Et donem 5 raons que expliquen perquè la gana ha estat motor de la humanitat

L'exposició 'Fams i abundàncies' es podrà veure fins al 31 de gener al Museu de Tortosa

Surtdecasa Ebre

20/11/2017

Arts

El Museu de Tortosa inaugurarà el proper dia 24 l'exposició 'Fam i abundàncies' produida per la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya. L'objectiu d'aquest projecte col·laboratiu entre museus és consolidar la memòria col∙lectiva del poble aprofitant les aportacions que pot fer cada col·lecció local. Et destaquem 5 punts per no perdre't aquesta exposició.

1. La història de la humanitat està mercada per espais de fam i d'abundància
Al llarg de la història, s’han succeït moments de carestia o fam i d’excés o abundància pel que fa a la disponibilitat d’aliments, la qual cosa ha influït de manera decisiva en l’evolució de la humanitat. Encara avui, és una realitat ben palesa que provoca grans diferències socials. En el marc global, podem contraposar l’abundància dels països desenvolupats enfront dels països en desenvolupament o que han patit guerres o desastres naturals. I en el marc local, són evidents les diferències entre diferents barris d’una mateixa ciutat.

2. Les societats complexes es creen per acabar amb la fam
A Catalunya no hi ha dades exactes de l’arribada de l’agricultura, però sembla que es va produir al voltant del 5000‐4000 aC. Després d’una primera fase en què la gent vivia en coves, es van començar a formar poblats com la Draga, a Banyoles, i a explotar tots els recursos agrícoles i ramaders del territori. Això va provocar excedents que afavorien el comerç i també el de productes de luxe, com els collars de variscita, una pedra que s’extreia de les mines de Gavà.

3. Com les diferents civilitzacions entenen la gastronomia i els aliments
Hem heretat moltes coses del romans, també la nostra cultura alimentària. Apici és el nom d’un famós gourmet que va viure al segle I dC. El llibre de receptes més complet de l’antiguitat porta el seu nom, encara que és el resultat d’un recull fet a finals de l’època romana. Podem dir que amb els romans la gastronomia va arribar a casa nostra. Catalunya es convertí en zona privilegiada d’intercanvi cultural amb l’al‐Àndalus. Una de les aportacions principals dels musulmans a la cuina catalana (i europea) és la introducció de diversos productes nous, com el sucre, el safrà, la taronja, l’albergínia, l’arròs o els espinacs, que des de la Península es van introduir a Europa.

4. Fam i revolució
Al llarg dels segles XVIII i XIX, les tensions socials esclataven amb força quan les classes populars passaven fam. El 1789, com a França, hi hagué una gran crisi de subsistència per la pujada dels preus del blat. Les males collites del 1787 i el 1788 i la pujada del preu del pa van provocar la revolta popular a Barcelona i altres ciutats. De nou, el teló de fons era una fam que continuava atacant les classes populars més vulnerables.

5. El segle XX: dues cares de la moneda
La industrialització va entrar de ple en la industria alimentària: la rapidesa en el transport, la facilitat de conservació dels aliments gràcies a les cambres frigorífiques, la mecanització, l’ús de fertilitzants químics i fins i tot la manipulació genètica. Totes aquestes eines ens han permès produir de manera ràpida i eficaç. Tot i produir prou per alimentar tota la població mundial, la realitat és que avui dia hi ha més gent que mai passant gana, ja que les xarxes de producció global distribueixen irregularment els aliments. Des de principis de segle, s’han succeït diverses crisis alimentàries. A Catalunya, des de la crisi econòmica del 2008, el 27% dels nens viuen sota el llindar de la pobresa, mentre que el 25% dels nens del nostre país pateixen malnutrició per l’abús del menjar porqueria.