Jump to navigation
- El dia 13 de març es para el món i què passa amb els projectes que tenies engegats?De sobte, tens molts interrogants. La veritat és que m'ha passat de tot. Hem hagut de recol·locar coses, d'altres han caigut definitivament i altres les estem adaptant a les noves mesures de seguretat. Per exemple, en el cas dels Sons de la Memòria, que s'havia de celebrar a l'abril, primer vam intentar recol·locar-lo al juliol, i ara serà a l'octubre. Estava treballant en un projecte de cara a l'any que ve que s'ha esfumat. En el cas d'Eufònic, se celebrarà, però evidentment adaptat. Des del primer moment vaig pensar que anava per a llarg i que amb una mica de sort, fins a Sant Joan no sortiríem al carrer.
- I amb Eufònic que ha passat?Crec que no has de lluitar mai contra el context, sinó buscar les fórmules per adaptar-te, com en tot a la vida. De cop i volta, fas quatre programacions diferents, amb quatre contextos diferents. Ens hem tirat enrere amb alguns dels artistes internacionals perquè ningú podia garantir que a finals d'agost es pogués volar. Com no és un festival només de música, sinó també un festival de vàries disciplines artístiques, i precisament tot passa en espais com museus, centres d'art, espais històrics o a l'aire lliure, tenim marge per reconfigurar-ho. I el fet que sigui un festival que combina pagament i gratuït, també dóna més marge.
- Sembla que la Covid-19 ha reforçat la necessitat de buscar propostes culturals més sostenibles.De fet, tots sabíem que anar a Roma a fer un cafè no era sostenible. Perquè sabem que aquella gasolina val un pastón. Però en aquest món tenim una cosa que es diu capitalisme que el que fa es potenciar això. I aquesta crisi el que ha fet és posar totes aquestes coses damunt del mapa. Això no vol dir que el món serà nou i bonic. Però és cert que et fa plantejar una sèrie de coses que estaves fent i que potser no tenien sentit. Festivals grans que s'han de replantejar els usos dels espais. Què vol dir que un festival tingui 36 escenaris? Què vol dir això?
- Les propostes perifèriques en aquest cas poden marcar el camí?Tenen uns punts a favor, sí. Pel que fa a la crisi sanitària, ha quedat clar que l'ambient rural té moltes coses a favor respecte l'urbà. I potser això abans estava a l'aire, però ara és més que evident. Aquests dies, qui no de Barcelona ha pensat: "què faria jo per tenir una caseta a un poble, en lloc d'estar en aquest pis de 50 metres quadrats?" De cop i volta, pots fer coses que a la ciutat són molt més rígides. Eufònic ja des del seu naixement ha estat creat fent de les necessitats virtuts, i això és una cosa important. La proposta cultural d'Eufònic, per exemple, aprofita la idiosincràsia del lloc, no intenta lluitar-hi. En aquest sentit, aquesta crisi ha vingut a reafirmar això.
- Quina seria aquesta idiosincràsia?Estem en un territori on hi ha una sèrie de coses a les quals és difícil accedir, però és veritat que l'escala és més petita i aquests territoris perifèrics haurien de servir per posar en marxa coses que a la ciutat són més difícils o que no es poden testejar. Però, atenció, aquest punt a favor xoca amb la idiosincràsia dels pobles que sempre tenen tendència a pensar en ells mateixos i que poques vegades pensen amb el del costat. Sobre el paper, la idea que els territoris perifèrics han de servir com a camp de conreu és molt bonica però té aquest desavantatge. La visió supralocal és la que és més interessant. Pensar que potser no sempre tot anirà en benefici del poble en particular, sinó que si li va bé al del costat també m'anirà bé a mi. La visió de territori.
- Aquests dies molta de la cultura s'ha fet mitjançant eines digitals. Potser hi ha hagut una saturació d'iniciatives convertides en online?A això li hem d'aplicar un atenuant i és que vam passar de no tenir res a tornar a tenir molta cosa. Això no és dolent de per si. Però això és cultura de l'entreteniment. I la cultura de l'entreteniment no és cultura, sinó una altra cosa. El que sí que hem de diferenciar és que aquestes propostes no eren digitals, sinó simplement que havien trobat una manera digital de retransmetre's. Eren propostes analògiques retransmeses. Cultura digital és una altra cosa. I crec que això ens ha portat a entendre un mitjà que estava allà i que potser no li estàvem fent prou cas. Jo crec que les propostes digitals per tenir sentit han de poder passar només en un entorn digital. Si ens limitem a posar una càmera i un micro en un balcó, no canviem res. Llavors jo prefereixo estar al balcó.
- Com creus que canviaran els escenaris culturals?Evidentment no podem pensar que tot tornarà a ser el mateix. Un dels errors més importants dels gestors culturals és intentar fer les coses com tu les vols fer sense tenir en compte el context. Per exemple, a Eufònic hi ha sempre un component d'espai públic i de trobada que segurament enguany desapareixerà, però això no vol dir que desaparegui l'Eufònic. De fet, si el 15 d'agost veiem que es poden obrir certs espais, ho muntem! Però per exemple, el vermut dels Ullals de Baltasar no sabem si es podrà fer. Només podem garantir la distància en espais interiors o en exteriors amb cadires.
