Jump to navigation
- Com ha afectat l'aturada de la Covid-19 a Lo Pati? Com tothom, a principis de març, vam tancar les portes al públic i vam començar a fer teletreball. Les primeres setmanes vam tenir molta incertesa, en un primer moment deien que tancàvem quinze dies així que no vam cancel·lar les activitats, però amb pocs dies ja vam ser conscients que la situació era més llarga del que estava previst i vam haver de repensar tot el calendari, no només del 2020 sinó també 2021 i alguna activitat ha passat ja a 2022.- Cancel·lar o reprogramar? Quina ha estat la política? El que sí que teníem molt clar des del primer moment és que les institucions públiques no havíem de contribuir a precarietzar més el sector cultural. Vam mantenir la lògica de no cancel·lar activitats i intentar trobar la manera de reprogramar-ho i sobretot reinventar-nos per oferir el contingut que ho permetés de manera online.- Molta gent ha apostat per les propostes online...He de reconèixer que no tot ha sigut negatiu. Aquests mesos ens han permès descobrir altres maneres de treballar i hem pogut programar activitats i projectes que abans per una qüestió de distància ens era més difícil plantejar. És paradoxal però ara que hem estat tots més aïllats és quan ens hem sentit més units. Estava igual de lluny Tortosa com Londres. Lo Pati ha treballat conjuntament projectes amb El Bòlit de Girona, La Panera de Lleida, el CDAN d'Osca, la Fundación Cerezales Antonino y Cinia de Cerezales del Condado o el MUSAC, el Museu d'Art Contemporani de Castella i Lleó entre d'altres.- Heu obert portes un altre cop. Com ha respost el públic? Vam obrir el divendres 12 de juny amb la pròrroga de l'exposició 'Jo sóc allò prohibit' de l'artista Isaki Lacuesta que havia quedat tancada poques setmanes després de la seva inauguració. La gent en tenia ganes i així ens ho feien saber. Ara esperem que la resposta del públic sigui tan bona com la que hem tingut aquests mesos amb els projectes online, que la veritat han sigut una sorpresa per a totes. Un exemple clar i recent ha sigut l'estrena de la cinquena edició del Ports, Natura i Art que en una setmana ha tingut més de 4000 visualitzacions.- De totes maneres un museu no té sentit sense l'espai físic que ocupa. Sí, penso que tenim ganes de poder retrobar-nos, poder conversar i discutir, en el cas del Centre d'Art Lo Pati, sobre art i cultura contemporània. Aquests primers dies això ha sigut complicat perquè la visita és individual o limitada a la unitat familiar però just ara, amb el bon temps, tenim programades activitats a l'aire lliure que inviten a poder fer aquests retrobaments de manera més natural. mónFILMAT serà la primera activitat presencial en què esperem més afluència de públic, en què ens podrem tornar a veure cara a cara.- Creieu que el públic post-pandèmia igualarà l'afluència anterior o creus que el retorn a l'activitat social serà progressiu també per la por de la gent? Està sent progressiu i és normal. Com deia anteriorment en tenim ganes però la gent també vol ser prudent i des dels centres d'art hem d'ajudar a reactivar el teixit cultural dels territoris però també sent conscients de la realitat que ens envolta. Fa molts mesos que estem tancats a casa! La programació també serà progressiva. Com et comentava hem obert amb aforament limitat, respectant molt les distàncies i els ritmes de tothom. Una part de l'exposició 'Jo sóc allò prohibit' es podia consultar online a la web durant el confinament i ara continua estant disponible per a qui necessiti anar més a poc a poc. El festival mónFILMAT serà semipresencial. Les pel·lícules de les tardes es veuran online des de casa. A la nit serà quan ens retrobarem per poder veure cinema junts i poder continuar creant el clima de debat que sempre ens agrada tenir present. Sempre hem tingut molt en compte que hem d'apropar l'art i la cultura a tota la població. Amb aquesta idea vam iniciar el programa educatiu o el programa Art Teràpia i amb aquesta idea hem de seguir treballant ara més que mai.- Hi ha hagut moltes queixes del sector a la institució, que ha reaccionat tard. Creus que en un primer moment de la cultura no es va posar la cultura al lloc que mereix? Sincerament massa sovint tinc la sensació que no es fica la cultura al lloc que es mereix. Els Centres d'Art de la Xarxa d'Arts Visuals de Catalunya vam redactar un comunicat oficial en què ens posicionàvem en el marc de la crisi ocasionada per la Covid-19. Vam prendre consciència que hem de treballar més que mai per ajudar al manteniment del sector de les arts visuals en actiu. En aquest sentit, estem convençudes que els centres d'art podem fer molta feina per donar suport al nostre sector en cadascun dels nostres territoris. Calen polítiques actives de creació de noves oportunitats, alhora que també cal escoltar i tenir present les aportacions de tots els agents de les arts visuals.- Creus que la manera de viure la cultura serà diferent després de la Covid-19. Què creus que canviarà pel que fa la producció i l'exhibició? Sense dubte sí, o això espero. Una de les coses que més he reivindicat aquests mesos és que s'han de valorar els processos i ara per primer cop aquests han tingut tant protagonisme com el resultat final. Penso que el contingut online també ha vingut per quedar-se. Aquests mesos ens hem replantejat molts aspectes, entre ells la manera en com ens apropem al públic però penso que hi ha molts matisos que haurem de continuar reflexionant. Alguns dies tenia la sensació que hem descobert internet ara. Semblava que tot havia de ser online i immediat. Espero que aquest no sigui el camí. Molts projectes tenen molt significat si els convertim al format digital però no tots. No es tracta de reproduir els mateixos models ara a internet, això no ens aportaria res de nou, només faríem cultura per a l'entreteniment.- Quin creus que serà el paper de Lo Pati en aquest nou paradigma? Creus que tot continuarà igual o que s'haurà de repensar la cultura? La cultura s'ha de repensar ara i sempre. Quina finalitat té la cultura i l'art si no és qüestionar-nos a nosaltres mateixos i a la societat on vivim? Fa tres anys que vaig entrar a la direcció del Centre d'Art Lo Pati i crec que no ha passat un dia en què no m'ho hagi qüestionat tot. Si tot continua igual alguna cosa no hem fet bé. Fa tres mesos que només pensem amb aquest nou paradigma i quin paper haurà de tenir el centre d'art però crec que aquesta reflexió m'acompanyarà sempre. El que sí que tinc clar és que hem de fugir del fast food cultural.- Què és per tu el fast food? Tinc la sensació que aquests dies de reclusió s'havia de crear cultura d'ara per ara. Una immediatesa que portava oferir contingut cada deu minuts. No ha hagut massa temps per la reflexió, si no més aviat pressa per no quedar-nos en silenci. No podem convertir la cultura en només entreteniment.- Com veus el panorama de la creació a les Terres de l'Ebre? Quin creus que és el paper de Lo Pati ara?El vincle amb l'entorn és molt important i sembla que ara els centres d'art ho veuen més clar que mai. Això Lo Pati sempre ho ha treballat molt. Crec que en els últims 10 anys, el panorama han canviat radicalment. Més enllà de Lo Pati han sorgit moltes propostes vinculades a la contemporaneïtat. També és cert que estem treballant molt a nivell de demarcació, per aconseguir reforçar el teixit d'artistes del sud de Catalunya. Per exemple, el col·lectiu Associació d’artistes Visuals de les Comarques del Sud de Catalunya pel fet de ser associació poden ser un interlocutor important a l'hora d'engegar projectes conjunts.
Web Lo Pati
