Roser Royo
,
05/11/2019
Arts

Àlvar Bonet: "És l’entorn el que em porta a la creació"

L'artista presenta aquest divendres un llibre d’artista inspirat en el jaciment pre-ibèric de la Gessera a Caseres
Àlvar Bonet

Foto: 

Roser Royo
Àlvar Bonet
"L’obra és un quadern amb més d’una vintena de pàgines pintades amb oli i tinta per ambdues cares, on a partir de la silueta del jaciment ha anat remarcant pàgina rere pàgina les figures que hi veia sense ser-hi"

Curiós i receptiu envers tot allò que l’envolta, Àlvar Bonet (Deltebre, 1963) sap trobar al seu voltant el detonant amagat que engega el procés creatiu: des d’un tros de cartró a una peça de ceràmica. Aquest divendres 8 de novembre presenta un llibre d’artista inspirat en el jaciment pre-ibèric de la Gessera, a Caseres.

El jaciment de la Gessera, ocupat en època pre-ibèrica i reocupat ininterrompudament en temps dels ibers, del segle IV al segle II abans de la nostra era (ANE), va captivar l’artista Àlvar Bonet (Deltebre, 1963). La seua va ser una trobada casual l’any 2015. Havia anat a Caseres acompanyant una amiga que feia fotos per a l’exposició 'Aquelles tardes de cinema' del Museu Terres de l’Ebre i es va trobar passejant pel laberint de la Gessera, protagonista mut d’una pel·lícula prehistòrica per on segurament hi van transitar els primers pobladors del territori.

La Gessera va ser el primer jaciment que va excavar l’arqueòleg català Pere Bosch Gimpera, el 1914 ,i un segle després van reprendre la tasca arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili. Els experts el titllen d’excepcional per l’estranya orientació d’un dels edificis que s’hi conserven. A la sala del fons d’aquest edifici hi arriben directament els rajos solars durant les albades dels equinoccis de primavera i tardor. Tot fa pensar que era un lloc de culte.


Àlvar Bonet amb la seva obra I Foto: Roser Royo

Aquests vincles astrològics ancestrals en un entorn feréstec com el de Caseres van acabar il·luminant l’Àlvar Bonet, que es va sentir impulsat a crear alguna cosa a partir d’aquest racó no buscat sinó simplement trobat. Després de cinc mesos de donar-li voltes i formes, amb una operació quirúrgica pel mig, va acabar parint un llibre d’artista inspirat en aquest jaciment arqueològic. El presentarà al Cinema Moderno de Caseres aquest divendres, 8 de novembre a les 7 de la tarda.  “Va ser pel cinema que vaig venir a Caseres i vaig topar-me amb la Gessera, per tant té tot el sentit del món, que acabi presentant el llibre aquí”, apunta Bonet. L’obra és un quadern amb més d’una vintena de pàgines pintades amb oli i tinta per ambdues cares, on a partir de la silueta del jaciment ha anat remarcant pàgina rere pàgina les figures que hi veia sense ser-hi. Aquest és un dels seus principals mèrits creadors: la capacitat d’extraure d’allò abstracte imatges figuratives. Així, Bonet  ha sabut veure i plasmar dins el contorn irregular de la Gessera i l’esquelet de carrers i murs interiors les figures encarades d’un home i una dona amb una inquietant aparença de fetus; un cor bategant i finalment la imatge d’una venus, la dona com a origen de tot. “M’he deixat endur pel que veia”, explica.

Patrimoni històric interpretat en clau d’art contemporani, amb la Gessera, Bonet ha explorat per primera vegada les possibilitats del llibre d’artista i ha trencat un temps de silenci artístic. “És un format molt agraït. M’hi expresso molt bé”, argumenta tot precisant que ara mateix està donant forma a d’altres llibres d’artista. Un sobre les primeres cases de pedra construïdes a Deltebre. O un altre on el punt de partida és la fotografia del crani d’un home de neandertal. En una part d’aquest crani s’hi observa una fractura que ben mirada sembla una pintura rupestre amb un caçador i un quadrúpede. “Curiós, no? Aquest va ser el detonant que em va empènyer a fer alguna cosa a partir d’aquest crani”, argumenta.


Un cartró que va aparèixer davant la casa d'Àlvar Bonet I Foto: Roser Royo

Sempre receptiu a allò que hi ha al seu voltant i que l’atzar li posa davant dels ulls, un dia de vent va fer cap a la porta de casa un estrany cartró, una mica més gran que un DIN-3 tatuat amb números, punts i algunes paraules incomprensibles. Un altre l’hagués dipositat al contenidor però ell se’l va guardar. “El tipus de lletra semblava d’abans i em va picar la curiositat. Què era aquell cartró? Què significaven aquells números i lletres?” Va tardar però ho va descobrir. Dos octogenaris del poble, Sisco de Salgado i Salvador Parrillo, hi apuntaven els resultats de les partides de dominó que cada tarda jugaven a casa d’un d’ells. La casualitat del cartró transportat per la  inèrcia del vent, la determinació dels ancians de marcar escrupolosament les victòries i derrotes diàries, la funció socialitzadora del joc, el vertigen del temps passat, la cal·ligrafia de postguerra, tot plegat ha motivat l’artista a transformar aquell tros de cartró en creació artística. Així, a partir del tros de cartró n’ha extret diverses serigrafies, un treball que exposarà el 2020 al Mas de Barberans.

Projectes que poden semblar inconnexes però que parteixen de l’atzar quotidià i que marquen una nova fita en la trajectòria artística d’Àlvar Bonet. Va començar a moure’s pels terrenys pantanosos de la creació artística de ben jove. Amb 18 anys es va formar en ceràmica a l’Escola d’Art de Tortosa, però aviat es va interessar per altres disciplines com el gravat i l’estampació. I també ha transitat pel camí de la poesia visual. Algunes de les seues obres han estat premiades. Així va guanyar diversos anys  el Premi Deltebre de Pintura (2000, 2003, 2005, 2006) i també va ser seleccionat als premis Tapiró de Tarragona (1992) i Telax d’Art Contemporani i Avantguardista de la galeria Antoni Pinyol de Reus (2003, 2007).

També et pot interessar