- Teniu alguna idea alternativa pensada?Segurament hi haurà una altra cosa, en el mateix horari de vermut però en un altre espai del Delta. Ja només pel fet de ser un altre espai ja transmetrà una altra idea. El tema és que s'haurà de fer reserva prèvia. Si d'aquí a finals d'agost veiem que en lloc de 50 cadires, en poden ser 75, doncs ho farem! Crec que només té sentit cancel·lar, si tens una proposta que per les seves pròpies característiques no s'aguanta.
- Ha passat amb el Deltebre Dansa o les Jornades Musicals a l'Ermita.Potser a les Jornades Musicals alguna cosa s'haguera pogut fer tot i que era bastant difícil, però clar en el cas del Deltebre Dansa, que es basa en la formació i en els desplaçaments internacionals, era impossible. El Top Ranking a La Ràpita tampoc es podrà fer perquè és música al costat de la platja. Però en el nostre cas, com la proposta ja és experimental, rara o digues-li com vulguis, podem fer proves d'aquestes. I això em porta a una altra cosa que és el tema de la cancel·lació de les festes majors dels pobles.
- Què en penses?No es poden cancel·lar les festes! Es poden cancel·lar els actes oficials, però les festes no. Les festes majors són del poble. El que haurien de fer els regidors seria pensar i actuar en conseqüència per buscar alternatives. Si l'any 1940 es feien festes majors, no entenc per què no se'n poden fer l'any 2020. El que potser no podràs fer és el ball per les 1000 persones, però es podrien fer tres balls diferents. Jo crec que la majoria de pobles han optat per la via fàcil. La idea que si no es pot fer el mateix que es feia fins ara no es fa res, és molt injusta.
- Què et van semblar les declaracions del Ministre de Cultura del govern espanyol? Quin lloc creus que ocupa la cultura?Crec que s'ha d'emmarcar en un context d'idiosincràsia nacional espanyola. Quan es parla de cultura encara s'associa a la gent que va de feria. Per tant, la cultura no és necessària, és dispensable. A Espanya sempre s'ha associat molt la cultura amb l'entreteniment i amb aquesta idea de feriante i titiritero. A més, la cultura des del punt de vista productiu també és important. Ja ho sabem que el turisme és el 12% del PIB perquè no parem de llegir-ho, però la cultura també genera riquesa. No és igual que a França, ja ho sabem, però finalment han arribat les ajudes, tot i que els ha costat molt reaccionar. Moltes vegades pensem en els artistes, però no són només els artistes, són tota la gent que treballa en les produccions, en vestuari, els tècnics. S'ha d'ajudar no com a artistes, sinó com a treballadors. Perquè molts d'aquests professionals treballaven amb contractes curts, vivint molt al dia, i ara s'han quedat aturats.
- Ara mateix ja poden haver-hi persones en un bar però els espectacles no han començat?Sí, sembla que la cultura sempre es deixa per l'últim. Hi ha una part que s'ha de pensar com es podrien fer les coses. El que passa és que tenir un teatre a mitja capacitat no és rendible pels privats, això només ho podrien fer les administracions públiques. Els ajuntaments, per exemple, són una administració que té molta capacitat per reactivar la cultura des de sota.
- Creus que la reclusió produirà un canvi de pensament, creus que els artistes han tingut temps per reflexionar?Jo crec que hi haurà un moment que deixarà d'interessar-nos aquest moment distòpic. Perquè els humans som així, volem passar pàgina. És cert que la reclusió ha servit per a pensar i replantejar-se coses. Hi ha persones que han pogut aprofitar el moment creativament però hi ha gent ha tingut preocupacions més grans com, per exemple, pagar el lloguer. Hi haurà coses interessants i també molts nyaps.
- Parlàvem de propostes analògiques retransmeses digitalment i de propostes culturals natives del món digital. Com a director d'un festival d'arts expandides, cap on creus que aniran aquestes propostes?Crec que hi ha propostes que només poden ser digitals. Per exemple, el metavers, que seria un món eminentment digital. Una proposta que només és possible si et converteixes tu en digital. Si no, no pots entrar. A Eufònic, per exemple, també tenim la idea de teleaccions. Propostes que passen en un espai però que tu les veus en un altre. Però si les veus així és perquè aquests espais són inaccessibles, estan dalt d'una muntanya o tenen difícil accés per més d'una persona. Pot entrar un creador o creadora però no podem entrar com a públic.
- S'obren noves possibilitats de creació digital en el cas dels metaversos.El tema de les accions és interessant. La Covid-19 ens ha posat coses davant del nas que abans no havíem acabat de veure. Per mi allò interessant són les coses híbrides. No necessitem encaixar-nos en una acció o en una disciplina com fa 100 anys. A mi m'interessa tot allò que passa entremig.
Web Eufònic
