquè, donada la situació de guerra, no podíem garantir l’èxit del projecte. No volíem comprometre mecenes i després no poder satisfer les recompenses. Com a autors del documental, vam apostar per invertir els nostres propis recursos per viatjar a Síria i enregistrar The Silent Revolution. Per sort, la gravació va anar com s’esperava i aviat podrem donar veu a una de les nacions més ignorades a la secció d’internacional dels mitjans d’arreu del món.

 

!Podeu fer les vostres aportacions a Verkami

The Silent Revolution (Cat) from CELOFÁN AUDIOVISUAL on Vimeo.

També et pot interessar